Cinema del Japó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 3 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 12:
Durant el període del [[cinema mut]], la major part de les [[Sala de cinema|sales de cinema]] contractaven ''benshis'', narradors de lectures dramàtiques que acompanyaven el film; també hi havia una banda sonora que, com a [[Occident]], habitualment era interpretada en directe per músics.<ref>{{Ref-web|url= http://www.rtve.es/alacarta/audios/asia-hoy/hora-asia-katsudo-benshi-voz-del-cine-mudo-05-06-14/2600255/|títol=La hora de Asia| consulta=22 de febrer de 2018|data=5 de juny de 2014|obra= [[RTVE]]}}</ref><ref>{{Ref-web|url= http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-benshi-una-remarcable-experiencia-japonesa-de-cine-sonoro--0/html/ff8bc5e4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html|títol=El «Benshi», una remarcable experiencia japonesa de cine sonoro| consulta=22 de febrer de 2018|cognom=Tharrats|nom=Joan-Gabriel|obra= Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes}}</ref> Dins d'aquest gènere algunes de les més pel·lícules més destacades són les de [[Kenji Mizoguchi]].
Catàstrofes com el [[gran terratrèmol de Kantō]] de 1923, els bombardejos sobre Tòquio durant la [[Segona Guerra Mundial]], units als efectes naturals del temps i la humitat sobre el fràgil [[cel·luloide]] de l'època, han contribuït a que ens hagin arribat molt poques pel·lícules d'aquest període.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Montejo|nom=Ángel|títol=Sexualidad, psiquiatría y cine|url=https://books.google.cat.co/books?id=tUOg5amIXD0C&lpg=PA201&ots=UwxXmlnui1&dq=El%20grave%20terremoto%20de%201923%2C%20el%20bombardeo%20de%201945&pg=PA201#v=onepage&q=El%20grave%20terremoto%20de%201923,%20el%20bombardeo%20de%201945&f=false|any=2010|editorial=Glosa|isbn=8474294762|pàgines=201}}{{Enllaç no actiu|
A diferència de la producció de cinema de [[Hollywood]], durant la [[dècada de 1930]] encara es produïen pel·lícules mudes al Japó. Destaquen en aquest període els [[cinema sonor]] de [[Kenji Mizoguchi]] ''Les germanes de Gion'' (''Gion no shimai'') de 1936, ''Triava de Naniwa'' (''Naniwa erejî'') del mateix any i ''La història de l'últim crisantem'' (''Zangiku monogatari'') de 1939. Aquestes, juntament amb les pel·lícules de [[Sadao Yamanaka]] (''Ninjo Kamifusen'', 1937) i de [[Mikio Naruse]] (''Tsuma Jo Bara No Yoni'', 1935), van ser les primeres pel·lícules japoneses a estrenar-se en els EUA. No obstant això, la pressió de la censura es va fer sentir entre els directors amb tendències polítiques d'esquerra com Daisuke Ito.
Línia 34:
== Entre 1960 i 1990 ==
La [[nova onada japonesa]] (''nūberu bāgu'') va ser un moviment sorgit a finals dels anys 1950 i caracteritzat per la presa de consciència de la postguerra al Japó on van viure de joves els principals representants del moviment.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Expósito|nom=Andrés|títol=Akira Kurosawa|url=https://books.google.cat.co/books?id=hG8wDgAAQBAJ&lpg=PT37&ots=osEZEItpul&dq=Nueva%20ola%20japonesa&pg=PT37#v=onepage&q=Nueva%20ola%20japonesa&f=false|any=2010|editor=Ediciones JC Clementine|isbn=8489564930}}{{Enllaç no actiu|
En el mateix grup, [[Nagisa Ōshima|Ōshima]] va dirigir ''[[L'imperi dels sentits]]'' (愛のコリーダ, ''Ai no Korîda'', 1976), pel·lícula controvertida sobre la història real d'[[Abe Sada]]. Ōshima s'oposà radicalment a la censura i va insistir que la pel·lícula contingués [[Pornografia|material pornogràfic]] explícit i, com a conseqüència d'aquesta decisió, la pel·lícula no va poder exhibir-se al Japó on, recentment, només s'ha pogut veure censurada, i va haver d'estrenar-se a França.<ref>{{Ref-web|url= http://cinemania.elmundo.es/noticias/muere-nagisa-oshima-el-autor-de-el-imperio-de-los-sentidos/|títol=Muere Nagisa Oshima, el autor de ‘El imperio de los sentidos'| consulta=22 de febrer de 2018|data=15 de gener de 2013|obra= [[El Mundo]]}}</ref>
Línia 42:
[[Yoji Yamada]] va crear i va dirigir la reeixida sèrie ''Otoko wa tsurai yo'' (男はつらいよ, ''És difícil ser home''), amb l'actor [[Kiyoshi Atsumi]] com ''Torajiro'', de la qual es van realitzar 48 capítols (1969–1995). Entre les altres pel·lícules destaca per la seva popularitat, ''[[Shiawase no kiiroi hankachi]]'' (1977) (幸福の黄色いハンカチ, ''El mocador groc de la felicitat'').
També en els anys 70, [[Kinji Fukasaku]] va dirigir ''[[Jingi Naki Tatakai]]'' (仁義なき戦い, ''Batalles sense honor ni humanitat'', 1973), la primera de la sèrie de cinc pel·lícules sobre els ''[[Yakuza]]''<ref>{{Ref-llibre|títol=La insólita pasión del vendedor de lencería|url=https://books.google.cat.co/books?id=n9w_DAAAQBAJ&lpg=PT223&ots=GWbCAPbqkI&dq=%22perteneciente%20a%20la%20famosa%20saga%20The%20Yakuza%20Papers%22&pg=PT223#v=onepage&q=%22perteneciente%20a%20la%20famosa%20saga%20The%20Yakuza%20Papers%22&f=false|any=2016|editor=[[Penguin Random House]]|isbn=8416195714}}{{Enllaç no actiu|
En la dècada següent, Akira Kurosawa va dirigir ''[[Kagemusha]]'' guanyadora el 1980 de la [[Palma d'Or]] del [[Festival Internacional de Cinema de Canes|Festival Internacional de Cinema de Cannes]]. El mateix any, [[Seijun Suzuki]] va destacar amb ''Tsigoineruwaizen'' (ツィゴイネルワイゼン, ''Aires gitanos'') que va rebre quatre [[premis de l'Acadèmia Japonesa]]. Per la seva banda, [[Shohei Imamura]] va guanyar el 1983 la [[Palma d'Or]] en Festival Internacional de Cinema de Cannes pel seu film ''[[La balada de Narayama]]'' (楢山節考, ''Narayama Bushikō'', 1983). Més tard, el 1985, Kurosawa va realitzar una altra gran pel·lícula, ''Ran'' (乱), ''Caos''); amb un pressupost de 12 milions de [[dólar]]s, va ser la guanyadora d'un [[Oscar al millor vestuari|Oscar al millor disseny de vestuari]].<ref>{{Ref-web|url= https://elpais.com/diario/1985/09/23/cultura/496274410_850215.html|títol=El director japonés afirma que 'Ran' es la película de su vida| consulta=22 de febrer de 2018|obra= [[El País]]}}</ref>
| |||