Gai Papiri Carbó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències |
m Manteniment de referències |
||
Línia 7:
Després del tribunat va seguir mostrant-se com a amic i defensor dels Gracs fins a la mort de [[Gai Grac]] l'any [[121 aC]] a mans de [[Luci Opimi (cònsol)|Luci Opimi]], el cònsol, que va fer matar nombrosos amics dels Gracs. Al final del seu consolat Opimi va ser acusat de traïció pel [[tribú de la plebs]] [[Publi Deci (tribú de la plebs)|Publi Deci]]. L'any [[120 aC]] va ascendir Carbó al consolat, però ja s'havia canviat de partit i va portar la defensa d'Opimi. Va arribar a dir que la mort de Gai Grac havia estat un acte de justícia. Aquest canvi de postura va provocar el menyspreu tant dels patricis com dels plebeus, de manera que, com diu [[Ciceró]], fins i tot el retorn al partit aristocràtic no li garantia la seva protecció. Els ''optimates'' no va poder oblidar que se sospitava que havia assassinat Escipió i esperaven el moment oportú per la venjança. L'any [[119 aC]] l'orador [[Luci Licini Cras]] va presentar una acusació contra ell, però el càrrec exacte no es coneix. Quan Carbó va preveure que seria condemnat, es va suïcidar. [[Valeri Màxim]] afirma que va ser enviat a l'exili.
Papiri Carbó era un home de gran talent, i Ciceró lloa la força de la seva oratòria, encara que el tracta de persona d'abominable. No hi ha dubte que Carbó era una persona sense principis, i que es va adherir al partit del que esperava obtenir els majors avantatges.<ref>{{ref-llibre|cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of
== Referències ==
| |||