Caterina Albert i Paradís: diferència entre les revisions

Inicià la seva carrera literària, sent molt jove, col·laborant en ''[[L'Esquella de la Torratxa|L'Almanach de l'Esquella de la Torratxa]]''. En aquesta publicació de caràcter satíric hi publicà els seus primers textos —poemes de temàtica amorosa— entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de '''Virgili d'Alacseal'''. El 1897 havia viatjat per diverses destinacions d'Espanya, França i Itàlia, i el 1907 també seguí el viatge a Itàlia, França, Brussel·les i Ginebra, on va visitar diversos museus.{{Sfn|Bassas|Masanés|2020|p=64}} Caterina Albert acabà optant per l'escriptura i arraconà la creació plàstica en l'àmbit privat.{{Sfn|Bassas|Masanés|2020|p=64}}

 

 

 

[[Joaquim Folch i Torres]], gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla que quan va començar la seva trajectòria com a escriptora professional va deixar de banda l'artística. El 1901, també va publicar el seu únic recull de monòlegs, en vida seva: ''4 monòlegs'' en la tipologia de ''[[L'Avenç]]''. A partir d'aleshores, també, inicià la seva col·laboració literària en la revista modernista ''[[Joventut]]'' (1900-1906). Aquesta publicació li proporcionà una plataforma per donar-se a conèixer al públic lector i, per tant, per projectar-se com a escriptora. Aquí, escrigué els seus primers [["drames rurals"|drames rurals]], és a dir, aquells contes més negres i punyents de la seva narrativa. El 1902 és quan els recull en el llibre titulat ''Drames rurals'' i quan el misteri del seu pseudònim comença a ser conegut. De l'angoixa que li produeix aquest fet, en parla en la seva relació epistolar amb [[Narcís Oller]], un dels seus mestres, i amb en [[Joan Maragall]], un altre mestre. Amb el pseudònim, pot escriure allò que li plau més, sense que la seva literatura hagi de tenir un límit moral. Si no es pot amagar darrere Víctor Català, per tant, les crítiques tornaran a sorgir, ja que la societat del moment no veia amb bons ulls que una dona escrivís i que ho fes sobre aquells temes.