Max Weber: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Munic a partir de Wikidata
Cap resum de modificació
Línia 5:
Fill major dels set que van tenir sa mare i son pare, un polític de l'[[Alemanya]] d'[[Otto von Bismarck]]. El seu germà menut, [[Alfred Weber]], va ser també un destacat [[economista]] i [[sociòleg]]. El [[1882]] començà els seus estudis de [[dret]] a la Universitat de [[Heidelberg]]. També va estudiar en altres universitats, fonamentalment en la de [[Berlín]], on es va dedicar especialment a la [[història]]. Es va doctorar en [[dret]], el [[1889]], i aviat va entrar a formar part del cos de professors de la Universitat de Berlín. Va ser professor d'economia a les universitats de [[Friburg de Brisgòvia]] (1894) i [[Heidelberg]] (1896); abandonà la docència el [[1903]] per motius de salut i s'hi va reintegrar el 1918.
 
Es va fer càrrec de la redacció d'una de les primeres revistes dedicades a la [[sociologia]], l''''''Arxiu de Ciències Socials'''''. El [[1905]] aparegué el més famós dels seus estudis, ''[[L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme]]''. El [[1909]] va fundar, junt amb [[Georg Simmel]] i [[Ferdinand Tönnies]], l'Associació Alemanya de Sociologia.
 
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] va desenvolupar una forta crítica a la política bel·licista del [[Imperi Alemany|II Reich]]. Quan va acabar la guerra, va ser membre del comitè d'experts de la Delegació de la [[Tractat de Versalles|pau de Versalles]]. També va formar part de la comissió redactora de la [[Constitució de Weimar]]. Durant llargs períodes de la seua vida, va patir fortes depressions nervioses; amb tot, la seua és una de les obres més extenses de les [[ciències socials]].
Línia 19:
El 1882 Weber va entrar a la Universitat de [[Heidelberg]] com a estudiant de dret. No sols havia triat la mateixa branca que son pare, sinó que també va ingressar en la mateixa fraternitat que ell. A més dels seus estudis de dret, durant aquest període, Weber va sovintejar les classes d'[[economia]], va estudiar tant [[història medieval]] com [[teologia]] i va servir de manera intermitent en l'exèrcit alemany a [[Estrasburg]]. A la tardor de 1884, Weber va tornar a casa dels pares per continuar els estudis a la Universitat de [[Berlín]]. Hi va restar els següents vuit anys, amb l'excepció d'un trimestre a [[Göttingen]] i dels curts períodes d'entrenament militar, i hi va passar de ser estudiant a ajudant a les corts de [[Berlín]] i, més tard, docent a la universitat d'aquesta ciutat. El 1886 Weber es va llicenciar en dret. Va continuar els seus estudis d'història. I es va doctorar el 1889 amb una tesi sobre història del dret, ''La història de les societats comercials a l'edat mitjana''. Dos anys més tard, Weber va fer la tesi d'habilitació, ''La història agrària romana i la seua importància per al dret públic i privat'', la qual cosa el qualificava per a ser professor universitari.
 
Aquests anys, a més, van ser decisius per a la formació d'un altre vessant de Weber, el d'home polític, ja que va ser llavors que va començar a interessar-se en els problemes socials de l'època i, el 1888, es va afiliar al ''Verein für Socialpolitik'' ('Associació per la política social'), la nova associació professional dels economistes alemanys que provenien de l'anomenada ''escola històrica'', per a la qual la principal funció de l'economia era la resolució dels problemes socials i econòmics de l'època i que va ser capdavantera en els estudis estadístics a gran escala dels problemes econòmics. El 1980 el "Verein" va posar en marxa un programa de recerca per examinar allò que llavors era conegut com ''[[la qüestió polonesa]]'' (també dita ''Ostflucht''): és a dir, el fenomen consistent en l'afluència de treballadors agrícoles estrangers a l'Alemanya occidental i la migració paral·lela dels treballadors locals a les ciutats alemanyes en un procés de ràpida industrialització. Va ser Weber qui se'n va fer-se càrrec, de la recerca, i qui en va escriure gran part dels resultats. L'informe final va ser lloat de manera general com una excel·lent mostra de recerca empírica i va ajudar a cimentarfonamentar la reputació de Weber d'com expert en economia agrària.
 
[[Fitxer:Max_and_Marianne_Weber_1894.jpg|miniatura|Max Weber amb la seua dona Marianne Schnitger el 1894]]
Línia 26:
El [[1897]] va ser nomenat també professor d'economia, però aquesta vegada en la Universitat de [[Heidelberg]]. Tanmateix, el fet clau d'aquell any va ser la mort de son pare, dos mesos després d'una greu discussió amb el fill. Arran d'això, Weber cada vegada serà més propens a patir de "nerviosisme" i insomni, la qual cosa farà que tant els seus deures com a professor, com les seues classes li esdevinguen tasques difícils de portar a terme. L'empitjorament d'aquest anomenat ''dol patològic'' el va obligar a reduir el nombre de classes, fins que, la tardor de [[1900]], Weber va abandonar l'ensenyament, amb la interrupció fins i tot del curs d'aquell any. Després d'una estada en un sanatori durant l'estiu i la tardor, Max i la seua dona, Marianne, van marxar de viatge cap a [[Còrsega]], [[Itàlia]] i [[Suïssa]] a finals d'any i ja no van tornar a Heidelberg fins a l'abril de [[1902]].
 
Després de la intensa productivitat que l'havia caracteritzat els primers anys de la dècada dels 90, Weber no va publicar res en un període que va de principis de [[1898]] fins a la tardor de [[1903]], quan va renunciar i tot al seu lloc de professor d'economia a la universitat. Aquell mateix [[1903]], però, va ser l'any en què va començar a eixir d'aquest estat d'abaltiment. Junt amb [[Edgar Jaffé]] i [[Werner Sombartl]] va fundar la revista ''Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik'', en la qual tindrà el càrrec d'editor associat i on publicarà alguns dels seus articles més importants, entre aquests, ''Sobre la teoria de les ciències socials'' (1904), i la que és considerada com la seua obra principal, ''[[L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme]]'' (1904 i 1905), que posarà les bases per a la seuaseva recerca posterior sobre l'impacte de la cultura i la religió en el desenvolupament dels diferents sistemes econòmics. ''L'ètica protestant'' va ser, a més, l'únic treball que Max Weber va veure publicat com a llibre.
 
L'any següent, el [[1904]], va viatjar als [[Estats Units]]. I a [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]] va donar una conferència amb el títol de ''Capitalisme i societat rural a Alemanya''.
Línia 32:
Junt amb [[Ferdinand Tönnies]] i [[Georg Simmel]], el [[1910]] va fundar la ''Societat alemanya de sociologia''. Al pensament ascètic que havia estat analitzat en ''[[L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme|L'ètica protestant]]'' oposa llavors el misticisme rus. Apareix així d'alguna manera el que va acabar sent la seua teoria dels ''tipus ideals''. L'any següent, a més, va començar a treballar en la sociologia de la religió, en la inacabada ''Economia i societat'', que hauria hagut de ser la seua obra fonamental. I el [[1912]], Weber va mirar d'organitzar un partit d'esquerres que unís [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i [[liberalisme|liberals]]. Va fracassar, però, perquè molts liberals temien els ideals revolucionaris dels socialdemòcrates.
 
Quan va esclatar la [[Primera guerra mundial|Primera Guerra mundial]], Max Weber tenia 50 anys i va demanar de ser cridat com a oficial de reserva. Es va ocupar, tot i que només durant un curt període, de la gestió de huitvuit hospitals militars de la regió de Heidelberg. Entre [[1915]] i [[1916]], va ser membre de les comissions que intentaven mantenir la supremacia alemanya a [[Bèlgica]] i [[Polònia]] després de la guerra. Weber, quedins ende certa manera va ser unl'òrbita imperialista alemanyalemanya, volia l'eixamplament de l'[[Imperi alemany]] tant cap a l'oest, com cap a l'est. El [[1918]], va esdevenir membre del consell de treballadors i soldats de Heidelberg, assessor de la Comissió alemanya de l'armistici al [[tractat de Versalles]] i de la comissió encarregada de la redacció de la [[Constitució de Weimar]]. Va ser gràcies a això que va poder argumentar a favor de la inclusió de l'article 48 que, passat el temps, va ser aprofitat per [[Adolf Hitler|Hitler]] per a poder governar per decret, així com per a obtenir poders dictatorials i suprimir tota mena d'oposició.
 
Deixant de banda la seua actuació política, però, durant la guerra Weber va estudiar el [[confucianisme]], el [[daoisme]], l'[[hinduisme]] i el [[judaisme]], i va sintetitzar el seu treball sobre les religions, cosa que es veurà cristal·litzadalitzat ena la publicació, el [[1917]], de diversos treballs al respecte.
 
[[Fitxer:Max Weber 1917.jpg|miniatura|esquerra|Max Weber el 1917]]
Des del [[1918]], Weber va tornar a l'ensenyament, primerament a la Universitat de [[Viena]] i després ([[1919]]) a la de [[Munic]]. Va ser precisament a Munic que va encapçalar el primer institut alemany de sociologia.
 
Arran de l'agitació de signe dretà de 1919 i [[1920]], Weber va optar per abandonar la política. Molts col·legues i estudiants de Munic el menyspreaven tant pel seu discurs, com per la seua actitud esquerrana durant la [[Revolució alemanya]] de 1918 i 1919. N'hi ha vaVa haver,-hi d'estudiants, que van arribar a protestar a la porta de casa seua.
 
Max Weber va morir de [[pneumònia]] a Munic, el 14 de juny de 1920. Cal assenyalar que molts dels seus treballs, a hores d'ara famosos, van ser aplegats i publicats pòstumament i que, així mateix, van provocar la reflexió de sociòlegs posteriors com ara [[Talcott Parsons]] i [[Charles Wright Mills]].
 
=== Weber i la política alemanya ===
Max Weber es descrivia ell mateix com un liberal de l'ala esquerranaesquerrà, i pot ser considerat com un social-liberal. Un dels seus punts de vista de liberal del {{segle|XIX}} és el seu aferrissat nacionalisme, basat en un republicanisme clàssic, i també la idea que una nació de ciutadans lliures es manté per les virtuts i el caràcter d'aquests ciutadans. Tenia també una forta creença en els beneficis del [[capitalisme]]. L'element social del seu pensament caldria trobar-lo en la seua voluntat de transformar la classe treballadora alemanya en una classe de ciutadans responsables, virtuosos i amb caràcter. Això volia dir que els treballadors havien de ser educats donant-los responsabilitats polítiques.
 
Weber va començar a ser conegut arreu d'Alemanya cap al 1884, com a resultat del seu estudi de l'anomenada ''[[qüestió polonesa]]''. Va tenir una gran influència en la voluntat alemanya de germanitzar la part més oriental del país. En el discurs que va fer al V Congrés Social Evangèlic, Weber va proposar de tancar la frontera als treballadors polonesos provinents de [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]]. Temia que Alemanya arribés a perdre aquells territoris. Per això, proposava de recolonitzar amb colons alemanys provinents de l'oest els grans estats governats pels ''junkers'' prussians. Aquests colons podien, a més, establir-se en xicotetes granges petites. El congrés es va posar en contra de les tesis de Weber perquè donava suport als ''junkers'' prussians, però Weber va poder influir tant els seus amics com aliats, com ara el pastor [[Friedrich Naumann]], que més endavant esdevindria un polític molt influent i un dels fundadors del ''Deutsche Demokratische Partei'' d'abans de la [[Primera Guerra Mundial]].
 
El 1905, però, Weber havia canviat el seu punt de vista pel que fa a la qüestió nacional. Estava impressionat per l'actitud del Partit Liberal rus —que pretenia un canvi en el nacionalisme rus i acceptar com a russes les minories ètniques que formaven part del país. Seguint això, Weber pretenia que els alemanys absorbissin grups com ara els polonesos, que esdevindrien així part integrant d'un gran Imperi alemany., Jaja que Weber creia que l'única manera d'assegurar la supervivència cultural d'Alemanya passava per la creació d'un imperi. Els poders polítics havien d'estar en la base de la defensa de la cultura i l'economia i evitar, per tant, que Alemanya esdevingués un país impotent com [[Suïssa]], per exemple.
 
Tot i això, Weber no apreciava gaire les idees nacionalistes buides de molts nacionalistes alemanys. No trobava acceptable que el poder fos l'única finalitat. Els polítics, a més de tenir una forta ambició de poder per a guanyar, havien de representar unes determinades idees. Aquesta idea de la voluntat de poder és clarament una influència de [[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]], que va ser molt popular en l'Alemanya dels anys 90. El significat, però, que Nietzsche donava a aquesta ''voluntat de poder'' era completament individual, no tenia el significat que li donava Weber d'una voluntat de poder per a fer més fort un col·lectiu (Alemanya). Weber volia fer més poderosa l'economia alemanya amb la creació d'un gran imperi. Temia que el creixement de la població mundial portés, a llarg termini, a la desocupació i creia que l'única defensa possible dels treballadors alemanys era donar suport a la creació d'aquest imperi. O que s'acabés l'expansió econòmica i els països protegissen les seues economies mitjançant tanques duaneres. No va preveure, és clar, els avanços tecnològics o els beneficis del comerç internacional per a l'economia nacional al llarg del segle XX.
Línia 101:
 
== Obres ==
 
* {{ref-llibre| títol = Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus | citació = L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme | any = 1904-05 | llengua = alemany}}
* {{ref-llibre| títol = Politik als Beruf, Wissenschsft als Beruf | citació = La ciència i la política | any = 1919 | llengua = alemany}}
 
* {{ref-llibre| títol = Wirtschaft und Gesellschaft | citació = Economia i societat | any = 1922 | llengua = alemany}}