Joan Hammond: diferència entre les revisions

Joan Hilda Hood Hammond va néixer i es va batejar a Christchurch, Nova Zelanda.<ref name="Joan, I">Hardy, p. [[[[1]10</ref> El seu pare, Samuel Hood, va néixer a Anglaterra. Es va casar amb la seva primera esposa, Edith, i després la va deixar i es va relacionar amb la mare de Hammond, Hilda Blandford, de qui també va tenir dos fills a Anglaterra. Va afegir informalment "Hammond" al seu nom i es van representar a si mateixos com a "senyor i senyora Samuel H. Hammond", tot i que no estaven casats en aquell moment.<ref name="Joan, II">Hardy, p. [[[[2]8-9</ref>

Hammond va néixer el maig de 1912, poc després que la família hagués arribat a Nova Zelanda. Tenia sis mesos quan la seva família es va traslladar de nou a Sydney, Austràlia. Els seus pares es van casar finalment a Sydney el 25 de maig de 1927, l'endemà del seu 15è aniversari, encara que no hi ha proves que la primera esposa de Samuel hagués mort en aquell moment o que s'haguessin divorciat mai.<ref name="Joan, III">Hardy, p. [[[[3]22</ref>

Hammond va assistir al Pymble Ladies 'College i va destacar tant en esports com en música. Va estudiar violí i cant al Conservatori Estatal de Música de Nova Gal·les del Sud a Sydney i va tocar violí durant tres anys amb l''Orquestra Filharmònica de Sydney'' abans d'estudiar cant a Viena el 1936.<ref name="Joan, IV">MS 8648, Papers [[[4]of Dame Joan Hammond, National Library of Australia.</ref>

Hammond va guanyar el campionat femení de golf júnior per Nova Gal·les del Sud el 1929 i el campionat femení estatal amateur el 1932, 1934 i 1935.<ref name="Joan, IV">MS 8648, Papers of Dame Joan Hammond, National Library of Australia.</ref><ref name="Joan, V">Golf NSW-Women's NSW Amateur Championship [[[4]Honour [5]Roll</ref> Quan es va fer coneguda com a jugadora de golf, va començar a signar el seu nom com a "Joan Hood Hammond", i els articles de diaris de vegades ho dividien en "Joan Hood-Hammond"; no obstant això, més tard va deixar caure el "Hood".<ref name="Joan, VI">Hardy, pp. 28, [[[6]30</ref>

Una trobada amb Lady Gowrie, l'esposa del llavors governador de Nova Gal·les del Sud, Lord Gowrie, va fer possible els somnis de la jove Joan Hammond d'estudiar a Europa. Sovint es referia a Lady Gowrie com el seu "àngel de la guarda". Els companys de golf de Hammond a Nova Gal·les del Sud van recaptar prou diners perquè marxés d'Austràlia el 1936 per estudiar a Viena. També va estudiar amb [[Dino Borgioli]] a Londres. Va fer una gira àmplia i es va destacar sobretot pels seus papers de Puccini. Va tornar a Austràlia per fer gires de concerts el 1946, el 1949 i el 1953, i va protagonitzar la segona temporada d'òpera "Elizabethan Theatre Trust" el 1957.<ref name="Joan, IV">MS 8648, Papers of [[[[4]Dame Joan Hammond, National Library of Australia.</ref> Va realitzar gires de concerts mundials entre 1946 i 1961. La seva autobiografia, ''A Voice, a Life'', es va publicar el 1970.

Dame Joan Hammond va aparèixer als principals teatres d'òpera del món: el Royal Opera House, La Scala, l'Òpera Estatal de Viena i el Bolshoi. La seva fama a Gran Bretanya no va provenir només de les seves aparicions a l’escena, sinó dels seus enregistraments. Va fer famosa l'ària "O mio babbino caro" de l'òpera ''[[Gianni Schicchi]]'' de Puccini. Gravat en anglès amb el títol "O My Beloved Father", la Hammond va guanyar un premi de disc d'or per 1 milió de còpies venudes el 27 d'agost de 1969.<ref name="Joan, VII">Hammond, p. [[[7]238</ref> El seu enregistrament de "O, Silver Moon" de ''[[Rusalka]]'' de [[Antonín Dvořák|Dvořák]] també va tenir una gran venda. Artista prolífica, el repertori de Hammond també abastava Verdi, Händel, Txaikovski, Massenet, Beethoven, a més de cançons populars, cançons d'art i lieder.

Un atac de cor el 1965 va obligar Hammond a retirar-se dels escenaris. La seva última actuació va ser al funeral del seu "àngel de la guarda", Lady Gowrie, el 30 de juliol de 1965, a la capella de St George, al castell de Windsor. Aquesta ocasió també va ser memorable pel fet que Hammond va ser la primera dona que mai va obtenir el permís reial per cantar en aquesta capella.<ref name="Joan, VIII">Dame Joan [[[[8]Hilda Hood Hammond CBE CMG Archived 12 August 2009 at the Wayback Machine at White Hat</ref>

Hammond es va retirar a Austràlia. Es va convertir en patrona i membre vitalici de la "Victorian Opera Company" (amb seu a Melbourne) (des del 1976, "Victorian State Opera" - VSO), fundada el 1962 per Leonard Spira. Va ser directora artística de la VSO des de 1971 fins a 1976 i va romandre a la junta directiva fins a 1985. En col·laboració amb l'aleshores director general, Peter Burch, va convidar el jove director [[Richard Divall]] a convertir-se en director musical de la companyia el 1972.<ref name="Joan, IX">Richard [[[[9]Divall</ref> Es va unir al "Victorian Council of the Arts", va ser membre del panell assessor de l'òpera del "Council for the Arts d'Austràlia" i va ser membre honorari vitalici d'Òpera Austràlia. Va ser important per a l'èxit de VSO i Òpera Austràlia.

Hammond va emprendre una segona carrera com a professora de cant després que la seva carrera interpretativa acabés. El 1975 va ser nomenada cap de la facultat de veu del "Victorian College of the Arts", on va romandre fins a la seva jubilació disset anys després, el 1992. En aquest temps va formar un nombre extraordinari de cantants australians que van tenir una carrera exitosa a Austràlia i a l'escenari internacional. Entre els seus alumnes destacats hi ha la soprano [[Cheryl Barker]] i el baríton [[Peter Coleman-Wright]].<ref name="Joan, X">Hamilton, George (24 [[[10]November 2012). "The Australian golf protege who became a million-selling sopranoDiva: Joan Hammond had an Irish fairy godmother in Lady Gowrie". Independent.ie. Retrieved 23 January 2021.</ref>

El 1983, la seva llar a Aireys Inlet va ser destruïda pels incendis forestals del Dimecres de Cendra i va perdre totes les seves possessions, inclosos els records de tota la vida.<ref name="Joan, XI">White Hat Archived 12 [[[11]August 2009 at the Wayback Machine. Retrieved 17 October 2014</ref>

En els honors del "Queen's Birthday" de 1953, va ser nomenada Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) pel seu cant.<ref name="Joan, XII">Australian Government Honours [[[12]site: OBE</ref>
En els honors de l'aniversari de la reina de 1963 va ser ascendida a comandant (CBE).<ref name="Joan, XIII">Australian Government Honours [[[[13]site: CBE</ref>
En el Queen's Birthday Honours de 1974, va ser promoguda a l'ordre de Dame Commander (DBE) per distingir serveis al cant.<ref name="Joan, XIV">Australian Government Honours site: [[[[14]DBE</ref> Els honors del Cap d'Any de 1972 va ser nomenada comandant de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (CMG) per als serveis de joves cantants d'òpera.<ref [15]name="Joan, XV">Australian Government Honours site: CMG</ref>

Va rebre el premi Sir Charles Santley de la Worshipful Company of Musicians (Londres) el 1970 com a "Músic de l'any". [1986], el Victoria State Opera va crear el premi Dame Joan Hammond amb Moffatt Oxenbould com a destinatari inaugural.<ref name="Joan, IV">MS 8648, [[[[4]Papers [16]of Dame Joan Hammond, National Library of Australia.</ref><ref name="Joan, XVI">"Moffatt Oxenbould" Archived 18 July 2011 at the Wayback Machine at Opera Australia</ref>

El 1989, la residència Hammond de la Universitat Deakin va ser oberta per ella i nomenada en honor seu.<ref name="Joan, XVII">Hammond Opening [[[[17](Plaque outside dorm). Building EA, Deakin University: Deakin University Residences. 1989.</ref>