'''Síria''' (en [[grec]]: Συρία, en [[llatí]]: ''Syría)'' fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del [[Llevant (Orient Pròxim)|Llevant]] incloent [[Fenícia]], Síria pròpia i [[Palestina]] (anomenada generalment ''[[Celesíria]]'', que vol dir 'Síria buida'). El nom nadiu era [[Aram]] i el modern Aix Xam. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar [[Assíria]], que va governar durant segles Aram.
Els seus límits eren marcats a l'oest per la [[mar Mediterrània]]; a l'est l'[[Eufrates]]; les [[muntanyes del Taure]] i l'[[Amanos]] al nord; i el [[desert d'Aràbia]] al sud. A la costa, la zona entre [[Marathos]] (''Marathus'') i el [[mont Carmel]] era considera [[Fenícia]], però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.
[[Xenofont]] esmenta [[Issos]] com la darrera ciutat de Cilícia, després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):
