Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Abu-SàlihʿAbd Abd-Al·lah ibn Khàzim ibn Zabyan ibn as-Salt as-Sulamí''' o, més senzillament, '''Abd-Al·lahlāh ibn KhàzimKhāzim as-SulamíSulamī''' ({{Lang-ar|عبد الله بن خازم السلمي}}) (mort en [[692]]) fou unel [[general]]governador [[àrab]]Califat i [[governadoromeia|omeia]] delde [[KhurasanGran (província del Califat)Khorasan|KhurasanKhurassan]]. Fillentre d'unael dona662–665 negrai deel nom683/84, Ajla o Asma iabans d'unesdevenir membreel destacatgovernador de la tribunominal [[BanuAbd-Al·lah Sulaymibn az-Zubayr|Zubayrid]] ide cosíla demateixa [[Kaysprovíncia ibnentre al-Haytham]]el al-Sulami,684 governadori delfins Khurasanla (662-664)seva mort.
 
== Biografia ==
Va acompanyar al seu cosí Kays ibn al-Hàytham as-Sulamí a la zona de [[Nishapur]] on era [[comandant]] ([[649]]/[[650]]) i va participar en la conquesta de [[Sarakhs]] que va dirigir el [[651]]/[[652]]. A l'any següent va derrotar a una coalició local dirigida per la família persa dels [[Karen (família)]] ([[652]]/[[653]]).
=== Infància ===
Fill d'una dona negra de nom Ajla o Asma i d'un membre destacat de la tribu [[Banu Sulaym]] i cosí de [[Kays ibn al-Haytham]] al-Sulami, governador del Khurasan (662-664).
 
=== Carrera militar ===
Va acompanyar al seu cosí Kays ibn al-Hàytham as-Sulamí a la zona de [[Nishapur]] on era [[comandant]] ([[649]]/[[650]]) i va participar endirigir la conquesta de [[Sarakhs]] que va dirigir el [[651]]/[[652]]., Aocupant la ciutat, com a resultat de l'expedició àrab al Khurasan. L'any següent va derrotar a una coalició local dirigida per la família persa dels [[Karen (família)]] ([[652]]/[[653]]). El següent any va sufocar una revolta dels [[Karin]] i va rebre com a premi el govern de la província.<ref>Aquesta dada que apareix a diversos historiadors probablement anticipa fets que només van passar el [[662]]</ref>
 
El [[656]], a la mort del califa [[Uthman ibn Affan]], va retornar a [[Bàssora]] i el [[658]]/[[659]], junt amb [[Ibn al-Hadhrami]], representant de [[Muàwiya I]], va escortar a [[Ziyad ibn Abih]] a presència del futur califa; en aquest moment el seu suport a Muàwiya ja era clar.
 
=== Govern ===
La data dels seus primers governs no estan clares. Com que es diu que el seu nomenament fou per la victòria sobre els Karen, i per tant alguns el situen el [[652]] o [[653]]; al-Tabari la situa el [[656]]; el segon període hauria estat el [[661]], al pujar al califat Muawiya I o el [[663]]/[[664]] (potser com substitut del seu cosí Kays ibn al-Haytham al-Sulaymi). El [[664]] va dirigir un escrit al califa defensant-se d'haver usurpat el govern, i va guanyar el cas podent retornar al Khurasan on va ocupar altre cop el govern el [[665]]. Potser es va tractar de governs temporals en més d'un període en una situació on encara l'administració musulmana no estava consolidada.
No està documentat enlloc la dada exacta de l'inici del seu govern. Com que es diu que el seu nomenament fou per la victòria sobre els Karen, alguns el situen el [[652]] o [[653]]; al-Tabari la situa el [[656]].
 
Durant el segon govern d'Abd-Al·lah ibn Àmir a Bàssora (des del [[661]]) [[Qays ibn al-Hàytham as-Sulamí]] fou nomenat governador de Khurasan i Abd-Al·lah ibn Khàzim i [[Abd-ar-Rahman ibn Samura]] foren enviats contra [[Balkh]] i [[Sidjistan]]. El governador no va poder aturar una revolta dels [[heftalites]] al Khurasan el [[662]] i Abd Allah ben Khazim fou nomenat llavors governador.
 
La data dels seus primers governs no estan clares. Com que es diu que el seu nomenament fou per la victòria sobre els Karen, i per tant alguns el situen el [[652]] o [[653]]; al-Tabari la situa el [[656]]; el segon període hauria estat el [[661]], al pujar al califat Muawiya I o el [[663]]/[[664]] (potser com substitut del seu cosí Kays ibn al-Haytham al-Sulaymi). El [[664]] va dirigir un escrit al califa defensant-se d'haver usurpat el govern, i va guanyar el cas podent retornar al Khurasan on va ocupar altre cop el govern el [[665]]. Potser es va tractar de governs temporals en més d'un període en una situació on encara l'administració musulmana no estava consolidada. Va governar tres anys fins que fou substituït el [[665]].
 
La regió estava en mans de Salm ibn Ziyad nomenat vers el [[680]] per Yazid, que fou convençut de renunciar a favor d'Abd Allah. Vers el [[680]]-[[682]] va tornar a la província amb l'exèrcit de Sam ibn Ziyad i quan aquest se'n va entornar després de la mort del califa [[Yazid I]] ([[683]]), va deixar el govern interí a Abd-Al·lah ibn Khàzim ([[684]]).
 
Aquest va arribar a la capital provincial [[Merv]], on va derrotar el governant [[tamimita]] i amb l'ajut de Tamim va derrotar els governants [[bakrites]] de [[Marw al-Rudh]] i d'[[Herat]], als quals va sotmetre. Tot el territori estava en revolta dirigida per Aws ibn Talaba i es va haver d'imposar per la força; els rabia i els tamimites van haver de ser combatuts i també els heftalites, però va aconseguir diverses victòries que li van garantir el predomini. En el marc del suport general del que gaudia [[Abdallah ibn al-Zubayr]], Khurasan va quedar en el bàndol d'aquest i Abd Allah Abu Salih ibn Hazim fou nomenat altre cop governador.
 
Quan ja la resta del món musulmà ja havia entrat en tractes amb el califa [[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705), Abd Allah va continuar donant suport al germà d'Abd Allah ibn al-Zubayr, [[Musab ibn al-Zubayr]]. A la mort d'aquest ([[691]]/[[692]]) el califa li va enviar un delegat i li va oferir el govern del Khurasan per set anys a canvi del seu reconeixement, però va refusar l'oferta, ja que considerava que tenia dret al govern vitalici. El califa llavors va nomenar governador a un dels propis oficials d'Abd Allah;, el tamimita [[Bukayr ben Wishah|Bukayr ibn Wixah]]. Ibn Hazim es va declarar obertament en rebel·lió i va tenir el suport del poble a Merv, però al cap de poc fou assassinat.
 
Bukayr va derrotar a Abd-Al·lah ibn Khàzim (probablement el 73 de l'[[hègira]] = [[692]]-[[693]]), que va morir a la lluita, quan intentava reunir-se amb el seu fill Mussa ibn Abd-Al·lah a la fortalesa de [[Tirmidh]].
A la mort del califa [[Yazid I]] ([[683]]) i en el marc del suport general del que gaudia [[Abdallah ibn al-Zubayr]], Khurasan va quedar en el bàndol d'aquest i Abd Allah Abu Salih ibn Hazim fou nomenat altre cop governador. La regió estava en mans de Salm ibn Ziyad nomenat vers el [[680]] per Yazid, que fou convençut de renunciar a favor d'Abd Allah. Aquest va arribar a la capital provincial [[Merv]] i tot el territori estava en revolta dirigida per Aws ibn Talaba i es va haver d'imposar per la força; els rabia i els tamimites van haver de ser combatuts i també els heftalites, però va aconseguir diverses victòries que li van garantir el predomini.
 
== Referències ==
Quan ja la resta del món musulmà havia entrat en tractes amb el califa [[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705), Abd Allah va continuar donant suport al germà d'Abd Allah ibn al-Zubayr, [[Musab ibn al-Zubayr]]. A la mort d'aquest ([[691]]/[[692]]) el califa li va enviar un delegat i li va oferir el govern del Khurasan per set anys a canvi del seu reconeixement, però va refusar l'oferta. El califa llavors va nomenar governador a un dels propis oficials d'Abd Allah; Ibn Hazim es va declarar obertament en rebel·lió i va tenir el suport del poble a Merv, però al cap de poc fou assassinat.
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* ''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "ʿAbd Allāh b. {{subratllat|Kh}}āzim al-Sulamī".
* D. M. Dunlop, “Abdallah B. Kazem,” [[Encyclopædia Iranica]], I/2, pp. 181-182; una versió actualitzada es troba disponible en línia a http://www.iranicaonline.org/articles/abdallah-b-kazem-arab-military-leader-governor-of-khorasan-d-691-92 (consultat el 19 de juny del 2016).
* Gibb, H.A.R.. "ʿAbd Allāh b. K̲h̲azim." [[Encyclopaedia of Islam]], segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 15 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/abd-allah-b-khazim-SIM_0053>
 
{{ORDENA:Abd-Allah Ibn KHazim As-Sulami}}
[[Categoria:Governadors del Khorasan]]
[[Categoria:Governadors musulmans]]