Revisió del 15:37, 8 feb 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 14:14, 3 març 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Codificació Unicode de l'entitat nbsp Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 3: == Les devaluacions del nomisma, de mitjan s.X al s.XI == La primera reforma monetària que va afectar el nomisma va tenir lloc durant el regnat de [[Nicèfor~~ ~~ II]] (963-969): el pes de la peça va passar de 4,5 grams d'or a 4,13 grams i el diàmetre de 20 a 18,5 mil·límetres.{{sfn\|Hendy\|1985\|p=507}} La nova peça es va dir ''nomisma tetarteron'' (νόμισμα τεταρτηρόν, «quarta part»). L'anterior nomisma (4,5 grams) va prendre llavors el nom de ''nomisma histamenon'' (νόμισμα ἱστάμενον, «moneda estàndard», derivat del grec ἱστός, ''istos'', «capa prima»).{{sfn\|Grierson\|1999\|p=9}} El motiu per aquesta reforma monetària ha estat tema de debat: potser es tractava de facilitar el comerç amb els [[abbàssides\|àrabs]], els quals feien servir el [[dinar (moneda)\|dinar]] una moneda de pes semblant a l'histamenon. Segons la historiadora Cecile Morrisson, la creació d'una peça de menor valor és el senyal d'una expansió en els intercanvis comercials.{{sfn\|Grierson\|1982\|p=196–197}} L'antic cronista [[Joan Zonaras]], explicava que es va fer per augmentar els ingressos a les arques de l'Estat, ja que mentre les taxes s'havien de pagar emprant l'histamenon, els pagaments de l'Estat es feien emprant el tetarteron, que oficialment eren monedes equivalents.{{sfn\|Hendy\|1985\|p=507}} El valor d'un nomisma va esdevenir constant fins a [[Constantí IX]] (1042-1055). Durant el regnat d'aquest emperador el valor va passar del 93% al 81% i el del tetarteron del 93% al 72%, cosa que correspon a una devaluació de l'1% per any durant tot el seu regnat.{{sfn\|Kajdan\|1991\|p=2026}} El motiu encara no ha quedat aclarit, segons el cronista [[Miquel Psel·los]], l'origen de la devaluació va ser la mala gestió del tresor imperial per part de Constantí. Però segons els historiadors actuals, la idea va ser augmentar l'oferta de diners per satisfer les necessitats de l'Estat. Un segon episodi de forta devaluació va tenir lloc sota els emperadors [[Romà IV Diògenes]] (1067 - 71) i [[Nicèfor~~ ~~ III Botaniates]] (1078-1081): la peça va passar llavors a tenir tan poca quantitat d'or que tenia color blanc en lloc de daurat. Però aquesta vegada va sorgir per una necessitat imposada per un context difícil: s'havia perdut una gran part del territori a l'Àsia Menor, les incursions dels [[imperi Otomà\|turcs]] i els [[normands]] van incitar els bizantins a amagar els seus tresors, mentre que l'Estat buscava amb què pagar els mercenaris i deutes de guerra. Com narren a les seves cròniques [[Nicèfor Brienni (cèsar)\|Nicèfor Breenni]] i [[Anna Comnè]], les caixes de l'Estat estaven buides, i d'aquí va sorgir la necessitat de reduir el percentatge d'or en les peces. Inicialment, les dues monedes de nomisma (histamenon i tetrarteron) eren indistingibles, llevat del seu pes. Va ser durant el regnat de [[Basili II (emperador)\|Basili II]] (r. 976–1025) que el tetarteron es va començar a encunyar amb una forma més gruixuda i menuda, mentre que l'histamenon es va fer amb una forma més prima i de diàmetre més gran. A partir del regnat de [[Constantí VIII]] (r. 1025 – 1028), es van poder diferenciar també per tenir imatges diferents.{{sfn\|Hendy\|1985\|p=508}}{{sfn\|Grierson\|1999\|p=10}} Cap a mitjan {{segle\|XI}}, el tetarteron mesurava 18 mm de diàmetre i el seu pes sembla que s'havia estabilitzat en 3,98 grams, tres [[quirat (unitat de puresa)\|quirats]] de puresa menys que l'histamenon, que llavors mesurava 25 mm de diàmetre (a diferència de l'original [[sòlid (moneda)\|sòlid]] de 20 mm) i havia adquirit una forma lleugerament còncava (''scyphate'').{{sfn\|Kajdan\|1991\|p=2026–2027}}{{sfn\|Hendy\|1985\|p=510}} Però a partir de [[Miquel IV]] (r. 1034–1041), que procedia d'una família de banquers de mala reputació, el contingut d'or va anar baixant. Després d'un període de relativa estabilitat (1055–1070), el percentatge d'or que contenien els nomismes va davallar dramàticament fins a entrar en el període de crisis entre el 1070 i el 1080.{{sfn\|Grierson\|1999\|p=10}}{{sfn\|Hendy\|1985\|p=509}}

Nomisma: diferència entre les revisions