Diferència entre revisions de la pàgina «Expedició perduda de Franklin»

Substitució de Erebus_image.jpg per HMS_Terror_-_ILN_1845_(cropped).jpg.
m (Tipografia)
(Substitució de Erebus_image.jpg per HMS_Terror_-_ILN_1845_(cropped).jpg.)
 
 
=== Vaixells, tripulació i provisions ===
[[Fitxer:ErebusHMS imageTerror - ILN 1845 (cropped).jpg|miniatura|El ''HMS Erebus''', un dels vaixells de la darrera expedició de Sir John Franklin.]]
El ''[[HMS Erebus (1826)|HMS Erebus]]'', de 378 tones, i el ''[[HMS Terror (1813)|HMS Terror]]'', de 331 tones, eren vaixells sòlidament construïts, equipats amb els últims avenços tècnics en nàutica.<ref>Sandler (2006), p.70</ref> Els components de la màquina de vapor de l'''Erebus'' van arribar de [[Greenwich]] i Londres per [[ferrocarril]] i els del ''Terror'', procedents probablement de Londres i [[Birmingham]], ho feren de la mateixa manera. Aquests motors permetien als vaixells navegar pels seus propis mitjans a una velocitat de 7,4 km/h.<ref>Savours (1999), p. 180</ref> Altres avenços tecnològics incloïen reforços fets amb bigues arquejades i plaques de ferro, i un dispositiu intern de calefacció per vapor. A més, les [[hèlix]]s portaven proteccions de ferro per evitar que es danyessin amb el gel, cada vaixell portava una biblioteca amb més de 1.000 volums i provisions per a tres anys, tant conserves tradicionals com en el sistema més modern de conservació en llaunes.<ref>Sandler (2006), pp. 71–73</ref> Desafortunadament, els aliments en llauna es van demanar a última hora i a baix preu a un proveïdor, Stephen Goldner, a qui se li va adjudicar el contracte l'1 d'abril de 1845, sols set setmanes abans que Franklin salpés.<ref>Beattie (1987), pp. 25, 158</ref> Goldner va fabricar precipitadament 8.000 llaunes, que segons es va saber més tard havien estat soldades amb plom, "de manera grollera i descuidada, fent que el plom gotegés a l'interior de la llauna com cera fosa".<ref> Beattie (1987), p. 113</ref>
 
50.188

modificacions