Escut de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
|||
Línia 4:
L''''escut de Catalunya''' té el següent [[blasonament]]: ''En camp d'[[Or (heràldica)|or]], quatre [[Pal (heràldica)|pals]] de [[gules]]. Per [[Timbre (heràldica)|timbre]], una [[corona reial]]''. Aquest blasonament és conegut heràldicament com els ''Quatre Pals'' i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les ''Quatre Barres''.
A la fi del {{segle|XVII|s}} s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma. En el cas català, la corona apareix tancada. Això es remunta a un document de 1705, abans dels [[Decrets de Nova Planta]], on apareix un segell municipal oficial de Barcelona, conservat a l'[[Arxiu Històric Nacional]]. És un segell quarterat amb l'[[Escut de Barcelona|escut de la ciutat]] timbrat amb la corona reial tancada. En un temps es volgué timbrar l'escut basant-se simplement en el mot "comte", sense tenir en compte que el [[Llista de comtes de Barcelona|comte de Barcelona]] era per si mateix príncep de Catalunya i, per tant, sobirà sobre tot el territori català.<ref>[http://www.scgenealogia.cat/articles/corones.htm Les corones als escuts] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131019194142/http://www.scgenealogia.cat/articles/corones.htm |date=2013-10-19 }}, Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.</ref>
Es considera que l'escut de Catalunya no és oficial. Així ho esmenta l'heraldista [[Armand de Fluvià]], però que el que li correspon tenir per antonomàsia és el que s'anomena de ''Quatre pals''.<ref name="icgenher">
Històricament, els ''Quatre pals ''apareixen ja com a escut català a les [[Constitucions catalanes]], a la portada dels volums publicats com a ''Constitvtions y Altres Drets de Cathalvnya'' (Constitucions i altres drets de Catalunya) per les compilacions aprovades per les [[Corts de Montsó (1585)]] i les [[Corts de Barcelona (1701)]].
Línia 13:
[[Fitxer:Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae f34v 1380-RBIV.jpg|321px|miniatura|esquerra|Escut amb el [[Senyal Reial]]: «en camper d'or quatre pals de gules». <br /> El senyal dels Quatre Pals apareix per primera vegada en la història en l'escut que porta [[Ramon Berenguer IV]] en un segell que valida un document del [[2 de setembre]] del [[1150]]. En heretar-lo tots els seus fills esdevingué un senyal heràldic del seu llinatge que només podien portar en el seu [[escut d'armes]] els seus descendents.<br />''[[Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae]]'' (1380): «Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r) [...] Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''.]]
[[Fitxer:Coat of Arms of Catalonia.svg|132px|miniatura|Escut de Catalunya<br />(els florons de fulles d'acant del model oficial de la corona reial espanyola han estat substituïts per les flors de lis i els petits florons de la corona dels antics Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona).]]
El senyal de les barres vermelles –tècnicament, pals– és inicialment un símbol heràldic dels [[comtes de Barcelona]].<ref>[http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-simbolsnacionals.htm El distintiu dels Comtes de Barcelona] Generalitat de Catalunya.</ref><ref>{{GEC|0083412|barres catalanes}}</ref><ref name="scgenealogia">[http://www.scgenealogia.cat/articles/escutcatalunya2.htm L'escut de Catalunya] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131020155755/http://www.scgenealogia.cat/articles/escutcatalunya2.htm |date=2013-10-20 }}, Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.</ref> Va convertir-se després en el senyal heràldic personal i familiar dels [[Regne d'Aragó|reis d'Aragó]] i [[comtes de Barcelona]] des d'[[Alfons el Cast]] fins a [[Ferran II el Catòlic]]. Tanmateix, sense deixar de ser un símbol personal i familiar, amb el temps esdevingué un símbol territorial de cada un dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Quan s'extingeix el [[Casal de Barcelona]] el [[1410]], la nova dinastia dels [[Trastàmara]], d'origen castellà, adopta el símbol de la dinastia anterior.
A partir dels reis de la [[Casa d'Àustria]] el símbol heràldic personal del rei canvia passant a ser format per una acumulació dels emblemes dels regnes sota el domini d'aquests. D'aquesta manera, a l'escut dels reis posteriors als [[Reis Catòlics]] hi ha, entre altres, el senyal quadribarrat, convertit definitivament en símbol territorial. Amb els Àustria a cada un dels estats de la [[Corona d'Aragó]] els Quatre Pals continuen essent el símbol de les institucions que representen el poder reial, és a dir l'autoritat suprema.
| |||