Juan Vidal i Ramos: diferència entre les revisions

Al començament de la [[Segona República Espanyola]] es va inaugurar, encara que ja estava en funcionament, el nou Hospital provincial d'Alacant on destaca una moderna distribució —fou bé assessorat pels metges de la Diputació— amb influences de l'Hospital de Maudes, obra d'Antonio Palacios,<ref>[https://elpais.com/ccaa/2016/05/27/madrid/1464363917_969020.html El País. L'Hospital de Maudes compleix 100 anys]</ref> i la seua capella neogòtica, també va prendre possessió del Palau Provincial d'Alacant, el nou president [[Franklin Albricias Goetz]], construcció eclèctica amb simetries neoclàssiques i no obstant això neobarroc als detalls presents al patrimoni de tota la provincia, una posada en valor de l'art local tal com va proposar [[Antoine Chrysostome Quatremère de Quincy|Quatremère de Quincy]], més de cent anys abans als seus tractats d'[[arquitectura]]; d'altra banda també fou un any de tristesa per que va ser l'any de la defunció de la seua dona Dolores Ramos. 1932 fou un any important per a Alacant, va produir-se la visita del president de la República [[Niceto Alcalá-Zamora]] que va assistir,<ref>[http://www.laverdad.es/alicante/v/20120115/cultura/enero-1932-alcala-zamora-20120115.html La Verdad. 15 gener 1932 Alcalà Zamora en Alacant]</ref> entre altres esdeveniments, a la inauguració del ‘Museu Arqueològic provincial' dins del Palau seu de la Diputació i Vidal va anar amb el president; a més va inaugurar un edifici per a la família Bergé —també d'origen francés— formant [[xamfrà]] i amb cúpula rematant els miradors de l'última planta —encara més al del xamfrà—, on va concentrar l'ornamentació d'influència «beauxartià». En paral·lel a tot això, l'èxit al seu treball li havia proporcionat un lloc a l'elit cultural —ateneista i acadèmic— però també li va introduir als [[Rotary International|rotari]]s, fins i tot seria elegit president del “Club Rotary” alacantí. El treball no escassejava encara i la següent obra a escometre seria el Col·legi de les [[Carolines Altes]] (hui «[[Diada Nacional del País Valencià|9 d'octubre]]»), mès tard una casa al final del passeig de Federico Soto (1934), enfront de l'edifici que havia construït pel «[[Banco Coca]]», i a l'any 1935 no massa lluny d'allí, en Marvà- un altre pel contractista d'obres Torregrosa. 1936 fou l'any de l'edificio del carrer Reis Católics 26, llavors Joaquin Costa, però quan la situació econòmica es posa difícil i l'ambient ''pre''-bèl·lic es va estendre va tancar el seu estudi, va deixar el seu pis al centre de la ciutat i va anar-se'n viure a un chalet aleshores de la contornada pròxim a [[l'Albufereta]]; a l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]] es va traslladar a un [[mas]] que tenia a la [[serra d'Aitana]] anomenat «El Clot del Pi» després de casar-se amb MªDolores Soto Chàpuli, néta per via materna d'un important contractista del {{Segle|xix}} a Alacant. Finalitzada la guerra i instaurat el [[franquisme]], després d'uns treballs en col·laboració amb Josep Ivañez Baldó i altres, Vidal va obrir amb Julio Ruiz Olmos estudi d'arquitectura (1940-63) al carrer Sant Ferran 7 des d'on va començar a restaurar el [[Teatre Principal (Alacant)|Teatre Principal]] i el Casino, afectats pel [[bombardeig d'Alacant (1938)]], i també reconstruir balnearis «L'Aliança» i «L'Alhambra» front al passeig de Gomiz. Dins de la [[Cocatedral de Sant Nicolau de Bari]] va dissenyar la capella del «Crist de la Bona Mort» per a una cofraria religiosa <ref>Diari Informació. Especial Setmana Santa per Alfredo Aracil 27/03/1999</ref> i pel [[Bisbat d'Oriola-Alacant]], va haver de reconstruir l'altar major del [[Monestir de la Santa Faç]] perquè va albergar una [[Txeca (Espanya)|Txeca]] durant la Guerra civil<ref>Dr Vicente Ramos Pérez “La Guerra Civil (1936-39) en la provincia de Alicante” primer tom (1972) Editorial Biblioteca Alicantina {{ISBN|84-300-5506-1}}</ref> i l'interior estava destrossat; més tard seria el nou Convent de les [[Clarisses Caputxines]] (1945) darrere de l'actual sucursal del [[Banc d'Espanya]] i una nova Església de Sant Joan Baptiste (1949) pel barri de [[Benalua]], amb la col·laboració de Figueras Pacheco membre de la Junta de Reconstrucció,<ref>F. Sala “Estampas benaluenses. Un templo con historia.” (1983) {{ISBN|84-3008-398-7}}</ref> per causa de la [[crema de convents de 1931 a Espanya]]. En aqueixa època va emplear com a [[delineant]] al pintor [[Miquel Abad Miró|Miguel Abad Miró]], nebot en segon grau de Gabriel Miró (1930†). Destaquem projectes a la Rambla, com algú edifici de pisos (la casa del topògraf J. Caturla) però sobre tot edificis de lloguer per a mercantils, amb oficines o comerços a la planta baixa i l'entresòlentresol, amb habitatges al cos central on prevalen a la façana els incipients balcons-terrassa sobre les finestres, i l'escalonament als últims nivells propi de l'''[[art déco]]'' però als que destaca l'equilibri volumètric del [[racionalisme arquitectònic]], com el del comerciant Evarist Marimón (1941), en este cas amb unes esbosses mínimes.