Partit Andalusista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p |
||
Línia 7:
==Ideologia==
El Partit Andalusista es declara ideològicament com a una organització política [[nacionalisme|nacionalista]], [[federalisme|federalista]], [[progressisme|progressista]] i de [[esquerra política|esquerres]]. Segons el partit, el seu principal sentiment és la rebel·lia contra la desactivació de la [[Junta d'Andalusia|autonomia andalusa]], en contra d'una actitud conformista i desfent la cohesió interna de la identitat i del lideratge històric. Per al Partido Andalucista, declarar-se com una organització política [[nacionalisme|nacionalista]] és el mateix que admetre com únic objectiu la defensa dels interessos del poble andalús i obtenir la igualtat davant altres pobles de [[Espanya]]. Això vol dir que els andalusistes consideren a [[Andalusia]] com una [[nació]], condició que ha tingut cabuda fins a avui en l'article 2 de la [[Constitució Espanyola]], i que es va conquistar com cap altre territori
Per al PA declarar-se com una organització progressista, referint-se només des d'una opció compromesa amb un desenvolupament socioeconòmic autònom i sostenible de [[Andalusia]], innovador i amb poder per a generar iniciatives, i d'aquesta forma, superar els desequilibris territorials i socials de dintre i la dependència i desigualtat respecte a altres pobles, rebutjant l'actual paper que s'assigna a la regió de subministradora de recursos i mà d'obra poc qualificada. El PA es denomina [[federalisme|federalista]] mitjançant un model d'organització política que superi l'estat de les autonomies i que avanci cap a un [[Estat Federal]]. Es declara d'esquerres al manifestar al pensar que existeix una prioritat indiscutible per la construcció d'una societat més justa i [[Igualtat social|igualitària]], oberta i [[Tolerància social|tolerant]], [[pacifisme|pacífica]] i [[solidaritat|solidària]], que garanteixi la conservació del patrimoni cultural i natural que identifica a la regió perquè sigui gaudit per la pròximes generacions i un nivell i qualitat de vida que possibiliti la màxima felicitat i benestar al poble andalús.
Línia 16:
En [[1966]], es decideix aprofitar l'estructura legal del règim per a exercir la seva acció política. Alejandro Rojas-Marcos es presenta a les eleccions municipals pel [[terç familiar]], i és escollit el [[13 de novembre]] i sorprenent a la pròpia estructura del Règim, que no havia previst aquesta estratègia de l'oposició, però després d'un reiterat enfrontament obert amb el Règim, acabarien decidint la renúncia a l'escó de [[regidor]], denunciant així una la falta de llibertat de la Dictadura, no sense abans haver aprofitat el caràcter públic dels Plens de l'Ajuntament per a denunciar tot tipus de problemes locals i nacionals. El mateix va ocórrer un any després al presentar-se a les Corts, en [[1968]] s'uneixen a la formació de la [[Taula Democràtica]] i reclamant en [[1970]] un estatut propi per a [[Andalusia]]. En [[1971]], la revista [[El Ruedo Ibérico]] publica a [[París]] el primer manifest d'Aliança Socialista d'Andalusia, en el qual es demana autonomia per a Andalusia, a través de [[Ràdio París]], en [[1974]] s'integra en la [[Junta Democràtica d'Espanya]].
===Transició a la democràcia===
El [[1976]] es pronuncia a [[Sevilla]] el primer míting polític que se celebra a Andalusia des de la [[Guerra Civil espanyola]], i convida a tota l'oposició democràtica a estar en la tribuna i a dir unes paraules, onejant per primera vegada la [[bandera d'Andalusia]] en 40 anys. En [[1977]], 4 de Desembre prop de dos milions d'andalusos es manifesten en defensa de l'Autonomia en [[Andalusia]]. En [[1978]], la Junta Liberalista que fundà [[Blas Infante]] s'integra en l'organització andalusista, en un acte celebrat en [[Ronda]] el [[21 de maig]]. En [[1979]], s'aconsegueixen cinc Diputats en les Eleccions Generals celebrades al març aconseguint 326.000 vots, sota el nom de Partit Socialista Andalús, i aconseguint 250.000 vots en les municipals, guanyant ajuntaments com [[Jerez de la Frontera]], [[Sevilla]] i [[Ronda]], entre unes altres. El [[28 de desembre]] es produïx el bloqueig de l'autonomia andalusa després de pactar [[UCD]] i [[PSOE]] l'aprovació de la Llei Orgànica de Modalitats de Referèndum, que exigiria a [[Andalusia]] majoria absoluta d'electors en cada província, tanmateix es va realitzar el referèndum
===Democràcia===
| |||