John Franklin: diferència entre les revisions

El [[contraalmirall]] '''Sir John Franklin''' [[Royal Guelphic Order|KCH]] [[Royal Geographical Society|FRGS]] [[Royal Navy|RN]] ([[Spilsby]], [[Lincolnshire]], [[Anglaterra]], [[15 d'abril]] de [[1786]] - prop de l'[[illa del Rei Guillem]], [[11 de juny]] de [[1847]]) va ser un capità de la [[Royal Navy]] i explorador de l'[[Àrtic]] [[Anglaterra|anglès]]. Ell, i tots els membres de la seva expedició, van morir a l'àrtic canadenc mentre pretenien trobar el [[Pas del Nord-oest]]. El destí del que els va passar als membres d'aquesta expedició va ser un misteri sense resoldre fins 12  anys després de la seva desaparició.

Malgrat l'oposició inicial del seu pare, Franklin estava decidit a fer carrera marina. Finalment, el seu pare va cedir i li va permetre que fes un viatge de prova en un vaixell mercant. Aquest viatge enfortiria la intenció inicial del jove Franklin, que amb 14  anys va aconseguir el consentiment del seu pare per allistar-se a la [[Royal Navy]], formant part de la tripulació del ''[[HMS Polyphemus (1782)|HMS Polyphemus]]''. Franklin participaria el 1801 en la [[Primera Batalla de Copenhaguen]]. A continuació va participar al costat del seu oncle, el capità [[Matthew Flinders]], en una expedició que va explorar la costa d'[[Austràlia]] a bord del vaixell ''[[HMS Investigator (1798)|HMS Investigator]]''. En tornar va prendre part en les [[Guerres Napoleòniques]], lluitant el 1805 a la [[Batalla de Trafalgar]] a bord del ''[[HMS Bellerophon (1786)|HMS Bellerophon]]''. El 1815 participa en la [[Batalla de Nova Orleans]].

Durant els següents 150  anys altres expedicions, exploradors i científics han intentat reunir les peces del que va passar amb l'expedició a partir d'aquest moment. Els homes de Franklin van passar l'hivern de 1845-1846 a l'[[illa de Beechey]], on tres membres de la tripulació van morir i van ser enterrats. L{{'}}''Erebus'' i el ''Terror'' van quedar atrapats pel gel en les proximitats de l'[[illa del Rei Guillem]] el setembre de 1846 i pel que sembla mai van tornar a navegar lliurement. Segons una nota que Fitzjames i Crozier van deixar a l'illa, Franklin hauria mort l'11 de juny de 1847, i la seva tripulació va haver de passar els hiverns de 1846-1847 i 1847-1848 a l'illa del Rei Guillem. El 26 d'abril de 1848 els membres de l'expedició supervivents van iniciar la marxa a peu cap al [[riu Back]] que es troba en territori continental canadenc. Nou oficials i quinze homes ja havien mort, i la resta van anar morint pel camí, la majoria a l'illa i uns altres trenta o quaranta a la costa nord del continent, a centenars de quilòmetres de qualsevol lloc habitat per occidentals.<ref> Beattie, (1987) pp. 19–50 </ref>