Diferència entre revisions de la pàgina «Salvador Espriu i Castelló»

cap resum d'edició
}}
[[Fitxer:Placa Salvador Espriu a la Universitat de Barcelona.jpg|miniatura|Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la [[Universitat de Barcelona]], amb un retrat del poeta, obra de [[Josep Maria Subirachs]]]]
'''Salvador Espriu i Castelló''' ([[Santa Coloma de Farners]], [[10 de juliol]] de [[1913]] - [[Barcelona]], [[22 de febrer]] de [[1985]])<ref>{{GEC|0025032}}</ref> fou un [[poesia|poeta]], [[dramaturg]] i [[novel·la|novel·lista]] [[catalans|català]]<ref>{{Ref-web|títol=L'escriptor 'sense biografia'|url=https://www.ara.cat/dossier/lescriptor-biografia_1_2355909.html|data=2013-01-20|consulta=2021-03-04|llengua=ca|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref>, considerat un dels renovadors, juntament amb [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] i [[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau|Josep Maria de Sagarra]], de la [[prosa]] catalana de les fórmules [[Noucentisme|noucentistes]]<ref>{{Ref-web|títol=Espriu: 100 anys, 1.000 cares|url=https://www.ara.cat/cultura/espriu100-anys-cares_1_2265555.html|data=2013-07-10|consulta=2021-02-22|llengua=ca|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref>.
 
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els [[poesia|poemaris]] ''[[Cementiri de Sinera (llibre)|Cementiri de Sinera]]'', ''[[El caminant i el mur]]'' i ''[[La pell de brau]]'', probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'[[Arenys de Mar|Arenys]] llegit al revés. ''[[Primera història d'Esther]]'' és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure ''Una altra Fedra, si us plau'', a petició de l'actriu [[Núria Espert i Romero|Núria Espert]].
Usuari anònim