Fou regulat per [[Alfons III d'Aragó|Alfons III d'Aragó "el Franc"]], el [[1286]],i, sobretot, per [[Pere IV d'Aragó|Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"]] en les [[Ordinacions]] del [[1344]]. N'eren membres permanents el [[canceller]], el [[vicecanceller]], els [[majordom|majordoms]]Majordom del d'[[Regne d'Aragó|majordoms del Regne d'Aragó]], del Principat de Catalunya, de [[Regne de València|València]] i de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], els [[camarlenc|camarlencs]] reials, el [[mestre racional]], el [[tresorer]], els auditors, secretaris i els [[promovedor|promovedors]], a més dels membres de la família reial, [[noble]]s, eclesiàstics, juristes, etc., que el [[rei]] hi volgués cridar.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, planes 85-86.</ref>
