Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 11 anys
m
Robot: substitució automàtica de text: (- sultà + soldà , - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se suicidà + se suïcidà , - En quant a + Quant a , - en quant a + quant a , -<b> +''', -</b> +''',
El [[14 de juny]] de [[1226]] el seu pare, que era regent d'Armènia Menor, el va casar amb la jove reina [[Isabel d'Armènia Menor]] que tenia uns 15 anys. La noia estava molt enamorada del seu primer marit [[Felip d'Antioquia]] i no es volia casar però hi fou obligada per raons d'estat, i de fet, mercès a les bones qualitats d'Hethum, el matrimoni va anar força be. Van tenir sis fills; Lleó (futur [[Lleó III d'Armènia Menor]]), Toros (mort el [[1266]] en la guerra contra els mamelucs), Sibil·la (casada amb [[Bohemund VI d'Antioquia]], morta el [[1290]]), Eufèmia (casada amb Julià Grenier, comte de [[Sidó]], morta el [[1309]], Rita d'Armènia (casada amb [[Miguel IX Paleòleg]]), i Maria d'Armènia (casada amb Guiu d'[[Ibelin]]).
 
El 1242 el nou governador mongol de Pèrsia, el general Baidju, va atacar al sultanatsoldanat seljúcida de Rum o Konya on regnava Kai Khosraw II (1237-1245), assaltant i saquejant [[Erzurum]] i després derrotant a l'exèrcit seljúcida dirigit pel mateix sultàsoldà a Kozadagh prop d'[[Erzindjan]] (26 de juny de [[1243]]); després d'aquesta victòria el general mongol va entrar a [[Sivas]], que per haver-se rendit a temps només fou saquejada però no destruïda. Tokat i Qaisariya que van voler resistir foren saquejades i parcialment destruïdes. Kai Khosraw va implorar la pau i la va obtenir a canvi de declarar-se vassall del gran khan. Ara els mongols eren veïns de l'Imperi Bizantí. Llavors el rei Hethum va tenir l'habilitat de posar-se voluntàriament sota sobirania del gran khan el que protegia al seu regne dels seljúcides i dels mamelucs (1244) <ref>René Grousset, Histoire des Croisades, III, 526 </ref>.
 
El [[1247]] va enviar a Mongòlia com ambaixador al seu germà Sembat, camarlenc del regne i hereu de la senyoria de [[Korikos]]. Va arribar a la cort de [[Guyuk]] després de la seva elecció (que va ser l'estiu del [[1246]]), el [[1247]], i hi va restar fins el [[1250]]. Sempad va ser qui, entre els enviats occidentals, millor va comprendre els beneficis de l'aliança mongola. Guyuk li va donar un diploma assegurant al rei d'Armènia Menor la seva protecció i la seva amistat. En una carta escrita per Sempad quan era a Samarcanda (7 de febrer de 1248) al seu cunyat [[Enric I de Xipre]], explicà la importància de l'element nestorià a la cort <ref> ''Historiens des Croisades, Documents arméniens'', I; i [[René Grousset]], ''Histoire des Croisades'' </ref>.
El [[1258]] [[Hulagu]], germà petit de Mongke, fou encarregat de fer aquesta guerra i va prendre Bagdad i va liquidar el califat [[abbàssida]]. Després va entrar a Síria i la va arrabassar als [[aiúbides]] ocupant [[Alep]] (gener de [[1260]]) i [[Damasc]] (abril de [[1260]]). Tant l'exèrcit armeni com el del seu gendre [[Bohemund VI d'Antioquia]], van prendre part a la campanya al costat dels mongols. El general mongol [[Kitbuga]] era cristià [[nestorià]] i va permetre als armenis de transformar algunes mesquites de Damasc en esglésies.
 
Però molt poc després els mamelucs van derrotar els mongols a [[Ain Djalud]] a [[Galilea]], i els mongols van haver d'evacuar Síria (setembre del [[1260]]) deixant exposat el regne armeni. Hethum llavors va organitzar un bloqueig cristià del [[Delta del Nil]], però el sultàsoldà [[Baibars]] va respondre amb un atac directe contra Armènia.
 
L'exèrcit armeni fou derrotat a [[Darbsak]] (pels llatins Trapessac), prop d'[[Alexandreta]] el [[24 d'agost]] de [[1266]], i els mamelucs van entrar a [[Cilícia]] sense oposició, saquejant les viles de la plana com [[Mamistra]], [[Adana]], [[Tars (Turquia)|Tars]], [[Ajas]], i fins i tot [[Sis]]. El príncep hereu Lleó fou fet presoner i l'altre fill Toros va morir a la lluita. A canvi de la seva llibertat va haver de cedir als egipcis les ciutats frontereres de la regió de Darbsak i Alexandreta i alguns colls de l'Antitaure que eren la clau de l'accés al país ([[1268]]).
851.856

modificacions