Diferència entre revisions de la pàgina «Caterina Albert i Paradís»

cap resum d'edició
És al tombant de segle, al 1898, que es presenta als [[Jocs Florals d'Olot]] amb el poema ''Lo llibre nou'' i el monòleg ''[[La infanticida]]''<ref>{{Ref-web|títol=Mares que maten els seus fills|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/mares-que-maten-fills_1_1049284.html|data=2020-10-02|consulta=2021-03-04|llengua=ca|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref>. Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l'escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen s'escandalitzà quan va saber que darrere d'aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala.{{Sfn|Bassas|Masanés|2020|p=64}} A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d'un personatge de la novel·la ''Càlzer d'amargor'', que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida, les va signar amb el pseudònim.
 
El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari ''Lo cant dels mesos'' (1901) gràcies al matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar. Ells van ser els que van descobrir la seva vocació literària i els que la van empènyer a publicar-lo en la tipografia de ''[[L'Avenç]]''. Llavors, però, Caterina Albert també tenia una altra vocació: l'artística. Dibuixava, pintava i esculpia. Albert va mostrar interès per diferents tècniques pictòriques, com l'oli, pastel, aquarel·la, ceres, llapis i carbó. Va pintar retrats de la família i amistats, flors i animals, el poble i el jardí de casa.{{Sfn|Bassas|Masanés|2020|p=65}} També va il·lustrar alguns dels seus textos, com ''[[Drames rurals]]''<ref>{{Ref-web|títol=Tornen els contes vius i rebels de la Víctor Català|url=https://www.ara.cat/cultura/tornen-contes-rebels-victor-catala_1_2757467.html|data=2018-03-21|consulta=2021-03-04|llengua=ca|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref>, amb dibuixos de trets modernistes.{{Sfn|Bassas|Masanés|2020|p=66}} A més, va esculpir algun bust i figura sencera de fang, encara que en menor quantitat.{{Sfn|Bassas|Masanés|2020|p=66}} Malauradament, però, mai no va arribar a portar aquesta faceta de la seva vida al terreny professional. De la seva obra, únicament se'n va fer una exposició al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] el desembre del 1955, on es mostraven els dibuixos originals de les il·lustracions del llibrem de [[Joaquim Folch i Torres]] ''Els dibuixos de Víctor Català'', editat per Josep Porter.{{Sfn|Bassas|Masanés|2020|p=66}}
 
[[Joaquim Folch i Torres]], gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla que quan va començar la seva trajectòria com a escriptora professional va deixar de banda l'artística. El 1901, també va publicar el seu únic recull de monòlegs, en vida seva: ''4 monòlegs'' en la tipologia de ''[[L'Avenç]]''. A partir d'aleshores, també, inicià la seva col·laboració literària en la revista modernista ''[[Joventut]]'' (1900-1906). Aquesta publicació li proporcionà una plataforma per donar-se a conèixer al públic lector i, per tant, per projectar-se com a escriptora. Aquí, escrigué els seus primers [["drames rurals"|drames rurals]], és a dir, aquells contes més negres i punyents de la seva narrativa. El 1902 és quan els recull en el llibre titulat ''Drames rurals'' i quan el misteri del seu pseudònim comença a ser conegut. De l'angoixa que li produeix aquest fet, en parla en la seva relació epistolar amb [[Narcís Oller]], un dels seus mestres, i amb en [[Joan Maragall]], un altre mestre. Amb el pseudònim, pot escriure allò que li plau més, sense que la seva literatura hagi de tenir un límit moral. Si no es pot amagar darrere Víctor Català, per tant, les crítiques tornaran a sorgir, ja que la societat del moment no veia amb bons ulls que una dona escrivís i que ho fes sobre aquells temes.
Usuari anònim