Esther Lederberg: diferència entre les revisions

Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m (Robot posa la Categoria:Morts a Califòrnia a partir de Wikidata)
(Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
{{Infotaula persona}}
'''Esther Lederberg''' (nom de naixement: Esther Miriam Zimmer; [[Nova York]], [[18 de desembre]] de [[1922]] - [[Stanford (Califòrnia)|Stanford]], [[Califòrnia]], [[11 de novembre]] de [[2006]]) va ser una [[Microbiologia|microbiòloga]] [[estatunidenca]] i pionera en genètica bacteriana. Entre les seves aportacions a la biologia destaquen el descobriment dels virus [[Fag lambda|lambda]] (un [[bacteriòfag]]) i del factor de fertilitat ([[plasmidi F]]), el desenvolupament de la tècnica del sembrat per rèplica i la transferència de gens entre bacteris per transducció especialitzada.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|títol=Esther Lederberg, pionera de la genética bacteriana|consulta=11 de febrer 2018|nom=Mercè|cognom=Piqueras|format=PDF|llengua=Castellà|obra=SEM@foro (56)|pàgina=5-8|editor=Sociedad Española de Microbiología|mes=Desembre|any=2013|ref=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180501004824/http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|arxiudata=2018-05-01}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|títol=També hi va haver una Lederberg|consulta=11 de febrer 2018|llengua=català|data=23 de desembre 2009|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180501004824/http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|arxiudata=2018-05-01}}</ref>
 
Esther Miriam Zimmer (Lederberg és el cognom del seu primer marit) va néixer al [[Bronx]], a [[Nova York]], el 18 de desembre de 1922 en una família de classe baixa, que va veure's molt afectada per la gran depressió econòmica. Va estudiar, amb una beca, a [[Hunter College]], de Nova York, i la seva idea era graduar-se en francès o literatura, però la ciència va interessar-li més i es va graduar en bioquímica. Després de graduar-se va treballar durant un temps a la Institució Carnegie de Ciència de Washington i després va marxar a la [[Universitat de Stanford]], a Califòrnia, on va compaginar estudis de genètica amb un treball d'ajudant de classe per poder mantenir-se i pagar-se els estudis. El desembre de 1946, després d'obtenir el màster en genètica, va casar-se amb [[Joshua Lederberg]]. El seu marit, tot i ser tres anys més jove, era ja professor a la Universitat de Wisconsin, a Madison, on ella també va traslladar-se. A Madison, va col·laborar amb ell mentre ella feia el doctorat, que va acabar el 1950, el mateix any que fa la descoberta del fag lambda, el qual esmenta breument el 1951,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gottesman|nom=Max E.|cognom2=Weisberg|nom2=Robert A.|article=Little Lambda, Who Made Thee?|publicació=Microbiological and Molecular Biology Reviews|llengua=anglès|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC539004/|consulta=11 de febrer 2018|volum=68(4)|any=2004|pàgines=796-813|doi=10.1128/MMBR.68.4.796-813.2004}}</ref> però no en publica una descripció detallada, amb el seu marit, fins al 1953.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lederberg|nom=Esther M.|cognom2=Lederberg|nom2=Joshua|article=Genetic Studies of Lysogenicity in Escherichia coli|publicació=Genetics|llengua=anglès|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1209586/pdf/51.pdf|consulta=11 de febrer 2018|volum=38|any=1953|pàgines=51-64}}</ref>
 
La tècnica de sembrat per rèplica va ser una solució senzilla i innovadora per obtenir cultius bacterians idèntics. Va ser idea d'Esther Lederberg, però va publicar-la en un article conjunt amb el seu marit, essent-ne ell el primer autor.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lederberg|nom=Joshua|cognom2=Lederberg|nom2=Esther|article=Replica plating and indirect selection of bacterial mutants|publicació=J. Bacteriology|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|format=PDF|consulta=11 de febrer 2018|volum=63(3)|any=1952|pàgines=399-406}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180501004824/http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf |date=2018-05-01 }}</ref>
 
El 1958, Joshua Lederberg va rebre la meitat del premi Nobel de fisiologia o medicina "per les seves descobertes relacionades amb la recombinació genètica i l'organització del material genètic en els bacteris".<ref>{{Ref-web|url=https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1958/lederberg-facts.html|títol=Joshua Lederbergs - Facts|consulta=11 de febrer de 2018|llengua=anglès|data=}}</ref> Bona part d'aquell treball l'havia fet amb la seva esposa, però només a ell se li va reconèixer el mèrit. Aquell mateix any els Lederberg van traslladar-se a la Universitat de Stanford, on ell va començar a dirigir el Departament de Genètica. Esther va incorporar-se al Departament de Microbiologia on, malgrat el seu excel·lent currículum, només va aconseguir un lloc de treball molt per sota de la seva capacitat professional i sense una plaça fixa.
320.762

modificacions