Diferència entre revisions de la pàgina «Làzar Nikólov»

cap resum d'edició
m (Suprimida Categoria:Músics búlgars usant HotCat)
'''Làzar Nikólov''' ([[Burgas]], [[26 d'agost]] de [[1922]] - [[Sofia]], [[7 de febrer]] de [[2005]]) fou un [[compositor]] [[Bulgària|búlgar]].
 
Va estudiar a l'[[Acadèmia Nacional de Música de Sofia]] amb [[Dimitar Nenov]] (al que va homenatjar orquestrant el 1980 la seva ''Toccata'' per a piano) i [[PanxoPantxo VladigerovVladiguèrov]], i el 1957 va començar a ensenyar a la mateixa institució. La majoria de la seva producció és instrumental, destacant els seus cicles de sis simfonies, set sonates per a piano, tres quartets de corda i quatre metamorfosis per a combinacions diverses, i va escriure una sonata per a quasi tots els instruments de l'orquestra. Però també va escriure dues òperes, entre altres composicions vocals.
 
Va ser un dels primers compositors a introduir el [[música serial|serialisme]] i altres tècniques d'avantguarda a la música clàssica búlgara, i a diferència de [[Konstantin Iliev]] no va combinar-les amb el folklore búlgar. Allò va enfrontar-lo amb la línealínia del [[realisme socialista]] imposada al bloc soviètic, i al llarg de la seva joventut les seves composicions van ser rarament programades.<ref>[https://core.ac.uk/download/pdf/17354640.pdf Lisa Marie Nelson: Bulgarian Viola Repertoire: A Historical Perspective and Pedagogical Analysis]. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2013</ref> Aquestes traves van anar desapareixent als anys seixanta, i Nikolov va representar a Bulgària en festivals com la [[Tardor de Varsòvia]] i les [[Bienal de Berlín|Biennals de Berlín]] i [[Biennal de Zagreb|Zagreb]] i el 1965 va accedir al secretariat de la [[Unió de Compositors de Bulgària]]. Als anys noranta va presidir la Unió, i va publicar les seves memòries ''[[El meu món (Nikolov)|El meu món]]''.
 
== Composicions ==
178.511

modificacions