Asfar ben Shiroya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Verb transitiu
Línia 7:
La seva actuació va començar a la mort de l'[[Alides|alida]] del Tabaristan al-Utruix («el Sord») el [[917]]. El seu [[gendre]] i successor Hàssan ibn al-Qàssim (''ad-daï as-saghir'', és a dir «el petit missioner») en lluita contra els seus rivals, els fills del Sord, Abu-l-Hussayn i Abu-l-Qàssim, va aconseguir imposar-se i els dos fills van contractar els serveis d'un cap daylamita que dirigia un grup d'homes armats, [[Makan ben Kaki|Maqan ibn Kaki]], i el [[923]] aquest general tenia com un dels lloctinents a Asfar. Abu-l-Hussayn fou col·locat al tron de Tabaristan
 
Vers el [[924]] es va revoltar contra Makan ben Kaki potser per haver estat expulsat de l'exèrcit per la seva mala conducta, i es va posar al servei del governador samànida de Naysabur (Nishapur) Muhammad ben Mozaffar Mohtadji. El [[925]] va morir Abul Husayn i Makan va col·locar en el poder al seu fill Ismail. El nebot i successor d'Abul Kasim, Abu Ali, al front de la seva gent, va presentar batalla però fou derrotat i empresonat al [[Gurgan]] sota la custòdia d'un germà de Makan. Però es va poder escapar i va matar alel seu guardià i llavors va cridar a Asfar (vers [[927]]). Asfar era al Gurgan el [[928]] juntament amb un altre cap daylamita de nom Ali ben Khurshid que era el qui dirigia l'exèrcit d'Abu Ali, i conjuntament va derrotar a Makan i el van expulsar del Tabaristan. Però dins el mateix [[928]] va morir Abu Ali, i Makan va poder recuperar el país i va proclamar com a ''dai'' al gendre del sord, Hasan ben al-Kasim. Asfar i la seva gent van conservar el Gurgan, que Asfar va posar sota sobirania dels [[samànides]], i en va rebre el nomenament de governador de l'emir samànida Nasr ben Ahmad.
 
Aliat a un altre cap daylamita de nom [[Mardawidj ben Ziyar]] que fou el seu lloctinent, es va apoderar del Tabaristan expulsant altra vegada a Makan ben Kaki i l'alida Hasan, que van resistir i van contraatacar, però en la batalla contra Mardawidj va morir Hasan ben al-Kasim i com que els membres vius de la família havien estat fets presoners per Asfar i enviats a [[Bukharà]], residència de l'emir samànida, la dominació alida al Tabaristan es va acabar (vers [[929]]). Makan es va mantenir a [[Rayy]] però Asfar, des del Gurgan va venir al Tabaristan i va prendre la ciutat vers el [[929]]. També es va apoderar de [[Kazwin]] i del Djabal. Makan va poder conservar el feu d'[[Amol]] amb la condició que renuncies a la resta del Tabaristan. Sobre tots els seus dominis va proclamar la sobirania de l'emir samànida. Es va apoderar mitjançant un engany d'[[Alamut]] i hi va guardar els seus tresors.