Diferència entre revisions de la pàgina «Carlisme»

35 bytes afegits ,  fa 1 mes
Substitució de Maria_Teresa_de_Braganca.jpg per Retrato_da_Infanta_D._Maria_Francisca_de_Assis_de_Bragança.jpg.
(Recuperant 6 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
(Substitució de Maria_Teresa_de_Braganca.jpg per Retrato_da_Infanta_D._Maria_Francisca_de_Assis_de_Bragança.jpg.)
 
Després del fracàs del matrimoni amb Isabel, una part dels partidaris del comte de Montemolín van provocar una nova insurrecció, amb focus principal a Catalunya, coneguda com la [[Guerra dels Matiners]], que va durar fins al 1849. Van tornar a aixecar-se partides carlines el 1855, després d'un nou fracàs d'acord amb la dinastia regnant, i l'any 1860 es va produir l'[[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita|intent del general Ortega a Sant Carles de la Ràpita]], en el qual va acabar pres el propi Carles Lluís, a qui van forçar a renunciar als seus drets dinàstics, renúncia de la qual posteriorment va dir des de l'estranger que no havia tingut cap validesa.
 
[[Fitxer:Maria_Teresa_de_BragancaRetrato da Infanta D. Maria Francisca de Assis de Bragança.jpg |miniatura| [[Maria Teresa de Portugal (infanta d'Espanya)|Maria Teresa de Bragança]], segona esposa de Carles Maria Isidre, coneguda com la princesa de Beira.]]
Després de morir Carles Lluís el 1861, el seu germà [[Joan Carles de Borbó i de Bragança|Joan de Borbó i Bragança]], en qui requeien els drets de la dinastia carlista, va reconèixer [[Isabel II d'Espanya | Isabel II]] com a reina d'Espanya, però la seva madrastra, [[Maria Teresa de Portugal (infanta d'Espanya)|Maria Teresa de Bragança]], princesa de Beira, va protestar contra aquest fet i va publicar en 1863 la seva cèlebre «Carta als espanyols», en la qual proclamava el fill de Don Joan, [[Carles de Borbó i Àustria-Este]], posteriorment conegut pels seus partidaris com Carles VII, com a legítim hereu dels drets de Carles Lluís. Únicament l'esposa de Don Joan, mare de Carles VII, es negava a donar suport a aquesta idea, però finalment va cedir davant els decidits propòsits del seu fill,<ref name="Espasa1">{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana. Vol. 11|any=1911|editorial=Espasa-Calpe|pàgina=1047}}</ref> qui va començar a rebre la visita dels personatges carlins més significats ([[Joaquín de Marichalar]], [[Carles Algarra]], [[Rafael Tristany i Parera|Rafael Tristany]], [[Regino Mergeliza de Vera|Regino Mergeliza]], etc.), publicant poc després un manifest seu a ''La Esperanza''. En una conferència amb [[Vicente de la Hoz y de Liniers|Vicente de la Hoz]] es van estudiar els mitjans per reorganitzar el partit carlista.<ref name="Siglo">{{ref-publicació|títol=Fallecimiento de Don Carlos de Borbón|publicació=[[El Siglo Futuro]]|data=19-07-1909|pàgina=1|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000282932&search=&lang=es}}</ref>
 
50.159

modificacions