Mestres de Campione: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
Línia 9:
Els escultors durant l'Edat mitjana es reunien freqüentment en corporacions anomenades mestrances, en el cas que ens ocupa es tracta d'una mestrança activa especialment a [[Llombardia]], [[Emília (regió)|Emília]], [[Ligúria]], el [[Vèneto]] i el [[Trentí]] des del [[segle XII]] fins al {{segle|XV}}.
 
Pel que fa als mestres de Campione aquests van constituir una de les mestrances provinents de la diòcesi comastega la qual, durant l'Edat mitjana corresponia als territoris de l'actual cantó majorment italoparlant de [[Suïssa]]: el [[cantó de Ticino]], obert geogràficament a la plana, i en particular a la Llombardia, en aquesta diòcesi les mestrances es van succeir en el curs dels segles i van ser apel·lades segons els principals llocs de provinença, així cronològicament es va passar dels [[mestres comacini]] actius durant l'Alta edat mitjana i adscrits encara a l'[[art romànic]], als [[Benedetto Antelami]] amb els seus seguidors i finalment als campionesi.
 
Els primers treballs notoris dels representants d'aquest grup llombard són del segle XIII i corresponen a les escultures realitzades pel mestre [[Anselmo da Campione]] en la [[catedral de Mòdena]],<ref>Chiara Frugoni, ''Il Duomo di Modena'', Modena 1992</ref> a mitjans del mateix segle els germans Guido i Lanfranco da Como es van destacar a la [[Toscana]] en realitzar el 1246 la font baptismal del baptisteri de la [[catedral de Pisa]]; gairebé paral·lelament [[Adamo d'Arogno]] i la seva família van treballar en el Trentí i a [[Àustria]].