Música barroca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida escolar editor visual |
Es desfà la revisió 26542668 de 85.192.70.76 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 20:
* ''Staccato'' (colpejat)
Els teòrics i compositors barrocs aconsellen interpretar els valors llargs ''[[staccato|legato]]'' i els curts staccato.
En els manuscrits del {{segle|XVII|s}} i primera meitat del PITO DE MONO {{segle|XVIII|s}} les indicacions de matís, fraseig i articulació són escasses. Això és perquè els intèrprets de l'època eren sovint compositors i coneixien les normes d'interpretació pels tractats i per la transmissió oral. A més, la improvisació era un aspecte important, sobretot en la música de teclat. Cada intèrpret podia variar l'obra original segons el seu gust personal.
== Periodització i evolució<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bukofzer|nom = Manfred F.|títol = La Música en la época barroca : de Monteverdi a Bach|url = http://aladi.diba.cat/search~S162*cat?/dmusica+barroca/dmusica+barroca/1%2C8%2C27%2CB/frameset&FF=dmusica+barroca&15%2C%2C20/indexsort=-|llengua = castellà|data = 1986| editorial = Alianza|lloc = Madrid|pàgines = 477|isbn = 8420685305}}</ref> ==
=== El Barroc primerenc (1580-1630) ===
Des de les últimes dècades del {{segle|XVI}} es va iniciar la dissolució de l'antic estil polifònic renaixentista, caracteritzat per una textura polifònica imitativa homogènia. Dos van ser les novetats principals:
* La policoralitat, típica de la música religiosa de l'escola veneciana ([[Giovanni Gabrieli]]), consistent en l'alternança entre diversos grups vocals o instrumentals situats en diverses ubicacions (''cori spezzati'', típics de la Basílica de Sant Marcos). Una evolució natural de la policoralitat va ser l'estil concertant, en el qual es contrasten instruments contra veus (com en els concerti ecclesiastici), o solistes contra el conjunt general.
* La monodia acompanyada, en la qual una sola veu aguda concentra tot l'interès musical. El seu acompanyament instrumental s'escrivia de forma taquigràfica com a baix continu. La [[Camerata florentina]] va ser decisiva en la difusió d'aquesta monodia acompanyada i el seu objectiu, posar la música com a serva de la paraula, va cristal·litzar finalment en l'òpera; per això els interessava imitar l'antiga monodia hel·lènica amb acompanyament de khitara: [[Vincenzo Galilei]], pare de l'astrònom [[Galileo Galilei|Galileu]], va escriure el 1581 un tractat sobre el gènere musical polifònic [[Països Baixos|neerlandès]] amb el títol ''Dialogo della Musica Antica'' i ''della Moderna''. Els seus nous gèneres musicals recitatiu, expressiu i representatiu utilitzaven a més noves llicències en l'ús de dissonàncies i modulacions.
En aquest context artístic apareix la figura del músic de [[Cremona]], [[Claudio Monteverdi]]. Mestre del ''[[stile antico]]'' (aplicat al gènere polifònic del madrigal) i del ''stile moderno'' (la monodia acompanyada), donaria forma a aquesta òpera creada recentment. En paral·lel, es va desenvolupar l'[[oratori (música)|oratori]] religiós, gràcies a la influència de [[Felip Neri]].
=== El Barroc mitjà (1630-1680) ===
L'èxit internacional de la música italiana en general i de l'òpera en particular va expandir per tota Europa (Alemanya, Àustria, Anglaterra, Espanya...) els recursos de la monodía i de l'estil concertant. Mentrestant, a Itàlia autors com [[Antonio Cesti]], [[Francesco Cavalli]] i [[Luigi Rossi]] suavitzaven la duresa de l'estil monòdic original per desenvolupar l'òpera *belcantista, en la qual se separaven ja clarament recitatius i àries. La nova òpera va passar de ser un espectacle aristocràtic a entreteniment de les capes altes de la classe mitjana, gràcies a la lliure compra d'entrades en els teatres napolitans i venecians. L'òpera francesa (sota diversos noms) va començar el seu enlairament en la cort de [[Lluís XIV]], en el mateix temps i lloc en què la família Hotteterre desenvolupava els nous instruments de fusta barrocs (oboè, fagot, flautes *travesera i de bec...) i en què es fixava la [[suite]] instrumental francesa.
En el nord d'Itàlia (Mòdena, Venècia i, sobretot, l'escola bolonyesa) la música instrumental senti les bases de la tonalitat i de les formes del Barroc tardà. Autors com [[Giovanni Legrenzi]], [[Maurizio Cazzati]], [[Alessandro Stradella]] o [[Tomaso Antonio Vitali]] converteixen la vella [[canzona]] en la nova [[sonata en trio]], d'un clar caràcter virtuós i contrapuntístic.
== Instruments barrocs ==
En l'època barroca aparegueren els [[violí|violins]] [[Stradivarius]] i es perfeccionaren molt els instruments d'arc amb la innovació de l'arc planer.
També en aquella època, el ''traverso'', [[flauta travessera]] barroca, guanyà terreny a la [[flauta de bec]] en les orquestres, malgrat que en la música de cambra va existir un conreu notable d'obres per a flauta de bec contralt, especialment.
L'[[oboè]] fou un instrument important, que començá amb la [[música]] de [[Jean-Baptiste Lully]], però, misteriósament desaparegué, però després es tornaren a escriure peces per l'oboé
Els instruments de teclat més comuns eren l'[[espineta]], el [[virginal]], el [[clavicèmbal]] i el [[clavicordi]]. I, en l'àmbit religiós, l'[[orgue]].
== Formes o gèneres musicals barrocs ==
* Formes instrumentals.
** [[Preludi]], [[Tocata]] i [[Fuga]]: formes breus, generalment, per a instruments de tecla.
** [[Sonata a trio]]: generalment per a dos violins que porten la part melòdica i un baix de clau).
** [[Suite]]: per a instrument [[solista]] o agrupació musical de cambra. Estava composta d'un conjunt de danses alternant les danses lentes i les ràpides. Interpretada per un instrument solista o per un grup instrumental.
** [[Concerto grosso]]: per a [[orquestra]] i un petit grup de solistes.
** [[Concert (forma musical)|Concert solista]]: per a orquestra amb un instrument [[solista]]. A poc a poc anirà prenent un caràcter virtuosístic.
* Formes vocals
** [[Cantata]]: evolució del [[madrigal]]. Tot i que inicialment té un origen profà, va acabar adquirint importància com a música religiosa. Composta a partir d'un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental per a un o més solistes (amb cor o sense) o fins i tot només per a [[cor (música)|cor]]. Els compositors més importants van ser [[Giacomo Carissimi|Carissimi]] (creador de l'oratori), [[Alessandro Scarlatti]], [[Giovanni Bononcini|Bononcini]], [[Heinrich Schütz|Schütz]], [[Telemann]], [[Buxtehude]], i el més important de tots [[Bach]].
** [[Oratori (música)|Oratori]]: evolució del [[motet]]. Forma vocal religiosa no litúrgica, de caràcter narratiu sobre un tema de l'[[Antic Testament|Antic]] o del [[Nou Testament]] sense representació escènica. Té una estructura similar a l'[[òpera]]. Tot hi què diferència de l'òpera, quasi sempre en italià, els oratoris solen escriure's en llengua vernacla. Els compositors més destacats van ser [[Giacomo Carissimi|Carissimi]], [[Alessandro Stradella|Stradella]], [[Alessandro Scarlatti]], [[Pergolesi]] i [[Händel]]
** [[Òpera]]: evolució de l'''[[opera in música]]'' dels inicis del barroc. És una forma vocal profana amb acompanyament instrumental (orquestra) i destinada a la representació escènica.
Els corrents humanistes, en particular la [[Camerata florentina]], buscaven ja a la fi del XVI una posada al dia de l'antic teatre grec, basant-se no obstant això en formes musicals recents, com el drama litúrgic, el drama pastoral, les comèdies madrigalesques amb figures de la commedia de l'art i els intermezzi teatrals. Els successius experiments en els quals la música vocal es combinava amb danses i escenes teatrals parlades van forjar finalment un espectacle musicalment continuat, en què aquestes escenes parlades eren substituïdes per recitatius: havia nascut l'òpera. Entre les primeres conservades s'expliquen la ''Dafne'' (1598) de [[Jacopo Peri]], el tema de la qual va ser significativament pres de ''[[Les Metamorfosis]]'' d'[[Ovidi]], i ''[[Euridice]]'' (1600), també de Jacopo Peri; però va ser [[Claudio Monteverdi]] amb el seu ''[[L'Orfeo]]'' (1607) qui va consolidar la forma.
Té diverses parts:
* '''Obertura''': primer fragment que interpreta l'orquestra abans que s'aixequi el teló.
* '''Recitatiu''': fragment cantat de caràcter narratiu a través del qual es desenvolupa la trama argumental.
* '''Ària''': fragment musical de caràcter líric en el qual els cantants lluïen les seves facultats i servia per expressar el sentiments dels personatges.
* '''Duet, trio, quartet, ...''' : fragment de música vocal cantat per dues, tres o quatre persones amb acompanyament instrumental.
* '''Passatges instrumentals''': realitzats per l'orquestra, serveixen d'enllaç entre les diferents parts de l'òpera.
* '''Cor''': fragment de l'òpera cantat per un cor, generalment a quatre veus.
* '''Ballet''': intervenen en algunes òperes com a complement.
== Músics barrocs<ref>{{Ref-llibre|cognom = Mata|nom = Francesc Xavier|títol = La mejor música barroca|url = http://aladi.diba.cat/search~S162*cat?/dmusica+barroca/dmusica+barroca/1%2C8%2C27%2CB/frameset&FF=dmusica+barroca&13%2C%2C20/indexsort=-|edició = Madrid|llengua = castellà|data = 1986| editorial = Daimon|lloc = Madrid|pàgines = 232|isbn = 8423126668}}</ref> ==
* A [[Itàlia]]
** [[Arcangelo Corelli]] (música instrumental, de tecla i òpera)
** [[Claudio Monteverdi]] (òpera)
** [[Alessandro Scarlatti]] (òpera: introduí les àries ''da capo'')
** [[Domenico Scarlatti]] (instruments de teclat)
** [[Tomaso Albinoni]] (òpera)
** [[Antonio Vivaldi]] (música instrumental)
** [[Agostino Agazzari]] (música religiosa)
** [[Nicola Matteis]] (música instrumental)
** [[Giovanni G Kapsberger]] músic alemany fincat a [[Itàlia]] (música instrumental)
* A [[França]]
** [[François Couperin]] (instruments de teclat)
** [[Jean-Philippe Rameau]] (instruments de teclat)
** [[Jean Baptiste Lully]] (òpera)
* A [[Castella]]
** [[Francisco Correa de Arauxo]] (música religiosa i profana).
** [[Gaspar Sanz]] (guitarra).
** [[Nicolás de Santa María]] (música religiosa)
* A [[Anglaterra]]
** [[George Frideric Handel|George Frideric Händel]] (la seva obra reflecteix influències de la música francesa, italiana, alemanya i anglesa)
** [[Henry Purcell]] (teatre, instrumental, religiosa...)
* A [[Alemanya]]
** [[Heinrich Schütz]] (iniciador de l'estil barroc a alemanya i compositor de música religiosa)
** [[Georg Philipp Telemann]] (música religiosa, instrumental...)
** [[Johann Pachelbel]] (instruments de teclat)
** [[Johann Sebastian Bach]] (treballà tots els gèneres tret de l'òpera)
* Als [[Països Catalans]]
** [[Tomàs Milans]] (mestre de capella del palau de la comtessa de [[Barcelona]])
** [[Francesc Valls]] (mestre de capella de la catedral de Barcelona)
** [[Joan Cererols]] (música religiosa de Montserrat).
** [[Joan Baptista Comes]] (música religiosa).
** [[Joan Baptista Cabanilles]] (música religiosa i profana).
== Vegeu també ==
* [[Barroc]]
* [[Dansa barroca]]
* [[Pintura barroca]]
* [[Escultura barroca]]
* [[Literatura barroca]]
* [[Tobias Eniccelius]]
* [[Thomas Elsbeth]]
* [[Bernhard Troestler]]
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
| |||