Lobengula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais repetits |
m Tipografia |
||
Línia 30:
Lobengula havia estat tolerant amb els caçadors blancs que van anar a [[Matabelàndia]]; fins i tot va castigar a aquells de la seva tribu que vigilaven als blancs. Però sempre fou caut en la negociació amb estrangers, i quan un equip britànic (F. R Thompson, Charles Rudd i Rochfort Maguire) va entrar 1888 per provar per persuadir-li per concedir-los el dret de cavar buscant minerals en llocs addicionals del seu territori, les negociacions van durar molts mesos.
Lobengula va donar el seu acord a [[Cecil Rhodes]] només quan el seu amic, [[Leander Starr Jameson]], qui un cop hi havia tractat Lobengula de gota, va proposar de garantir-li diners i armament pels matabeles a més d'una promesa que qualssevol persona que anés a fer prospeccions al regne seria considerat com a ciutadà del regne. Com a part d'aquest acord, i per insistència del britànic, ni els [[Bòer|Boers]] ni els portuguesos tindrien permís per establir-se al regne ni podrien obtenir concessions mineres a cap lloc de Matabelàndia. Lobengula va enviar dos emissaris a la reina britànica. Tanmateix, van ser demorats al port per Alfred Beit. La concessió Rudd per 25
== Guerra Matabele ==
| |||