Col·legi de l'Art Major de la Seda (València): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Corregit: desambiguat enllaç, "n.º" > "núm.", guionets per guions, "altrelleu" > "alt relleu". Afegida plantilla "Segle"
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
El '''Col·legi de l'Art Major de la Seda''', situat en el [[Carrer de l'Hospital (València)|carrer de l'Hospital]], nnúm.º 7 de la ciutat de [[València]], és un edifici construït en el {{segle|XV}} i que va ser reformat en els segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}} en estil [[barroc]]. Està declarat [[Bé d'Interés Cultural]].
 
Sobre una casalot del {{segle |XV}} es va establir el [[1492]] el gremi de seders, un ofici llavors en auge, gràcies sobretot a la immigració d'artesans [[Gènova|genovesos]] que van portar a València les seues noves tècniques.<ref name="aj">Ajuntament de València, [http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListadov/25BC0E07CC55089FC12572C20023FE03?OpenDocument&bdOrigen=ayuntamiento/laciudad.nsf&idapoyo=7A56E0AFD4368CBFC12571A900268CE5&nivel=5&lang=2 Museu del Col·legi Art Major de la Seda]</ref> Entre aquesta centúria i el {{segle|XVIII|s}} no va deixar d'estendre's pels camps valencians el cultiu de la [[morera]], destinat a alimentar els cucs de seda, i la sederia va arribar així a convertir-se en la gran indústria de la València il·lustrada. 3.800 telers es concentraven en aquella època en el sud-est de la ciutat, que significativament va rebre des de llavors el nom del barri de [[Velluters]] o velluts. En [[1686]] l'antic Gremi de Velluters es va convertir, per un privilegi del rei [[Carles II de Castella|Carles II]], en el Col·legi de l'Art Major de la Seda, la corporació més important que uneix als petits empresaris del sector.
 
L'edifici consta d'una façana amb porta barroca de pedra treballada, decorada en la part superior pel capel cardenalici de [[Sant Jerònim]] -patró—patró del col·legi-legi— en relleu. Aquest cos enllaça, a l'altura del pis principal, amb un frontó corb amb l'altrelleualt relleu de dit sant. A cada costat hi ha una balconada de ferro forjat i paviments de rajoles. Entrant a l'esquerra es puja una escala que conduïx a la Sala de Juntes, on podrem admirar el paviment de rajoles del {{segle|XVIII}} amb l'al·legoria de la Fama en el centre envoltat per les quatre parts del món, que simbolitzen l'admiració universal per les sedes valencianes.
 
== Vegeu també ==