Viquipèdia

Regió de Síria: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{Vegeu (des)|la regió de Síria també anomenada "Gran Síria" o "Síria-Palestina"|Síria (desambiguació)}}
[[Xenofont]] esmenta [[Issos]] com la darrera ciutat de Cilícia, després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):
{{IGP
| imatge = Jerusalem-2013-Aerial-Temple Mount 03.jpg
| peu = El [[mont del Temple]] amb la [[cúpula de la Roca]] (centre) a la [[Ciutat vella de Jerusalem|ciutat vella]] de [[Jerusalem]]
}}
La '''regió de Síria''' ({{lang-ar|ٱلشَّام}}, ''{{transl|ar|Aix-Xām}}''; en [[jeroglífic luvi]]: ''Sura/i''; {{lang-el|Συρία}}), coneguda a la literatura moderna com a "Gran Síria" ({{lang|ar|سُوْرِيَّة ٱلْكُبْرَىٰ|link=no}}, ''{{transl|ar|Sūrīyah al-Kubrā}}''),<ref name="Abu Sway 2011">{{cite news |author=Mustafa Abu Sway |title=The Holy Land, Jerusalem and Al-Aqsa Mosque in the Qur'an, Sunnah and other Islamic Literary Source |publisher=Central Conference of American Rabbis |url=https://web.archive.org/web/20120307230750/http://www.wcfia.harvard.edu/sites/default/files/Abusway_0.pdf |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20110728001911/http://www.wcfia.harvard.edu/sites/default/files/Abusway_0.pdf |archive-date=2011-07-28 |df= }}</ref> "Síria-Palestina",<ref name="Pfoh2016">{{cite book |last=Pfoh |first=Emanuel |title=Syria-Palestine in The Late Bronze Age: An Anthropology of Politics and Power |publisher=[[Routledge]] |isbn=978-1-3173-9230-9 |url=https://books.google.com/books?id=g2KaCwAAQBAJ&printsec= |date=2016-02-22}}</ref> o el [[Llevant (Orient Pròxim)|Llevant]],<ref name="KillebrewSteiner2014">{{cite book |author1=Killebrew, A. E. |author2=Steiner, M. L. |title=The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: C. 8000-332 BCE |url=https://books.google.com/books?id=5H4fAgAAQBAJ&pg=PT25|year=2014 |publisher=OUP Oxford |isbn=978-0-19-921297-2 |page=2 |quote=La costa occidental i els deserts orientals fixen els límits del Llevant ... L’Eufrates i la zona al voltant de Jebel el-Bishrī marquen el límit oriental del Llevant nord, així com el desert de Síria més enllà de l’interior oriental de la serralada antilibana i la muntanya. Hermon. Aquest límit continua cap al sud en forma de regions altes i desèrtiques orientals de Transjordània.}}</ref> és una regió a l'est de la [[mar Mediterrània]]. Al llarg de la història, la [[regió]] fou controlada per nombrosos pobles diferents, inclosos els [[Antic Egipte|antics egipcis]], els [[canaan]]ites, els [[israelites]], els [[Assíria|assiris]], els [[Babilònia|babilonis]], els [[Imperi Aquemènida|aquemènides]], els [[antics macedonis]], els [[Imperi Romà|romans]], els [[Imperi Romà d'Orient|bizantins]], els [[Primer califat|raixidun]], els [[Califat omeia|omeies]], els [[Califat abbàssida|abbàssides]], els [[Califat fatimita|fatimites]], els [[Croades|croats]], els [[Dinastia aiúbida|aiúbides]], els [[Soldanat mameluc del Caire|mamelucs]], els [[Imperi Otomà|otomans]], els [[Regne Unit|britànics]] i els [[Tercera República Francesa|francesos]].
 
== Geografia ==
* [[Commagena]], capital [[Samòsata]]
{{VT|Canaan|Llevant (Orient Pròxim)}}
* [[Seleucis]] o [[Tetràpolis]], capital [[Selèucia de Piera]] (era a la vora de l'Eufrates i Pompeu la va incorporar a Commagena)
[[Fitxer:J-m-dent-and-sons atlas-of-ancient-and-classical-geography 1912 syria-mesopotamia-assyria-etc-northern-middle-east 3296 2114 600.jpg|thumb|Mapa que mostra Síria com la terra que va des de les [[muntanyes del Taure]] fins a la [[península del Sinaí]] i l'[[Eufrates]], però sense incloure l'[[Alta Mesopotàmia]]]]
* [[Celesíria]] (en el sentit aquí del 'territori de l'[[Orontes]]<nowiki/>'), amb [[Bambice]], Beroea i Heraclea
En el sentit històric més comú, "Síria" fa referència a tot el [[Llevant (Orient Pròxim)|Llevant]] del nord, incloent [[İskenderun|Alexandretta]] i l'antiga ciutat d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] o en un sentit més ampli tot el Llevant fins al sud de l'[[Egipte (província romana)|Egipte romà]], però sense incloure la [[Mesopotàmia]]. La regió de "Gran Síria" ({{lang|ar|سُوْرِيَّة ٱلْكُبْرَىٰ|link=no}}, ''{{transl|ar|Sūrīyah al-Kubrā}}''); també anomenada "Síria Natural" ({{lang|ar|سُوْرِيَّة ٱلطَّبِيْعِيَّة|link=no}}, ''{{transl|ar|Sūrīyah aṭ-Ṭabīʿīyah}}'') o "Terra del Nord" ({{lang|ar|بِلَاد ٱلشَّام|link=no}}, ''{{transl|ar|Bilād aix-Xām}}''),<ref name="Abu Sway 2011"/> s'estén aproximadament sobre la província medieval del Califat àrab de [[Bilad aix-Xam]], que abasta la [[Conca oriental de la mar Mediterrània|Mediterrània oriental]] o el Llevant i la Mesopotàmia occidental. La [[conquesta musulmana de Síria]] al {{segle|VII}} va donar origen a aquesta província, que abastava la gran part de la regió de Síria, i es va superposar en gran mesura amb aquest concepte. Altres fonts indiquen que el terme Gran Síria es va encunyar durant el [[Imperi Otomà|domini otomà]], després del 1516, per designar una regió aproximada que correspon avui dia a [[Líban]], [[Síria]], [[Jordània]], [[Israel]] i [[Estat de Palestina|Palestina]].<ref>Thomas Collelo, ed. [http://countrystudies.us/lebanon/15.htm El Líban: un estudi de país] Washington, Library of Congress, 1987.</ref>
* [[Cirrhèstica]], anomenada així per [[Cirrhestis]], on hi havia un temple d'Atenea, anava d'Antioquia cap al nord, fins a l'Amanos i tenia a l'est la Commagena. La capital n'era [[Gindaros]]
* [[Fenícia]]
* [[Judea]]
* [[Traconítida]] o [[Traconitis]]
* Plana de Celesíria
* [[Calcis (Síria)|Calcis]] o [[Iturea]]
 
La incertesa en la definició de l'extensió de "Síria" s'agreuja amb la confusió etimològica dels noms [[Etimologia de Síria|Síria]] i [[Assíria#Etimologia|Assíria]] que sonen de manera similar. La qüestió de la identitat etimològica final dels dos noms continua sent oberta avui dia, però, independentment de l'etimologia, els dos noms sovint s'han pres com a intercanviables o sinònims des de l'època d'[[Heròdot]].<ref name="Herodotus VII.63"/> A l'[[Imperi Romà]], "Síria" i "Assíria" ja feien referència a dues entitats separades, la [[província romana de Síria|província de Síria]] i la [[província romana d'Assíria|província d'Assíria]].
Plini esmenta altres petits districtes de Celesíria: Gazates (''Gazatae''), Gindareni, Granucomates (''Granucomatae''), Emeseni, Hilates (''Hylatae''), Iturea, Mariammitani, Mammisea, Paradisos, [[Pagres]] (''Pagrae''), Pinarites, Seleucis de l'Eufrates, Seleucis del Belus, i Carditensis (''Cardytenses'')
 
Ann Killebrew i Margareet Steiner, tractant el Llevant com a regió siriana, van donar els següents límits de la regió: la [[mar Mediterrània]] a l'oest, el [[desert d'Aràbia]] i la [[Mesopotàmia]] a l'est i les [[muntanyes del Taure]] d'[[Anatòlia]] al nord.<ref name="KillebrewSteiner2014"/> El geògraf musulmà [[Al-Idrissí|Muhàmmad al-Idrissí]] va visitar la regió el 1150 i va definir les regions del nord de ''Bilad aix-Xam'' de la manera següent:<blockquote>
Ptolemeu, que exclou Judea de Síria, esmenta els següents districtes o subdivisions:
Al mar llevantí hi ha dues illes: [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Xipre]]; a les terres llevantines: [[Tartous|Antarsus]], [[Latakia|Laodiquía]], [[Antioquia]], [[Mopsuèstia]], [[Adana]], Ain-Zarbah, [[Tars (Turquia)|Tarsus]], Kirkesia, Ḥamrtaix, [[Antalya]], al-Batira, al-Mira, [[Kayaköy|Macri]], Astroboli; i a les terres interiors: [[Apamea]], [[Salamiyya]], [[Qinnasrin]], al-Castel, [[Alep]], [[Rusafa]], [[Ar-Raqqà|Raqqa]], Rafeqa, al-Jisr, [[Manbij]], [[Maraix|Mar'aix]], Saruj, [[Harran|Ḥarran]], [[Edessa (Mesopotàmia)|Edessa]], [[Al-Hadath|Al-Ḥadath]], [[Samsat]], [[Malatya|Malatiya]], Ḥusn Mansur, Zabatra, Jersoon, al-Leen, al-Bedandour, Cirra i Touleb.</blockquote>
 
Per a [[Plini el Vell]] i [[Pomponi Mela]], Síria englobava tot el [[Creixent Fèrtil]]. A l'[[antiguitat tardana]] "Síria" significava una regió situada a l'est del mar Mediterrani, a l'oest del riu [[Eufrates]], al nord del [[desert d'Aràbia]] i al sud de les [[muntanyes del Taure]],<ref>{{cite book|author=Taylor & Francis Group|title=The Middle East and North Africa 2004|url=https://books.google.com/books?id=pP315Mw3S9EC&pg=PA1015|year=2003|publisher=Psychology Press|isbn=978-1-85743-184-1|page=1015}}</ref> inclosa la [[Síria]] moderna, el [[Líban]], la [[Jordània]], l'[[Israel]], l'[[estat de Palestina]] i parts del sud de [[Turquia]], és a dir, la [[província de Hatay]] i la meitat occidental de la [[regió d'Anatòlia del Sud-est]]. Aquesta última definició equival a la regió coneguda en [[àrab clàssic]] amb el nom d'''{{lang|ar-Latn|aix-Xām}}'' ({{lang|ar|ٱلشَّام}} {{IPA|/ʔaʃ-ʃaːm/}},<ref name="Volume 9 1997 page 261">{{cite encyclopedia |last=Bosworth |first=Clifford Edomond |author-link=Clifford Edward Bosworth |title=AL-SHĀM |encyclopedia=[[Encyclopaedia of Islam]] |volume=9|year=1997 |page=261}}</ref> que significa ''el [país del] nord''<ref name="Volume 9 1997 page 261"/> (de l'arrel ''{{lang|ar-Latn|šʔm}}'' {{lang|ar|شَأْم}} "esquerra, nord"). Després de la [[conquesta musulmana de Síria|conquesta musulmana de la Síria bizantina]] al [[segle VII]], el nom de ''Síria'' va deixar d'utilitzar-se com a nom principal per a aquesta regió i fou substituït pel seu equivalent àrab ''Bilād aix-Xām'' ("Terra del Nord'"), però va sobreviure en el seu sentit original en l'ús bizantí i europeu occidental, i en la literatura [[Cristianisme siríac|cristiana siríaca]]. Al [[segle XIX]], el nom de Síria es va recuperar amb la seva forma àrab moderna per denotar tot el territori de [[Bilad aix-Xam]], ja sigui com ''Suriyah'' o la forma moderna ''Suriyya'', que finalment va substituir el nom àrab de Bilad aix-Xam<ref name="Salibi2003">{{cite book |author=Kamal S. Salibi |authorlink=Kamal Salibi |title=A House of Many Mansions: The History of Lebanon Reconsidered |url=https://books.google.com/books?id=t_amYLJq4SQC|year=2003 |publisher=I.B.Tauris |isbn=978-1-86064-912-7 |pages=61–62 |quote=Per als [[àrabs]], aquest mateix territori, que l'Imperi Romà considerava [[Aràbia|aràbic]], formava part del que van anomenar Bilad aix-Xam, que era el seu propi nom per a Síria. Tanmateix, des de la perspectiva clàssica, Síria, inclosa Palestina, no formava més que la franja occidental del que es considerava Aràbia entre la primera línia de ciutats i la costa. Atès que no hi ha una línia divisòria clara entre el que s'anomena avui dia com a desert de [[Desert de Síria|Síria]] i el d'[[Desert d'Aràbia|Aràbia]], que formen en realitat un tram de terra àrida, el concepte clàssic del que constituïa Síria era més precis des del punt de vista geogràfic que el vague concepte àrab de Síria com a Bilad aix-Xam. Sota els romans, en realitat hi havia una província de Síria, amb la capital a Antioquia, que portava el nom del territori. Per altra banda, al llarg dels segles, Síria, igual que Aràbia i Mesopotàmia, no era més que una expressió geogràfica. A l’època islàmica, els geògrafs àrabs feien servir el nom arabitzat de Suriyah, per designar una regió especial de Bilad al-Sham, que era la secció mitjana de la vall del riu Orontes, a les rodalies de les ciutats de [[Homs]] i [[Hama]]. També van assenyalar que era un nom antic per a tota la regió de Bilad aix-Xam que havia quedat en desús. Tanmateix, com a expressió geogràfica, el nom de Síria va sobreviure en el seu sentit clàssic original en l'ús [[Imperi Romà d'Orient|bizantí]] i [[Europa Occidental|europeu occidental]], i també en la [[literatura siríaca]] d'algunes de les [[Cristianisme oriental|esglésies cristianes orientals]], a partir de la qual ocasionalment era utilitzada pels [[àrabs cristians]]. Va ser només al segle XIX que es va recuperar l'ús del nom en la seva forma àrab moderna, sovint com a Suriyya en lloc de la forma més antiga de Suriyah, per denotar la totalitat de Bilad aix-Xam: principalment en la literatura àrab cristiana de l'època, i sota la influència de l'Europa Occidental. A finals d'aquell segle el terme Suriyya ja havia substituït el nom de Bilad aix-Xam fins i tot entre els àrabs [[Musulmà|musulmans]].}}</ref>. Després de la [[Primera Guerra Mundial]], el nom de "Síria" es va aplicar al [[Mandat francès per Síria i el Líban]], i el contemporani [[Regne de Síria]], que va durar poc temps.
* Costa de Síria
**[[Alexandria de Cilícia|Alexandria]]
**[[Miriandros]] (Myriandrus)
**[[Rhossos]]
** Roques de Rhossos (σκόπελος)
**[[Selèucia de Piera]]
** Desembocadura de l'Orontes
**''Poseidion''
**''Heraclea''
**[[Laodicea del Líban]]
**[[Gabala]]
**''Paltos''
**''Balaneae''
* [[Fenícia]] (amb les seves subdivisions; vegeu [[Fenícia]])
* [[Commagena]]
**''Cholmadara''
**[[Samòsata]]
* [[Piera]]
**''Pinara''
**''Pagrae''
**[[Portes Síries|Portes síries]]
* [[Cirrhèstica]] (''Cyrrhestice'')
**''Ariseria''
**''Rhegias''
**''Buba''
**''Heraclea''
**''Niara''
**''Hierapolis''
**''Cyrrhus''
**''Berrhoea''
**''Baena''
**''Paphara''.
* [[Eufrates]]
**''Urima''
**''Arustis''
**[[Zeugma]]
**[[Dura Europos|Europus]]
**''Caecilia''
**''Bethamania''
**''Gerrhe''
**''Arimara''
**''Eragiza'' o ''Errhasiga''.
* [[Seleucis]]
**''Gephyra''
**''Gindarus''
**''Imma''
* [[Cassiotis]]
**[[Antioquia de l'Orontes]]
**''Daphne''
**''Bactäialle''
**''Audeia''
**''Seleucia ad Belum''
**''Larissa''
**''Epiphanea''
**''Rhaphaneae''
**''Antaradus''
**''Marathus''
**''Mariame''
**''Mamuga''
* [[Calibonitis]] (''Chalybonitis'')
**''Thema''
**''Acoraca''
**''Derrhima''
**''Chalybon''
**''Spelunca''
**''Barbarissus''
**''Athis''
* [[Calcis (Síria)|Calcis]]
**''Chalcis''
**''Asapheidama''
**''Tolmidessa''
**''Maronias''
**''Coara''
* [[Apamene]]
**''Nazaba''
**''Thelmenissus''
**''[[Apamea]]''
**''Emissa''
* [[Laodicene]]
**''Scabiosa Laodicea''
**''Paradisus''
**''Jabruda''
* [[Fenícia]]
**[[Arca (Fenícia)|Arca]]
**''Palaeobiblus''
**[[Gabala]]
**''Caesarea Panias''
* [[Celesíria]]
**[[Decàpolis]]
***[[Abila]] ([[Abilene (Síria)|Abilene]])
***''[[Damasc|Damascus]]''
***[[Hippos]]
***[[Gadara]]
***''[[Escitòpolis|Scythopolis]]''
***[[Gerasa]]
***''[[Filadèlfia|Philadelpheia]]''
***[[Canatha]]
***[[Pella de Palestina|Pella]]
***[[Dion]]
**''Heliopolis''
**''Saana''
**''Ina''
**''Samulis''
**''Abida''
**''Capitolias''
**''Adra''
**''Gadôra''
* [[Palmirene]] (''Palmyrene'')
**''Rhesapha''
**''Cholle''
**''Oriza''
**''Putea''
**''Adada''
**''[[Palmira|Palmyra]]''
**''Adacha''
**''Danaba''
**''Goaria''
**''Aueria''
**''Casama''
**''Odmana''
**''Atera''
**''Alalis''
**''Sura''
**''Alamatha''
* [[Batanea]] (''Batanaea'')
**''Gerra''
**''Elere''
**''Nelaxa''
**''Adrama''
 
== Etimologia ==
A partir del [[975 aC]], el regne més important de la zona fou el de [[Damasc]]. El [[747 aC]], la regió va passar a [[Assíria]], i després va passar a [[Babilònia]] i a [[Pèrsia]]. Finalment, fou conquerida per [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] el [[333 aC]]. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per a [[Seleuc I Nicàtor]] el [[301 aC]]. [[Celesíria]] fou llargament disputada amb els [[ptolemeus]]. El [[64 aC]], els romans van declarar Síria província romana.
{{Article principal|Etimologia de Síria}}
 
Vegeu:=== [[Síria (província romana)]].===
L'atestació més antiga del nom "Síria" és del segle VIII aC en una inscripció bilingüe en [[jeroglífic luvi]] i en [[Llengua fenícia|fenici]]. En aquesta inscripció, la paraula [[Luvi|luviana]] ''Sura/i'' fou traduïda al fenici com a ''ʔšr'' "[[Assíria]]".<ref name="Rollinger2006">{{citation |last=Rollinger |first=Robert |title=2006 {{!}} The terms "Assyria" and "Syria" Again }}</ref> Segons [[Heròdot]], al segle V aC Síria s'estenia al nord fins al riu Halis (avui dia [[Kizil Irmak|Kızılırmak]]) i al sud fins a Aràbia i Egipte.
 
El nom "Síria" deriva de l'[[Grec antic|antic nom grec]] de sirians, {{lang-el|Σύριοι}} (''Syrioi''), que els grecs van aplicar sense distinció a diversos pobles del Pròxim Orient que vivien sota el domini d'Assíria. Avui dia els erudites confirmen que la paraula grega es remunta al cognat grec Ἀσσυρία, (''Assíria''), derivat finalment de l'[[accadi]] [[Assur|Aššur]].<ref>First proposed by [[Theodor Nöldeke]] in 1881; cf. {{cite web|last=Harper|first=Douglas|url=http://www.etymonline.com/index.php?term=Syria|title=Syria|work=Online Etymology Dictionary|date=November 2001|access-date=2013-01-22}}.</ref>
En sis campanyes, els àrabs es van apoderar de Síria ([[633]]-[[639]]) i la gran regió ja no va tornar a existir.
 
La pronunciació de l'àrab clàssic del mot Síria és ''Sūriya'' (a diferència de la pronunciació àrab estàndard modern ''Sūrya''). Aquest nom no s'utilitzava àmpliament entre els musulmans abans del 1870, però fou utilitzat anteriorment pels cristians. Segons l'[[Església Ortodoxa Siríaca|església ortodoxa siríaca]], el mot "sirià" significava "cristià" en el [[Història del cristianisme#Primer cristianisme (c.33-325)|primer cristianisme]]. En català, "sirià" significava tradicionalment un [[Cristianisme a Síria|cristià sirià]] com per exemple [[Efraïm de Síria]]. Després de la proclamació de [[Síria]] el 1936, el terme "sirià" va arribar a designar ciutadans d'aquest estat, independentment de l'ètnia. L'adjectiu "siríac" (''suryāni'' سُرْيَانِي) ha estat utilitzat des de llavors com a [[etnònim]] per evitar l'ambigüitat de "sirià".
 
Avui dia, el terme àrab ''Sūriya'' es refereix generalment a l'estat modern de Síria, a diferència de la regió històrica de Síria.
{{ORDENA:Regio De Siria}}
 
[[Categoria:Geografia d'Àsia]]
=== Xam ===
El terme etimològicament significa "el costat esquerre" o "el nord", ja que algú al [[Hijaz]] orientat a l'est, orientat a la sortida del sol, trobarà el nord a l'esquerra. Això contrasta amb el nom del [[Iemen]] (اَلْيَمَن‎ ''al-Yaman''), que significa corresponentment "el costat dret" o "el sud". La variació ش ء م‎ (''š-ʾ-m''), del més típic ش م ل‎ (''š-m-l)'', també està testimoniada en el [[Llengües sud-aràbigues antigues|sud-aràbic antic]], 𐩦𐩱𐩣 (s²ʾm), amb el mateix desenvolupament semàntic.<ref name="Volume 9 1997 page 261">{{cite encyclopedia |last=Bosworth |first=Clifford Edomond |author-link=Clifford Edward Bosworth |title=AL-SHĀM |encyclopedia=[[Enciclopèdia de l'Islam]] |volume=9 |year=1997 |page=261}}</ref><ref>{{cite book | last = Younger Jr.| first = K. Lawson| title = A Political History of the Arameans: From Their Origins to the End of Their Polities (Archaeology and Biblical Studies)| publisher = SBL Press| date = Oct 7, 2016| location = Atlanta, GA| pages = 551| language = en| isbn =978-1589831285}}</ref>
 
L'arrel de ''Xam'', ش ء م‎ (''š-ʾ-m'') també té connotacions de desgràcia, que tradicionalment s'associa amb la mà esquerra i amb els vents del nord més freds. Això contrasta amb el Iemen, i els conceptes relacionats amb aquest país, com la felicitat i l'èxit, així com el vent càlid i humit del sud, que te una percepció positiva. És una teoria per a l'etimologia d'[[Aràbia Feliç]] que denota el Iemen, mitjançant la traducció d'aquest sentit.
 
La regió del Xam de vegades es defineix com l'àrea que fou dominada per [[Damasc]], un important centre regional durant molt de temps. De fet, el mot ''Aix-Xām'', per si mateix, pot referir-se a la ciutat de Damasc.<ref name="CBC2017Syria">{{cite news |author=Tardif, P. |title="No em rendiré": una dona siriana crea una nina per ajudar els nens criats en conflicte |publisher=[[CBC News]] |url=http://www.cbc.ca/news/canada/montreal/syrian-refugee-sherbrooke-dolls-fundraiser-1.4289512 |date=2017-09-17 |access-date=2021-02-22}}</ref> Seguint amb el tema de contrast similar, Damasc era el destí comercial i el representant de la regió al nord, de la mateixa manera que ho era la ciutat de [[Sanà]] al sud. L'[[Alcorà]] també fa al·lusió a aquesta pràctica de caravanes que viatgen a Síria a l'estiu, per evitar el clima més fred, així com per vendre productes bàsics al Iemen durant l'hivern.<ref>{{cite book | last = Ali| first = Maulana Muhammad| author-link = Muhammad_Ali_(writer) | title = The Holy Quran Arabic Text with English Translation, Commentary and comprehensive Introduction| publisher = The Ahmadiyyah Anjuman Ish'at Islam| date = 2002| pages = 1247 | language = en, ar |isbn = 978-0913321058}}</ref> {{Cite Quran|106|2|t=s|tn=s|q=Assegurar la seva caravana comercial al "Iemen" a l'hivern i a "Síria" a l'estiu.}}
 
No hi ha cap relació amb el nom de [[Sem (bíblic)|Sem]], fill de [[Noè]], el nom del qual sol aparèixer en àrab com سَام ''Sām'', amb una consonant inicial diferent i sense cap [[oclusiva glotal sorda]] interna. Malgrat això, hi ha hagut una llarga associació popular entre els dos noms i fins i tot la regió, ja que la majoria dels descendents bíblics reivindicats de Sem han estat històricament situats als voltants.
 
Històricament, ''[[Baal Shamin]]'' ({{lang-arc|ܒܥܠ ܫܡܝܢ}}, <small>romanitzat:</small> ''Ba'al Šamem'', <small>[[Traducció literal|lit.]]</small> 'Senyor del(s) cel(s)),<ref>{{cite book|author=Teixidor, Javier|title=The Pagan God: Popular Religion in the Greco-Roman Near East|url=https://books.google.com/books?id=m5Z9BgAAQBAJ&q=Baalshamin+%27Lord+of+Heaven%28s%29%27&pg=PA27|access-date=14 August 2017|year=2015|publisher=Princeton University Press|isbn=9781400871391|pages=27}}</ref><ref>{{cite book|author=Beattie, Andrew; Pepper, Timothy|title=The Rough Guide to Syria|url=https://books.google.com/books?id=9iCfkTe8v2EC&q=Baalshamin+%27Lord+of+Heaven%28s%29%27&pg=RA2-PA290|access-date=14 August 2017|year=2001|publisher=Rough Guides|isbn=9781858287188|pages=290}}</ref> era un [[déu del cel]] [[Antiga religió semítica|semita]] a [[Canaan]]/[[Fenícia]] i a l'antiga [[Palmira]].<ref name="Dirven1999">{{cite book|author=Dirven, Lucinda|title=The Palmyrenes of Dura-Europos: A Study of Religious Interaction in Roman Syria|url=https://books.google.com/books?id=_LfXg2r6FT0C&pg=PA76|access-date=17 July 2012|year=1999|publisher=BRILL|isbn=978-90-04-11589-7|pages=76}}</ref><ref>{{cite book|author=J.F. Healey|title=The Religion of the Nabataeans: A Conspectus|url=https://books.google.com/books?id=hbO9CwAAQBAJ&q=Baalshamin+sky+god&pg=PA126|access-date=14 August 2017|year=2001|publisher=BRILL|isbn=9789004301481|pages=126}}</ref> Per tant, Xam es refereix a cel o firmament. A més, en la [[Hebreu|llengua hebrea]], ''xam'' (<span style="font-family:SBL Hebrew, Ezra SIL SR, Ezra SIL, Cardo, Chrysanthi Unicode, TITUS Cyberbit Basic, Arial Unicode MS, Narkisim, Times New Roman"><big>שָׁמַ)</big></span> es deriva de l'[[accadi]] ''šamû'' que significa "cel".<ref>{{cite book|author=Caplice, Richard I.; Snell, Daniel C.|title=Introduction to Akkadian|url=https://books.google.com/books?id=E4QP2wKp-NIC&q=samu+in+akkadian&pg=PA6|access-date=14 August 2017|year=1988|publisher=Gregorian Biblical BookShop|isbn=9788876535666|pages=6}}</ref> Per exemple, la paraula hebrea per dir [[Sol]] és ''[http://biblehub.com/hebrew/8121.htm xemeix]'', on "xem/xam" de ''[http://biblehub.com/hebrew/8064.htm xamayim] {{refn|group="note"|En llengua hebrea, màyim (מַיִם) significa "aigua". En [[Creació segons el Gènesi#Primer relat|Gènesi 1:6]] [[Elohim]] va separar "l'aigua de l'aigua". La zona sobre la terra estava plena d'aigua de cel (''[[Cel al judaisme|xam-màyim]]'') i la terra de sota estava coberta per aigua de mar ([http://biblehub.com/text/genesis/1-10.htm ''iam-màyim'']). }}'' (en accadi: ''[https://glosbe.com/en/akk/sky šamû]'') significa "cel" i ''[http://biblehub.com/hebrew/784.htm eix]'' (en accadi: ''[https://glosbe.com/en/akk/fire išātu]'') significa "foc", és a dir, "cel-foc".
 
== Història ==
{{Història de Síria}}
''{{Més informació|Estats neohitites|Història de l'antic Llevant}}''
[[Fitxer:Apamea 02.jpg|esquerra|miniatura|L'antiga ciutat d'[[Apamea]], Síria, era un important centre de comerç i una ciutat pròspera a l'època [[Període hel·lenístic|hel·lenística]] i [[Antiga Roma|romana]]]]
 
=== Antiga Síria ===
[[Heròdot]] feia servir el mot ''Συρία'' per referir-se al terreny que va des del [[Kizil Irmak|riu Halis]], inclosa la regió de [[Capadòcia]] (Les Històries, I.6) situada avui dia a Turquia, fins al [[Djebel Akra|Mont Casius]] (Les Històries II.158), que segons Heròdot es troba just al sud de Llac Serbonis (Les Històries III.5). Segons diverses observacions d'Heròdot en diferents llocs, la seva descripció de Síria inclou tot el tram de la línia costanera Fenícia, així com vàries ciutats, entre les quals esmenta Cadytis (actual Jerusalem) (The Histories III.159).<ref name="Herodotus VII.63">{{cite web |author-link=Herodotus |author=Herodotus |title=Herodotus VII.63 |url=http://www.fordham.edu/Halsall/ancient/greek-babylon.html |publisher=[[Fordham University]] |quote=VII.63: Els assiris van anar a la guerra amb cascos al cap de llautó i trenzats d'una manera estranya que no és fàcil de descriure. Portaven escuts, llances i punyals molt similars als egipcis; però a més tenien maces de fusta anudades amb ferro i cotilles de lli. Aquest poble, que els hel·lens anomenen sirians, és anomenat assiri pels bàrbars. Els caldeus servien en les seves files i tenien per al comandant Otaspes, el fill d'Artachaeus.}}</ref>
 
=== Síria hel·lenística ===
Durant el període hel·lenístic, ''Síria'' i ''Assíria'' s'utilitzaven gairebé indistintament, però a l'[[Imperi Romà]], [[Província romana de Síria|Síria]] i [[Província romana d'Assíria|Assíria]] es van utilitzar com a termes geogràfics diferents. Durant l'Imperi Romà el terme "Síria" es referia a "les parts de l'Imperi situades entre Àsia Menor i Egipte", és a dir, el [[Llevant (Orient Pròxim)|Llevant]] occidental, mentre que "Assíria" formava part de l'[[Imperi Part]], i va passar a ser molt breument sota el control romà ([[116]]–[[118]], marcant el pic històric de l'expansió romana).
 
=== Síria romana ===
''{{Més informació|Província romana de Síria|Província romana d'Assíria|Celesíria}}''
[[Fitxer:The Scene of the Theater in Palmyra.JPG|esquerra|miniatura|[[Palmira]], una de les ciutats més riques de l'antiga Síria]]
 
A l'època romana, el terme Síria s'utilitzava per comprendre tot el Llevant septentrional i tenia una frontera incerta al nord-est que segons [[Plini el Vell]] incloïa, d'oest a est, el Regne de [[Commagena]], [[Sofene]] i [[Adiabene]], "conegut anteriorment com a Assíria".<ref>{{cite book |author=Pliny (AD 77) |author-link=Pliny the Elder |url=https://penelope.uchicago.edu/Thayer/L/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/5*.html |title=Natural History |chapter=Book 5 Section 66 |date=March 1998 |publisher=University of Chicago |isbn=84-249-1901-7}}</ref>
 
Diversos escriptors van utilitzar el terme per descriure tota la regió del Llevant durant aquest període; el Nou Testament va utilitzar el nom en aquest sentit en nombroses ocasions.<ref>[https://archive.org/stream/commentarybible00peakuoft#page/n51/mode/1up Un comentari sobre la Bíblia], cita "En l'època del predomini grec va entrar en ús, tal i com es fa servir avui dia, com a nom de tota la frontera occidental de la Mediterrània, i en el NT s'utilitza diverses vegades en aquest sentit (Mt. 4:24, Lk. 2:2, Ac. 15:23,41, 18:18, 21:3, Gal. 1:21)".</ref>
 
El 64 aC, [[Província romana de Síria|Síria]] es va convertir en una província de l'Imperi Romà, després de la conquesta de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]. La Síria romana limitava amb [[Judea romana|Judea]] al sud, els dominis grecs anatòlics al nord, Fenícia a l'oest i mantenia una lluita constant amb els parts a l'est.
 
El 135 dC, Síria-Palestina incorporà tot el Llevant i la Mesopotàmia occidental. El 193, la província es va dividir en Síria pròpiament dita (''[[Celesíria|Cœlē Syria]]'') i ''[[Síria Fenícia|Syria Phoenice]]''. En algun moment entre 330 i 350 (probablement cap al 341), la província d'''[[Eufratense|Euphratensis]]'' fou creada fora del territori de ''Cœlē Syria'' i de l'antic regne de Commagena, amb la capital a [[Hieràpolis de Frígia|Hieràpolis]].<ref>{{cite book | first = Alexander (Ed.) | last = Kazhdan | title = [[Oxford Dictionary of Byzantium]] | publisher = Oxford University Press | year = 1991 | isbn = 978-0-19-504652-6 | page=748}}</ref>
 
Després del 415, ''[[Síria Cele|Syria Cœlē]]'' es va subdividir a més en ''[[Síria Primera|Syria Prima]]'', amb la capital a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], i ''[[Síria Segona|Syria Secunda]]'' o ''Salutaris'', amb capital a [[Apamea]], sobre el riu [[Orontes]]. El 528, [[Justinià I]] va esculpir la petita província costanera de [[Teodoriada]] fora del territori de les dues províncies.<ref name="ODB1999">{{cite book | first = Alexander (Ed.) | last = Kazhdan | title = [[Oxford Dictionary of Byzantium]] | publisher = Oxford University Press | year = 1991 | isbn = 978-0-19-504652-6 | page=1999}}</ref>
 
=== Bilad aix-Xam ===
{{Article principal|Bilad aix-Xam}}
 
La [[Conquesta musulmana de Síria|regió fou annexionada]] al [[Primer califat|Califat dels Raixidun]] després de la victòria musulmana sobre l'[[Imperi Romà d'Orient|Imperi Bizantí]] a la [[batalla del Yarmuk]], i es va conèixer amb el nom de la província de ''[[Bilad aix-Xam|Bilād aix-Xām]]''. Durant el [[califat omeia]], el Xām es va dividir en cinc ''[[Jund|ajnād]]'' o bé districtes militars. Aquests districtes eren ''[[Jund Dimaixq]]'' (per a la zona de [[Damasc]]), ''[[Jund Hims|Jund Ḥimṣ]]'' (per a la zona de [[Homs]]), ''[[Jund Filastin|Jund Filasṭīn]]'' (per a la zona de [[Palestina]]) i ''[[Jund al-Urdunn]]'' (per a la zona de Jordània). Més tard es va crear el ''[[Jund Qinnasrin|Jund Qinnasrîn]]'' a partir d'una part del ''Jund Ḥimṣ''. La ciutat de Damasc va ser la capital del califat islàmic, fins a l'ascens del [[califat abbàssida]].<ref name="LeStrange1890">{{cite book |title=Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500 |url=https://archive.org/details/palestineundermo00lestuoft |author=Le Strange, G. |author-link=Guy Le Strange |publisher=Committee of the [[Palestine Exploration Fund]] |location=[[London]] |year=1890 |pages=[https://archive.org/details/palestineundermo00lestuoft/page/30 30]–234 |oclc=1004386 }}</ref><ref name="Blankinship1994">{{cite book |last=Blankinship |first=Khalid Yahya |author-link=Khalid Yahya Blankinship |title=The End of the Jihâd State: The Reign of Hishām ibn ʻAbd al-Malik and the Collapse of the Umayyads |location=Albany, New York |publisher=State University of New York Press |url=https://books.google.com/books?id=Jz0Yy053WS4C |pages=47–50 |isbn=0-7914-1827-8 |year=1994 }}</ref><ref name="Cobb2001">{{cite book |title=White Banners: Contention in 'Abbāsid Syria, 750–880 |first=Paul M. |last=Cobb |url=https://books.google.com/books?id=2C6KIBw4F9YC |location=Albany, NY |publisher=State University of New York Press |year=2001 |pages=12–182 |isbn=0-7914-4880-0 }}</ref>
 
=== Síria otomana ===
{{Article principal|Síria sota l'Imperi Otomà|Eyalat de Damasc|Vilayet de Síria}}
 
Als darrers anys de l'[[Síria sota l'Imperi Otomà|època otomana]], Síria fou dividida en [[Wilaya|wilayes]] o bé en subprovíncies, les fronteres de les quals i l'elecció de les ciutats com a escons de govern dins d'elles van anar canviant amb el pas del temps. S'establiren els vilayets o subprovíncies d'Alep, Damasc i Beirut, a més dels dos districtes especials, el [[Mont Líban]] i [[Jerusalem]]. Alep consistia en el nord de l'actual Síria i parts del sud de [[Turquia]], Damasc cobria el sud de Síria i el territori de l'actual Jordània, Beirut englobava els territoris de l'actual Líban i la tota la costa siriana, des de la ciutat portuària de [[Latakia|Latàquia]] al nord i fins a la regió de [[Galilea]] al sud, mentre que el districte de Jerusalem consistia en la part sud de Galilea, la part oest del [[riu Jordà]] i la vall de [[Wadi Araba]].
 
Tot i que la població de la regió estava dominada per [[Sunnisme|musulmans sunnites]], també hi havia una part considerable de població que tenia una religió diferent. Les altres religions estaven representades pels musulmans [[Xiisme|xiïtes]], [[alauites]] i [[ismaïlisme|ismaïlites]], els cristians [[Església Ortodoxa Siríaca|ortodoxos siríacs]], [[maronites]], [[Església Ortodoxa Grega|ortodoxos grecs]], [[Església Catòlica Romana|catòlics romans]] i [[melquita|melquites]], així com els [[jueus]] i els [[drusos]].
 
<center><small><gallery heights="190" mode="packed-overlay ">
Cedid Atlas (Syria) 1803.jpg|[[Cedid Atlas]] del 1803, que mostra en groc la Síria otomana
Bowen, Frances. Turkey in Asia. 1810.jpg|Un mapa de l'Imperi Otomà a Àsia de 1810, que mostra la regió de la Síria otomana
1851 Henry Warren Map of Syria.jpg|Mapa de la [[Síria sota l'Imperi Otomà|Síria otomana]] del 1851
Maunsell's map, Pre-World War I British Ethnographical Map of eastern Turkey in Asia, Syria and western Persia 01.jpg|Els grups ètnics de l'Orient Mitjà mostrats en un mapa del govern britànic anterior a la Primera Guerra Mundial. La població principal de la regió de Síria es descriu com a "àrabs (assentats)" i a l'interior com a "àrabs (nòmades)"
</gallery></small></center>
 
=== Regne àrab i ocupació francesa ===
{{Article principal|Administració del Territori Enemic Ocupat|Regne de Síria|Mandat francès per Síria i el Líban}}
[[Fitxer:Book of the Independence of Syria (ذكرى استقلال سوريا).jpg|thumb|left|150px|Llibre de la Independència de Síria ({{lang-ar|ذِكْرَى اِسْتِقْلَال سُوْرِيَا}}, [[Romanització de l'àrab|romanitzat]]: ''Dhikrā Istiqlāl Sūriyā''), que mostra les fronteres declarades del [[Regne de Síria]], indica la data de la Declaració d'Independència el 8 de març de 1920]]
 
L'[[Administració del Territori Enemic Ocupat]] (ATEO) fou una administració militar britànica, francesa i àrab sobre zones de l'antic Imperi Otomà entre 1917 i 1920, durant i després de la [[Primera Guerra Mundial]]. L'onada de [[nacionalisme àrab]] va evolucionar cap a la creació del primer estat àrab modern, el [[Regne de Síria|Regne Àrab Haiximita de Síria]], el 8 de març de 1920. El regne reclamava el control sobre tota la regió de Síria mentre que en realitat només controlava la regió interior coneguda com a ATEO Est.
 
Això va conduir a l'acceleració de la declaració del [[Mandat francès per Síria i el Líban]] i del [[Mandat britànic per a Palestina (instrument legal)|Mandat britànic per a Palestina]] a la [[conferència de San Remo]] del 19 al 26 d'abril de 1920 i, posteriorment, a la [[guerra franco-siriana]], el juliol de 1920, en què els exèrcits francesos van [[Batalla de Mayssalun|derrotar]] el recentment proclamat regne i van [[Captura de Damasc (1920)|capturar Damasc]], avortant l'estat àrab.<ref>[[Itamar Rabinovich]], Symposium: The Greater-Syria Plan and the Palestine Problem in The Jerusalem Cathedra (1982), p. 262.</ref>
 
Més tard, el general francès [[Henri Gouraud]], contràriament a les condicions del mandat, va subdividir el [[Mandat francès per Síria i el Líban|Mandat francès per Síria]] en sis estats. Aquests estats eren: [[Estat de Damasc|Damasc]] (1920), [[Estat d'Alep|Alep]] (1920), [[Estat dels Alauites]] (1920), [[Estat de Djebel Drus|Djebel Drus]] (1921), el [[Sanjaq d'Alexandreta|Sanjaq autònom d'Alexandreta]] (1921) (l'actual [[província de Hatay]] a Turquia) i el [[Mandat del Gran Líban|Gran Líban]] (1920) que més tard es va convertir en el modern país del [[Líban]].
 
=== En el nacionalisme pan-sirià ===
{{VT|Baasisme|Pla del Creixent Fèrtil|Regne de Síria}}
[[Fitxer:Greater_Syria_Map.png|thumb|Mapa del [[Partit Social Nacionalista Sirià|PSNS]] d'[[Antoun Saadeh]] d'una "Síria Natural", basat en la [[Etimologia de Síria|connexió etimològica entre el nom de "Síria" i "Assíria"]]]]
Els límits de la regió van anar canviant al llarg de la història i foren definits per última vegada mitjançant la proclamació del Regne Àrab de Síria, de curta durada, i la posterior definició d'aquesta regió a trevés de l'acord mandatori entre França i el Regne Unit. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la regió va passar al control britànic i francès a través dels mandats corresponents
i fou dividida en el [[Mandat del Gran Líban|Gran Líban]], diversos estats sirians sota el mandat, el [[Mandat britànic de Palestina|Mandat de Palestina]] i l'[[Transjordània|Emirat de Transjordània]]. Els estats sirians sota el mandat es van unir gradualment com a [[Estat de Síria]] i finalment foren convertits en la [[Síria]] independent el 1946. Durant tot aquest període, [[Antoun Saadeh]] i el seu partit, el [[Partit Social Nacionalista Sirià]], van preveure la "Gran Síria" o "Síria Natural", basant-se en la [[Etimologia de Síria|connexió etimològica entre el nom de "Síria" i "Assíria"]], que englobava la [[península del Sinaí]], [[Xipre]], [[Síria]] moderna, [[Líban]], [[Palestina]], [[Jordània]], [[Iraq]], [[Kuwait]], la regió [[iran]]iana d'[[Ahwaz|Ahvaz]] i la regió [[Turquia|turca]] de [[Cilícia]].<ref name="Genesis">{{cite book |last=Sa'adeh |first=Antoun |author-link=Antoun Saadeh |title=The Genesis of Nations |location=[[Beirut]] |year=2004}} Translated and Reprinted</ref><ref name="TheAtlantic1987">{{cite web |last=Ya'ari |first=Ehud |url=https://www.theatlantic.com/magazine/archive/1987/06/behind-the-terror/376326/ |title=Behind the Terror |website=[[The Atlantic]]|date=June 1987 }}</ref>
 
== Importància religiosa ==
{{VT|Importància religiosa de Jerusalem}}
 
La regió té llocs importants per a les [[Religió abrahàmica|religions abrahàmiques]]:<ref name="Abu Sway 2011"/><ref name="Unesco2007">{{cite web |author=World Heritage Committee |title=Convention concerning the protection of the world cultural and natural heritage |page=34 |url=https://whc.unesco.org/archive/2007/whc07-31com-8be.pdf |date=2007-07-02 |access-date=2020-10-13}}</ref><ref name="O'Connor1998">{{cite book |last=O'Connor |first=J. M. |author-link=Jerome Murphy-O'Connor |title=The Holy Land: An Oxford Archaeological Guide from Earliest Times to 1700 |publisher=[[Oxford University Press]]|year=1998 |page=369 |url=https://books.google.com/books?id=cSuErBFmykQC |isbn=978-0-1915-2867-5}}</ref>
 
{| class="wikitable"
! Lloc !! Descripció !! Imatge
 
|-
|[[Acre (Israel)|Acre]]
||A Acre es troba el [[santuari de Bahàʼu'l·làh]], que és el lloc més sagrat per a la [[fe bahà'í]].<ref name="BN1966">{{cite journal |author=National Spiritual Assembly of the United States |title=Shrine of Bahá'u'lláh |journal=Bahá'í News |issue=418 |page=4 |url=https://bahai.bwc.org/pilgrimage/Intro/visit_2.asp |date=January 1966 |access-date=2006-08-12}}</ref><ref name="Unesco2008">{{cite web |author=UNESCO World Heritage Centre |title=Bahá'i Holy Places in Haifa and the Western Galilee |url=https://whc.unesco.org/en/list/1220/ |date=2008-07-08 |access-date=2020-10-13}}</ref>
||[[Fitxer:Bahá´i Holy Place Bahji near Akká.jpg|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Alep]]
||A Alep es troba la [[Gran Mesquita d'Alep|Gran Mesquita]], que es creu que alberga les restes de [[Zacaries]]<ref name="MuslimHeritage">{{Cite web |url=https://web.archive.org/web/20180310215157/http://www.muslimheritage.com/article/great-mosque-aleppo |title=The Great Mosque of Aleppo {{!}} Muslim Heritage |date=24 March 2005 |access-date=2020-10-13}}</ref>, venerat tant pel [[cristianisme]]<ref name="Cite luke|1:5–79">[[Evangeli segons Lluc]], {{Citar Bíblia|Lluc|1:5-79}}</ref> com per l'[[islam]]<ref name="Cite quran|19|2|e=15|s=ns">{{cite quran|19|2|e=15|s=ns}}</ref><ref name="YusufAliN905">Abdullah Yusuf Ali, ''[[:w:en:The Holy Qur'an: Text, Translation and Commentary|The Holy Qur'an: Text, Translation and Commentary]]'', Nota. '''905''': "El tercer grup no està format per homes d’acció, sinó predicadors de la veritat, que portaven vides solitàries. El seu epítet és: "els Justos". Formen un grup connectat al voltant de Jesús. Zacaries era el pare de Joan Baptista, a qui es fa referència com "Elies, que havia de venir" (Mateu 11:14); i es diu que Joan Baptista va estar present i va parlar amb Jesús a la Transfiguració del Mont (Mateu 17:3)."</ref>.
||[[Fitxer:Aleppo. Great Mosque (1265181739).jpg|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Betlem]]
||Betlem té llocs d'interès significatius per a jueus, cristians i musulmans. Un d'aquests és la [[tomba de Raquel]], que és venerada pels membres de les tres confessions. Un altre és la [[basílica de la Nativitat]] (de [[Jesús de Natzaret|Jesús]]),<ref name="Strickert2007">{{cite book |title=Rachel weeping: Jews, Christians, and Muslims at the Fortress Tomb |url=https://archive.org/details/rachelweepingjew0000stri |url-access=registration |first=Frederick M. |last=Strickert|year=2007 |publisher=Liturgical Press |isbn=978-0-8146-5987-8 |ref=harv |quote=Vegeu també [https://litpress.org/Products/GetSample/5987/9780814659878 això] |pages=[https://archive.org/details/rachelweepingjew0000stri/page/64 64]–84}}</ref> venerada pels cristians, i a prop, la [[Mesquita d'Omar (Betlem)|mesquita d'Omar]], venerada pels musulmans.<ref name="Guidetti2016">{{cite book |author=Mattia Guidetti |title=In the Shadow of the Church: The Building of Mosques in Early Medieval Syria |publisher=[[Brill Publishers|Brill]]; Lam edition |series=Arts and Archaeology of the Islamic World (Book 8) |isbn=978-9-0043-2570-8|year=2016 |pages=30–31 |url=https://books.google.com/books?id=3n5yDQAAQBAJ&pg=PA30 |access-date=2018-04-09}}</ref>
||[[Fitxer:Bethlehem-Nativity-122.jpg|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Damasc]]
||La [[Ciutat vella de Damasc|ciutat vella]] té la [[Mesquita dels Omeies|Gran Mesquita]],<ref name="DumperStanley2007-Damascus">{{cite encyclopedia |editor-last1=Dumper |editor-first1=Michael R. T. |editor-last2=Stanley |editor-first2=Bruce E. |author=Janet L. Abu-Lughod (contributor) |title=Cities of the Middle East and North Africa: A Historical Encyclopedia |publisher=[[ABC-Clio]] |chapter=Damascus |pages=119–126 |isbn=978-1-5760-7919-5 |chapter-url=https://books.google.com/books?id=3SapTk5iGDkC&pg=PA121&dq=damascus+%22fourth+holiest%22|year=2007}}</ref><ref name="Birke2013">{{citation |url=https://www.nybooks.com/daily/2013/08/02/damascus-whats-left/ |title=Damascus: What's Left |author=Sarah Birke |publisher=[[New York Review Books|New York Review of Books]] |date=2013-08-02}}</ref><ref name="Totah2009">{{cite journal |last=Totah |first=Faedah M. |title=Return to the origin: negotiating the modern and unmodern in the old city of Damascus |journal=City & Society |volume=21 |issue=1|year=2009 |pages=58–81 |doi=10.1111/j.1548-744X.2009.01015.x}}</ref> considerada com una de les mesquites més grans i millor conservades de l'[[Califat omeia|època omeia]]. Es creu que allotja les restes del fill de Zacaries, [[Joan Baptista]],<ref name="LeStrange1890"/><ref name="Burns">Burns, 2005, p.88.</ref> venerat pel cristianisme<ref name="Cite luke|1:5–79"/> i l'islam, com el seu pare.<ref name="YusufAliN905"/> Altres llocs importants inclouen [[Bab aix-Xaghir]]<ref name="LoveDamascus">{{cite web |work=Love Damascus |title=Bab Al-Saghir |url=http://www.lovedamascus.com/en/what-to-see/tourist-attractions/shaghour-jowani/004ta013/bab-al-saghir |access-date=2020-10-13}}</ref><ref name="SPG2014">{{cite web |author=Demeter, D. |title=Damascus – Bab al-Saghir Cemetery (دمـشـق – مـقـبـرة الـبـاب الـصـغـيـر) |publisher=Syria Photo Guide |url=http://www.syriaphotoguide.com/home/damascus-bab-al-saghir-cemetery-دمشق-مقبرة-الباب-الصغير/ |date=2014-09-24 |access-date=2020-10-13}}</ref> i la [[mesquita de Sayyidah Ruqayya]].<ref name=SOTTOSR2008>'Summary of the Tragedy of Sayyeda Ruqayya', Booklet at Ruqayya Mosque, 2008</ref><ref name="CP2015">{{cite web |author=Kramer, H. |title=Bab Al-Saghir Cemetery |publisher=The Complete Pilgrim |url=http://thecompletepilgrim.com/bab-al-saghir-cemetery/ |date=2015-04-12 |access-date=2020-10-13}}</ref>
||[[Fitxer:Umayyad Mosque- الجامع الأموي.jpg|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Haifa]]
||En aquesta ciutat es troba el [[santuari del Bab]], que és sagrat per a la [[fe bahà'í]].<ref name="Unesco2007"/><ref name="BWNS2011">{{cite news |publisher=Bahá'í World News Service |title=Beauty of restored Shrine set to dazzle visitors and pilgrims |url=http://news.bahai.org/story/816 |date=2011-04-12 |access-date=2020-10-13}}</ref>
 
A prop hi ha el [[mont Carmel]], important per als cristians, [[drusos]], jueus i musulmans, a causa del fet que és associat amb la figura bíblica d'[[Elies]].<ref name="Yazbak2009">{{cite book |author1=Breger, M. J. |author2=Hammer, L. |author3=Reiter, Y. |title=Holy Places in the Israeli-Palestinian Conflict: Confrontation and Co-existence |publisher=[[Routledge]] |url=https://books.google.com/books?id=nROPAgAAQBAJ |date=2009-12-16 |pages=231–246 |isbn=978-1-1352-6812-1}}</ref>
||[[Fitxer:Shrine of the Bab (highres).jpg|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Hebron]]
||A la [[Ciutat vella d'Hebron|ciutat vella]] es troba la [[cova de Macpelà|Cova dels Patriarques]], on les figures [[Bíblia|bíbliques]] com [[Abraham]], la seva muller [[Sara]], el seu fill [[Isaac]], la seva muller [[Rebeca]], el seu fill [[Jacob]], i la seva muller [[Lia]] són enterrades, i per tant venerades pels seguidors de les religions abrahàmiques, inclosos els musulmans i els jueus.<ref name="Emmett2000">{{cite book |last=Emmett |first=Chad F. |editor1-last=Murphy |editor1-first=Alexander B. |editor2-last=Johnson |editor2-first=Douglas L. |editor3-last=Haarmann |editor3-first=Viola |chapter=Sharing Sacred Space in the Holy Land |title=Cultural encounters with the environment: enduring and evolving geographic themes |publisher=[[Rowman & Littlefield]] |pages=271–291 |chapter-url=https://books.google.com/books?id=4WLmLRYxRZoC&pg=PA261&dq= |ref=harv |isbn=978-0-7425-0106-5|year=2000}}</ref><ref name="Gish2018">{{cite book |last=Gish |first=Arthur G. |title=Hebron Journal: Stories of Nonviolent Peacemaking |publisher=[[Wipf and Stock]] |url=https://books.google.com/books?id=T7qCDwAAQBAJ&q=abraham#v=snippet |isbn=978-1-5326-6213-3 |date=20 December 2018}}</ref>
||[[Fitxer:Hebron Grab der Patriarchen (Synagoge) C.JPG|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Hattin]]
||Hittin es troba a prop del santuari de [[Nabi Xuayb]], on segons la tradició es troba la tomba del profeta islàmic [[Xuayb ibn Mahdan|Xuayb]] (que correspon possiblement al profeta bíblic [[Jetró]]). És un lloc sagrat per als drusos i els musulmans.<ref name="Union-Tribune">{{cite book |author=Firro, K. M. |title=The Druzes in the Jewish State: A Brief History |publisher=[[Brill Publishers]] |location=[[Leiden]], [[Països Baixos]] |url=https://books.google.com/books?id=owhg2R8Ndy8C |pages=22–240|year=1999 |isbn=90-04-11251-0}}</ref><ref name="Dana2003">{{cite book |author=Dana, N. |title=The Druze in the Middle East: Their Faith, Leadership, Identity and Status |publisher=Sussex Academic Press |url=https://books.google.com/books?id=2nCWIsyZJxUC&pg=PA28&dq= |pages=28–30|year=2003 |isbn=978-1-9039-0036-9}}</ref>
||[[Fitxer:Nabi-shurayb.jpg|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Jericó]] / An-[[Nabi Musa]]
||Prop de la ciutat de Jericó, a Cisjordània, hi ha el santuari de ''[[Profetes a l'islam|Nabi]] [[Moisès a l'islam|Musa]]'' (literalment: [[profeta]] Moisès), que els musulmans consideren com el lloc d'enterrament de [[Moisès]].<ref name="O'Connor1998"/><ref name="Canaan1927">{{cite book |last=Canaan |first=Tawfiq |author-link=Tawfiq Canaan |url=https://archive.org/details/MohammedanSaintsAndSanctuariesInPalestine |title=Mohammedan Saints and Sanctuaries in Palestine|year=1927 |location=London |publisher=Luzac & Co.}}</ref><ref name="Kupferschmidt">{{cite book |last=Kupferschmidt |first=Uri M. |title=The Supreme Muslim Council: Islam Under the British Mandate for Palestine |publisher=[[Brill Publishers|Brill]]|year=1987 |page=231 |isbn=978-9-0040-7929-8}}</ref>
||[[Fitxer:Nabi Musa - panoramio.jpg|center|sense marc|150x150px]]
 
|-
|[[Jerusalem]]
||
La [[Ciutat vella de Jerusalem|ciutat vella]] és sagrada per al cristianisme, l'[[Llocs sants de l'islam|islam]] i el [[judaisme]], ja que té llocs com la [[basílica del Sant Sepulcre]],<ref name="Strickert2007"/> el [[Mur de les Lamentacions]],<ref name=KHB>{{citation |last=Frishman |first=Avraham |title=Kum Hisalech Be'aretz |location=Jerusalem|year=2004}}</ref> i la [[mesquita d'Al-Aqsa]]<ref name="Abu Sway 2011"/>.
||[[Fitxer:Western Wall In Old City Of Jerusalem (29461011663).jpg|center|sense marc|150x150px]]
|}
 
== Vegeu també ==
{{div col|colwidth=22em}}
* [[Bressol de la civilització]]
* [[Màixriq]]
* [[Orient Mitjà]]
* [[Noms del Llevant]]
* [[Estats croats]]
* [[Llevant Meridional]]
{{div col end}}
 
== Notes ==
{{Reflist|group="note"}}
 
== Referències ==
{{Referències}}
* [[w:en:Dictionary of Modern Written Arabic|Dictionary of Modern Written Arabic]] de [[Hans Wehr]] (4 edició, 1994).
* Michael Provence, "La [[gran revolta siriana]] i el sorgiment del nacionalisme àrab", University of Texas Press, 2005.
 
== Altres lectures ==
* {{cite book |last=Pipes |first=Daniel |author-link=Daniel Pipes|year=1990 |title=Greater Syria: the History of an Ambition |url=https://archive.org/details/greatersyriahist00pipe |url-access=limited |location=Nova York|publisher=[[Oxford University Press]] |number=viii |pages=[https://archive.org/details/greatersyriahist00pipe/page/n256 240] |isbn=978-0-19-506022-5}}
 
<nowiki>[[Categoria:Civilitzacions del proper i mitjà orient]]
[[Categoria:Geografia de Síria]]
[[Categoria:Geografia històrica de Síria]]
[[Categoria:Geografia de Jordània]]
[[Categoria:Història de Xipre]]
[[Categoria:Història d'Israel]]
[[Categoria:Història de Palestina]]
[[Categoria:Història del Líban]]
[[Categoria:Història de Jordània]]
[[Categoria:Història de Turquia]]
[[Categoria:Història de Hatay]]
[[Categoria:Regions històriques]]
[[Categoria:Irredemptisme|Síria]]
</nowiki>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Regió_de_Síria»