Jacob Eduard Mantius: diferència entre les revisions

Nascut a Schwerin, a petició del seu pare, propietari d'una fàbrica, Mantius va començar a estudiar dret a la Universitat de Rostock a la tardor de 1826.<ref name="Mantius, I">http://matrikel.uni-rostock.de/id/100039872//al portal de matriculació de Rostocker</ref> Un any després, va trencar els estudis i es va traslladar a Leipzig per estudiar música. Va prendre classes de cant amb [[Agost Pohlenz]], l'aleshores director del Gewandhausorchester. El 1829, va cantar les parts del tenor en un concert a Halle (Saale) dirigit per [[GasparoGaspare Spontini]], el director musical general de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín.<ref name="Mantius, II">https://www.deutsche-biographie.de/sfz57942.html//sobre biografia alemanya</ref> El mateix any es va convertir en membre de la "Berliner Singakademie", dirigida per [[Karl Friedrich Zelter]]. El 1830, el rei Frederic Guillem III de Prússia el va nomenar cantant a la seva òpera de la cort. Va debutar allà amb gran èxit com Tamino a ''[[La flauta màgica]]'' de [[Mozart]]. El seu to sonor com a tenor i el seu talent d'actora aviat el van fer famós fora de Berlín. Després del final de la seva carrera escènica el 1857, durant el qual va aparèixer en 152 papers, va donar classes de cant i també va tenir èxit com a compositor de cançons.<ref name="Mantius, III">http://www.bmlo.uni-muenchen.de/m1336//in the Bayerischen Musiker-Lexikon Online [de] (BMLO)</ref>