Foca monjo del Mediterrani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m https://www.parlament.cat/document/intrade/16885 |
||
Línia 2:
La '''foca monjo del Mediterrani''', també coneguda com a '''foca mediterrània''', '''foca captuxina''', '''foca frare''', '''llop marí''', '''bou marí''', '''vaca marina''', '''vedell marí''' o '''vell marí'''<ref>Noms comuns enumerats a {{TERMCAT}}</ref><ref>[[Joan Coromines]] escriu '''bellmarí''' fent-lo derivar del llatí VITULUS MARINUS passat pel [[mossàrab]], però aquesta opinió no és compartida per [[Joan Veny]], que documenta la forma no sincopada ''vedell marí'' http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000185%255C00000069.pdf|</ref> (''Monachus monachus'') és l'única espècie del [[gènere (biologia)|gènere]] '''''Monachus'''''. Es tracta d'una espècie amenaçada, catalogada per la UICN com en perill d'extinció, de la qual se suposa que, segons les darreres estimacions del 2013, queden uns 600 individus.
La seva distribució comprenia de
El vell marí és una espècie costanera que pot allunyar-se bastants quilòmetres a la recerca d'aliment. Actualment, ocupen costes rocalloses poc alterades i amb nombroses coves que utilitzen per a descansar i donar a llum les seves cries. Antigament, les colònies també se situaven en platges sorrenques. D'adults, assoleixen des de 80 cm a uns 2,4 m de longitud i arriben als 320 kg de pes, amb les femelles lleugerament més petites que els mascles. El seu pelatge és marró o gris fosc, amb el ventre una mica més pàl·lid. Les cries acostumen a néixer cap a la tardor i entren a l'aigua unes dues setmanes després.
| |||