Gneu Juli Agrícola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Toponímia
Línia 8:
Amb [[Galba]], l'any [[69]] se li va encarregar d'evitar la continuació del robatori de les propietats dels temples iniciat per [[Neró]]. Al mateix any va morir la seva mare i a la tornada del funeral (a [[Ligúria]]) es va assabentar de la proclamació de [[Vespasià]], a favor del que es va declarar. Se li va encarregar l'any [[70]] el comandament de la [[Legió XX Valèria Victrix]] de Britània on va estar del [[70]] al [[73]], i quan va tornar de l'illa l'emperador li va concedir el rang de [[patricis|patrici]] i el govern de la província d'[[Aquitània]] que va mantenir del [[74]] al [[76]]. Fou cridat a Roma on el [[77]] va ser nomenat cònsol i li fou reconegut el govern de la província de Britània (el govern d'una província es donava als consols després d'acabar el mandat). El [[78]] va donar a la seva filla en matrimoni a [[Tàcit]] i fou fet governador de Britània i col·lega dels [[Pontífexs romans|pontífexs]].
 
A Britània va aconseguir dominar completament la província amb una política de conciliació amb els [[britons]], i amb la visió de les arts i els luxes dels civilitzats, que els va convèncer d'establir-se a ciutats i construir cases i temples; els fills dels caps britons eren educats sota el sistema romà i la [[toga romana]] fou la seva vestimenta des de llavors. Va passar set anys a Britània, del [[78]] al [[84]]. El seu predecessor [[Sext Juli Frontí|Julius Frontinus]] havia arribat fins al país dels [[silurs]] (a [[Gal·les]] del sud). Agrícola va continuar la seva obra. El [[78]] va ocupar l'illa de [[Mona (Britània)|Mona]] ([[Anglesey]]) i el país dels [[ordòvics]] (Gal·les del Nord), places fortes dels [[druida|druides]]; l'any següent va consolidar la zona de domini mitjançant acords ([[79]]); l'any [[80]] va avançar al nord cap al [[Solway]]; l'any [[81]] va arribar a [[Riu Clyde|Clyde]] i [[Forth]]; el [[82]] va sotmetre als britons de la regió enfront d'Irlanda; el [[83]] va explorar amb la flota les costes de Fife i Forfar i va entrar en contacte amb els [[caledonis]] que el van atacar de nit al seu camp establert probablement a [[Loch Ore]] aniquilant la [[Legió IX Hispana]], però als que va derrotar en la batalla subsegüent; la darrera campanya ([[84]]) fou als [[Grampians]], establint el domini roma al nord a la zona de [[Perth (Escòcia)|Perth]] i Argyle després d'[[Batalla del mont GraupiusGraupi|una victòria]] sobre els caledonis dirigits per Galgacus al mur de Murdoch, al peu dels turons; en aquesta campanya la flota romana va anar al nord dels Fife i va rodejar el territori descobrint que es tractava d'una illa; l'hivern del [[84]] fou cridat per [[Domicià]] i destituït del govern.
 
== Caiguda i mort sota Domicià ==