Cèdula hipotecària: diferència entre les revisions

Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
(Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
 
== Instrument financer ==
Les cèdules hipotecàries són un [[instrument financer]] interessant pels bancs perquè l'amortització del capital prestat és a llarg termini, i al tractar-se de passiu exigible a llarg termini no li genera tensions de liquiditat. Pels inversors són interessants perquè esdevenen un instrument financer híbrid entre un [[dipòsit a termini]] i un [[obligació (finances)|bo]]; són com un [[dipòsit a termini]] perquè l'inversor s'assegura recuperar l'invertit més el tipus d'interès que se li pagui una vegada que venç el títol, i són com un [[obligació (finances)|bo]] —els que emeten les empreses de l'[[economia real]] per a finançar-se— perquè generalment les cèdules hipotecàries emeses per les entitats de crèdit paguen tots els mesos interessos i a més l'inversor les pot vendre al mercat secundari en cas de necessitar liquiditat. Segons la informació sobre l'inversor es poden classificar en cèdules hipotecàries nominatives, a l'ordre, o [[al portador]].<ref>[{{Ref-web |url=http://www.bolsamadrid.es/esp/bolsamadrid/cursos/dicc/c.asp |títol=Glosario de bolsamadrid.es] |consulta=2012-01-06 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090301140014/http://www.bolsamadrid.es/esp/bolsamadrid/cursos/dicc/c.asp |arxiudata=2009-03-01 }}</ref>
 
== Legislació ==
A diferència de la normativa americana, els [[mortgage-backed securities]], i les [[hipoteques subprime]], la normativa hipotecària i financera espanyola ([http://app.bde.es/clf/leyes.jsp?tipoEnt=0&id=83996 Reial Decret 716/2009, 24 d'abril] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120119183609/http://app.bde.es/clf/leyes.jsp?id=83996&tipoEnt=0 |date=2012-01-19 }}) assegura la [[solvència]] de les cèdules i els bons hipotecaris establint una sèrie requisits que han de complir els «actius de substitució» —les hipoteques— per tal que es puguin usar com a garantia d'aquests instruments financers. Així, perquè un crèdit hipotecari pugui esdevenir un «actius de substitució» —la garantia—, la hipoteca no podrà excedir el 60% del valor de taxació del bé hipotecat, o el 80% si és pel finançament de la construcció, rehabilitació o adquisició d'habitatge; aquests marges del 60% i el 80% suposen un gran amortidor en cas de caiguda de preus generalitzada. Per tant les hipoteques que recolzen la devolució dels diners invertits en cèdules hipotecàries mai no sobrepassen uns percentatges prudents de taxació, fet que converteix les cèdules i bons hipotecaris en un dels productes més segurs entre els títols de [[renda fixa]]. De fet no es coneix encara cap impagament de cèdules hipotecàries al regne d'Espanya.
 
== Risc ==
291.634

modificacions