Polarització electroquímica: diferència entre les revisions

El nom de ''polarització'' no sembla massa adequat per aquestes coses, ja que es podria dir que el descrit fins ara és més aviat un esvaïment de la polaritat inicial. La veritat és que el terme es va originar en base a la següent observació: si s'aplica la tensió d'una cel·la voltaica a una altra de passiva (per tenir un únic electròlit i els dos elèctrodes del mateix metall, sense poder produir-se per tant una diferència de potencial entre ells) quan, passat un cert temps, es talla la connexió, es descobreix que la situació ha canviat i que la segona cel·la ja no és inert, sinó que es comporta també com un generador. [[Asch]] i [[Alexander von Humboldt|von Humboldt]] van observar aquest fenomen ja al [[1796]], en el context dels experiments del [[galvanisme]] i abans de quèque la pila voltaica s'hagués donat a conèixer, estudis que van ser ampliats per [[Johann Wilhelm Ritter|Ritter]]; [[Nicolas Gautherot]] i [[William Wollaston]] van descriure al mateix temps ([[1802]]) la força contraelectromotriu així produïda. A diferència d'altres, [[Alessandro Volta]] va interpretar correctament que el corrent aplicat inicialment creava un element voltaic monometàl·lic, però amb dos electròlits diferents, el que permetia el seu funcionament com a generador secundari.