Datació per potassi-argó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de referències
Línia 1:
La '''datació per potassi-argó''', o '''<sup>40</sup>K/<sup>40</sup>Ar''', és un mètode de [[datació radiomètrica]] sorgit a la dècada del [[1960s|1960]] i que s'utilitza en geologia i arqueologia per datar roques o cendres volcàniques.
 
Es basa en el principi de la desintegració radioactiva, servint-se que l'[[Radioisòtop|isòtop radioactiu]] [[potassi-40]] (40K) present a les roques volcàniques, desapareix a un ritme conegut en el gas inert argó-40 (40Ar), en un procés que transcorre en un nombre determinat d'anys (1,248 X 109)<ref>{{Ref-web|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/decaysearchdirect.jsp?nuc=40K|títol=Radiació de desintegració del potassi-40|consulta=21/1/2019|llengua=anglès|editor=NuDat 2.6 (National Nuclear Data Center)|data=}}</ref> durant els quals el gas es va concentrant en els cristalls de la roca. Aprofitant aquest ritme i vida mitjana coneguts, el mètode es presta per datar mostres des de 100.000 fins a diversos milers de milions d'anys.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Smith|nom=Claire|títol=Encyclopedia of Global Archaeology|data=2014|editorial=Springer|isbn=978-1-4419-0466-9}}</ref> El límit per a les mostres més joves s'ha establert per controlar l'error de mesurament per incorporacions d'argó des de l'atmosfera.<ref>{{Ref-llibre|cognom=VVAAMétodos físico-químicos de datación absoluta». En Isabel Rodà. Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología. Colaboración editorial de Aureli Álvarez Pérez. Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona. p. 195. ISBN 9788479292935. Consultado elConsulta: 4 de marzo de 2014.|títol=Métodos físico-químicos de datación absoluta|url=https://books.google.cat/books?id=aJ16EX7Ps34C&lpg=PA195&dq=Dataci%C3%B3n+potasio+arg%C3%B3n&hl=ca&pg=PA195#v=onepage&q=potasio%20arg%C3%B3n&f=false|llengua=castellà|data=1992|editorial=Universidad Autónoma de Barcelona|pàgines=195|isbn=9788479292935}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Renfrew|nom=Colin|cognom2=Bahn|nom2=Paul|títol=¿Cuándo? Métodos de datación y cronología|url=https://books.google.cat/books?id=crqRZPgkys8C&lpg=PA509&dq=Potasio%20arg%C3%B3n&hl=ca&pg=PA137#v=onepage&q=Potasio%20arg%C3%B3n&f=false|llengua=castellà|col·lecció=Arqueología|data=2004|editorial=AKAL|lloc=Madrid|pàgines=138|isbn=9788446002345}}</ref>
 
Es va arribar a un perfeccionament notable d'aquesta tècnica el [[1965]] mitjançant la radiació de les mostres en un reactor nuclear per transformar el potassi estable K-39 en l'isòtop Ar-39. Aquest mètode es va denominar Ar-40 / Ar-39, un procediment que, encara que bastant més car, és deu vegades més precís, amb una taxa d'error propera a l'1%.<ref>{{Ref-web|url=https://culturacientifica.com/2016/05/13/datacion-k-ar-las-edades-marte/|títol=Datación K-Ar y las edades de Marte|nom=Hernández|cognom=Pedro J.|llengua=castellà|editor=Cuaderno de cultura científica|data=}}</ref>