Els '''paramecis''' (''Paramecium'') són uns organismes microscòpics [[ciliat]]s amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs.{{sfn|Brunie|2000|p=12|loc=Paramecio}} Són probablement els eucariotes unicel·lulars més coneguts i segur que els [[protozous]] ciliats més estudiats per la ciència. La mida de les espècies sol rondar els 0,05 [[mil·límetre]]s pel que calen [[microscopi]]s per observar-los amb nitidesa.
Estan mancats de [[flagel]]s, però els [[cili]]s són molt abundants i recobreixen tota la superfície. Els correspon proporcionar moviment a l'organisme sent utilitzats com rems.{{sfn|Brunie|2000|p=12|loc=Paramecio}} La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'[[osmoregulació]], procés dirigit per dos [[vacúol]]s contràctils.
De la seva [[ultraestructura]] destaca el [[citostoma]], una espècie d'[[invaginació]] situada al llarg del parameci que empra per a la captura d'aliment, conformat per partícules orgàniques flotants i [[microorganismes]] menors. El citostoma condueix a una [[citofaringe]] abans que l'aliment passi a l'interior d'aquest protozou. Altres orgànuls de fàcil observació són el típic [[nucli cel·lular|nucli]] [[eucariota]], situat junt a un "micronucli" en el centre del parameci, i les vaquoles digestives, que digereixen constantment l'aliment capturat. Les desfetes s'expulsen per [[exocitosi]], mitjançant vacúols de secreció que s'originen a partir de les digestives.
S'alimenta de bacteris i altres microorganismes. Té una boca en forma de ranura.{{sfn|Brunie|2000|p=12|loc=Paramecio}}
Com molts altres [[microorganismes]], els paramecis es [[reproducció asexual|reprodueixen asexualment]] per bipartició.
