Diferència entre revisions de la pàgina «Música a la Unió Soviètica»

Per a la gran tradició del ballet rus la Revolució no va suposar cap tall. [[Borís Assàfiev|Assàfiev]], durant el primer hivern del nou règim, va compondre ''La Carmagnole'' i ell mateix va interpretar al piano l'obra en un club de treballadors de Petrograd. ''Josep el bell'', de tema bíblic, de [[Serguei Vassilenko|Vassilenko]] que revela la seva mestria instrumental i el seu exotisme orientalista, va ser el primer ballet nou que va pujar a l'escenari del Bolxoi de Moscou després de la Revolució. Però el ballet soviètic de més èxit d'aquesta època va ser ''La rosella vermella'' (1927) de [[Reinhold Glière|Glière]]. Dins de la tendència modernista i amb gran càrrega satírica cal citar ''L'Edat d'or'' (1930) i ''[[El pern]]'' (1931) de [[Xostakóvitx]].<ref name="Del Campo" />
 
Des del primer moment es va considerar la simfonia un vehicle ideal de comunicació de continguts ideològics. L'estructura de la simfonia de segle XIX proporcionava el marc adequat per dibuixar-hi els ideals d'edificació socialista. En aquesta línia és decisiva l'aportació del prolífic (27 simfonies) [[Miaskovski]], qui després de la Cinquena, escrita en les albors de la Revolució, a la Sexta (1923) dóna ja el retrat robot del que serà un tipus molt freqüent de simfonia soviètica: monumentalitat èpica, immediatesa i elementals referencials programàtics tant si hi ha intervenció coral com si l'obra és purament instrumental. Els títols d'algunes de les obres d'aquells anys no presenten cap dubte de la seva funcionalitat: ''Monument Simfònic'' 1905-1917 (1925) de [[Mikhaïl Gnessin|Gnessin]] (1883-1957), amb cors sobre un poema de [[Serguei Iessenin|Iessenin]], ''Oda fúnebre en memòria de Lenin'' (1926) de [[Aleksandr Krein|Krein]], [[Simfonia núm. 2 (Xostakóvitx)|Segona Simfonia]] ''Octubre'' (1927) i [[Simfonia núm. 3 (Xostakóvitx)|Tercera]] ''Primer de Maig'' (1929) de [[Xostakóvitx]].<ref name="Del Campo" />
 
== Ascens de Stalin ==
178.520

modificacions