Obertura (música): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: nl:Ouverture (muziekstuk)
m Robot: substitució automàtica de text: (- se suicidà + se suïcidà , - En quant a + Quant a , - en quant a + quant a , -<b> +''', -</b> +''', -<i> +'', -</i> +'', - a pesar de que + malgrat que , - a pesar de què + malgrat que , - se simila
Línia 11:
Com a forma musical l'obertura començava a existir en les obres de [[Lully]]. Ideava un esquema que, tot i que ell mateix no s'hi adheria sempre, constitueix l'[[obertura francesa]] típica fins al temps de [[Johann Sebastian Bach|Bach]] i [[Georg Friedrich Händel|Händel]] (les obres dels quals la convertiren en clàssica). Aquesta obertura francesa està construïda en tres moviments en el format ''Lento-Vivo-Lento''. Consta d'una introducció lenta, seguit per un moviment viu en estil de ''fugato''. Després es repetia la introducció lenta, i a vegades el moviment ràpid acabava retornant al tempo lent, repetint-lo.
 
L'[[obertura francesa]] operística era freqüentment seguida per una sèrie de tonades de [[dansa]] abans de que la cortina s'apujés. Era utilitzat com el [[preludi]] d'una [[suite]]; a tall d'exemple, l'obertura Francesa ''Klavierübung'' de Bach la qual és la introducció a una suite de set danses. Per aquesta raó les quatre suites orquestrals de Bach s'anomenen obertures.
 
Bach utilitzava la forma d'obertura francesa per a cors, i fins i tot per al tractament de ''chorales''. Així l'obertura, pròpiament dita, de la seva quarta suite orquestral es convertia en el primer cor de la cantata ''Unser Mund so voll Lachens''; els cors de les cantates ''Preise Jerusalem den Herrn'' i ''Erwünschtes Höchst Freudenfest'' també són en forma d'obertura; i, en la primera de les dues cantates titulades ''Nun komm der Heiden Heiland'', Bach va adaptar ingeniosament la forma d'obertura al tractament d'un ''chorale''.