Revisió del 12:58, 14 maig 2008 modifica RR (discussió \| contribucions) Autopatrullats 8.620 edits Pàgina nova, amb el contingut: «El cinquè element clàssic ha rebut diversos noms: '''èter''' (en grec: αἰθήρ), '''idea''' (ίδέα), '''quintessència''', o '''''hieron''''' (ίε...».		Revisió del 12:03, 24 set 2008 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p Edició següent →
Línia 8: ===Filosòfics=== Després de ~~que~~què [[Empèdocles]] (vers [[450 aC]]) establís que el cosmos estava format per quatre "arrels" (foc, aire, aigua i terra), Plató ([[427 aC\|427]]-[[347 aC]]) va desenvolupar aquesta visió en el seu diàleg Timeu, en el que tracta sobre l'estructura física de la natura. [[Image:120px-Dodecahedron-slowturn.gif\|thumb\|70px\|Dodecàedre]] Segons el sistema concebut per Plató, la matèria es dividia en àtoms amb la forma dels sòlids geomètrics regulars (que en honor seu reben el nom de [[sòlids platònics]]) que havien descobert els [[Pitàgores\|Pitagòrics]]. D'aquesta manera, els àtoms de foc tindrien forma de [[tetràedre]], l'aire d'[[octàedre]], l'aigua d'[[icosàedre]], i la terra de [[cub]]. Línia 20: ==Llegat== El concepte de l'èter ha continuat vigent encara després de ~~que~~què la ciència moderna descartés l'antiga teoria dels cinc elements. Abans del desenvolupament de les teories modernes de l'electromagnetisme, molts científics anomenaven [[èter (física)\|èter lumínic]] al medi teòric a través del qual les ones de la llum es podien propagar. Tant [[Isaac Newton\|Newton]] com [[James Clerk Maxwell\|Maxwell]] van partir d'aquest cinquè element clàssic per desenvolupar els seus models. El resultat negatiu de l'[[experiment Michelson–Morley]] el [[1887]] va portar el descrèdit a la teoria del model d'èter. [[Einstein]] la va descartar, en un argument basat en la [[navalla d'Occam]], ja que la seva teoria crepuscular de la llum i diversos experiments sobre la relativitat general havien fet innecessària l'existència d'una substància que omplís les parts buides de l'univers. Més tard, però, el matiex Einstein en va recuperar la necessitat en un comentari a la seva teoria de la relativitat: "d'acord amb la teoria feneral de la relativitat un espai sense èter és impensable".

Èter (element): diferència entre les revisions