Josepa de Santa Agnès: diferència entre les revisions

En 1644 fa els vots i pren el [[nom religiós]] de '''Josepa de Santa Agnès''' (a partir de 1690, per devoció mariana, '''Josepa Maria de Santa Agnès'''), però era coneguda com a '''germana Agnès'''. Va destacar per la seva caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que feia. La seva actitud de servei es reflecteix a la dita popular: "Beata Agnès, on et criden, vés". Va tenir molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epilèptics, altres malalties com inflamació de genoll, febres perllongades, entre altres. Tenia episodis d'èxtasi de gran intensitat mística. Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, però com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'[[ofici diví]], que es resava en [[llatí]]. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que pogués assistir als oficis sense resar-hi, amb la mateixa validesa com si ho fes. El seu confessor i les seves companyes estaven d'acord que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàvia en el que feia referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament tothom que li demanava ajut, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer miracles: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seva intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els [[rosari]]s que feia com a relíquies santes.

 

 

== Veneració ==