A: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 46:
En finalitzar l'Imperi Romà ({{segle|V}}), van aparèixer moltes variants de la cursiva minúscula en l'est d'Europa. Entre aquestes es trobava la semicursiva minúscula d'Itàlia, l'escriptura merovíngia a [[França]], l'escriptura visigòtica a Espanya i la insular o semicursiva hiberno-saxona de [[Gran Bretanya]]. Al {{segle|IX}}, l'escriptura carolíngia, molt similar a la d'ara, va ser la predilecta en la producció de llibres, abans de l'arribada de la impremta.<ref name="Americana">«A». </ref>
En la Itàlia del segle XV van néixer dues variants tipogràfiques conegudes avui dia. Ambdues, la "[[Cursiva|itàlica]]" i la "romana" van ser derivades de l'escriptura carolíngia. La forma itàlica de la "a" minúscula, usada en l'escriptura manual, consisteix en un anell o cercle pegat a un asta ve
romà, que consisteix en un petit bucle unit a un asta que es perllonga en un braç arquejat: "a" en tots dos estils l'A majúscula es manté inalterable: "A".<ref name="Americana">«A». </ref>
| |||