Era de batre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 9:
[[Fitxer:Santa Maria 1 032.jpg|miniatura|Llorenç Salom i Ferrer ''Calanxo'' batent a l'era l'any 1932 a [[Santa Maria del Camí]]]]
La seva forma és determinada per la feina del [[batre]] i per les condicions climàtiques: si es pot encara separar el gra de la palla, sense vent, per separar els [[boll]]s de la grana («desembollonar»), un vent suau és indispensable.<ref>{{Ref-web|url = http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Pagesia/batre.htm|títol = El batre|consulta = 22 de juliol del 2015|editor = valldelcorb.info|data = 1983|obra = Antics costums i tradicions dels pobles de la Vall del Corb: Les principals feines agrícoles|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20150722183253/http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Pagesia/batre.htm|arxiudata = 2015-07-22}}</ref> La pluja i la humitat són nefasts per la conservació ulterior, com que faciliten la proliferació de corcs ([[corc del blat]]) i [[fong]]s. Per això, més circular, poligonal (era a cantons) o oval, com que la feina és rotatiu. N'hi han de terra batuda o d'argila, però més sovint són enrajolades o, a muntanya, enllosades.<ref name = gec/> Les eres es construïen amb un lleuger pendent, per evitar que s'embassessin amb les [[pluja|pluges]]. De vegades estan envoltades de parets. La seva alçada depèn de la força del vent: solien ser alts a la regió de La Seu amb vents forts, o més baixes a Menorca.<ref name="gec"/>
Les seves dimensions i formes són variables, encara que com a mínim havien de tenir l'amplada suficient perquè un trill tirat per una [[Mula (animal)|mula]] pogués girar, donant voltes sobre la seva superfície, durant hores, sense forçar massa les corbes perquè l'animal treballés còmodament.
Línia 22:
El batre a l'era era una feina d'èquip i un moment culminant al cicle de la vida rural. Va inspirar molts cançons populars com aquest extret d'una [[corranda]] de Ramon Argany d'Albarca:
{{Citació|Si l'era queda ben neta<br>ens anirem a berenar<br>l'amanida és preparada,<br>pernil, pa i vi no hi faltarà.|Ramon Argany d'Albarca|<ref>Ramon Argany d'Albarca, «Cançons de Treball» a [http://www.migdia.cat/carxana/continguts1.html ''La Carxana''], núm. 1, 1995), pàgina 19, citat per Flores & Poblet</ref>}}
o la dita popular: «Qui no vulgui pols que no vagi a l'era», que recomana no anar a cercar raons ni problemes si no en vol sortir escaldat. Segons una enquesta de Víctor Pàmies i Riudor és el refrany més popular a la top deu catalana.<ref>{{Ref-publicació|article = “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”, refrany català més popular|publicació = Barcelona Televisió|url = http://www.btv.cat/btvnoticies/2010/10/20/qui-no-vulgui-pols-que-no-vagi-a-l%E2%80%99era-refrany-catala-mes-popular/|data = 20 d'octubre del 2010}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150722182210/http://www.btv.cat/btvnoticies/2010/10/20/qui-no-vulgui-pols-que-no-vagi-a-l%E2%80%99era-refrany-catala-mes-popular/ |date=2015-07-22 }}</ref> Ha entrat en la toponímia «l'Era» o «s'Era» sovint amb un epítet que indica el propietari (per exemple: [[L'Era (Torallola)|L'Era]] a [[Torallola]], [[L'Era de les Cases]] i molts més ) i també en les mites populars, com la llegendària [[Era d'Escorca]] a Mallorca, una gran [[dolina]] que segons la tradició es va formar quan, segons les versions, un sol o un grup de pagesos que hi treballaven no van saludar el sant sagrament que era transportat pel veí camí de [[Lluc]] i foren engolits per la terra.<ref>{{Ref-web|url = http://www.toponimiamallorca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=76:era&catid=23&Itemid=99|títol = Era|consulta = 22 de juliol del 2015|editor = toponimiamallorca.net|data = 24 d'agost del 2008}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Grup Espeleológic EST.|nom = |article = La tradició cristiana de S'Era d'Escorca|publicació = Endins|url = http://www.raco.cat/index.php/Endins/article/download/104295/153401|data = 1986|pàgines = 3-11|volum = n .° 12|lloc = Ciutat de Mallorca .}}</ref>
A la fi de juliol, molts pobles dels països catalans organitzen una festa del segar i del batre, a les quals es presenten els oficis agrícoles d'antany a l'entorn de la collita dels cereals i del batre a una era, com entre d'altres [[La Fuliola]] i [[Avià]].
| |||