Subjecte (sintaxi): diferència entre les revisions

Es desfà la revisió 26567652 de 83.39.110.112 (Discussió)
(Es desfà la revisió 26567652 de 83.39.110.112 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
 
=== El subjecte en la gramàtica de valències ===
La gramàtica de valències considera que el [[verb]] és el nucli de l'oració i que, segons els seus requeriments semàntics i sintàctics, exigeix obligatòriament la presència d'un o més arguments o complements. El subjecte és aleshores l'element que acompanya els verbs de valència 1, monovalents o verbs intransitius. Per exemple el verb "dormir" és de valència 1, ja que només requereix un subjecte per formar una frase correcta ("X dorm"). Aquest subjecte és obligatori a nivell gramatical encara que no es manifesti fonèticament en les llengües que ho permeten (el que es coneix com a [[subjecte elidit]] o subjecte nul<ref>{{ref-publicació|cognom=Solà i Pujols|nom=Jaume|títol=Concordança i subjectes|publicació=Llengua i literatura|volum=6|url=http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000115%5C00000068.pdf|consulta=9 juliol 2014}}</ref>), per exemple en castellà es pot dir "Carlos duerme" o simplement "duerme" si el referent o la persona que dorm es dedueix del context, mentre que en anglès cal especificar sempre "He sleeps".
La sintaxi anomenada tradicional, d'arrels grecollatines, considera que el subjecte és allò que s'oposa al [[predicat]], distinció que neix de la lògica, la qual considera que un subjecte és una entitat de la qual es predica (afirma o nega) quelcom. Per tant segons la gramàtica tradicional qualsevol oració es divideix en dues parts fonamentals: el subjecte i el predicat, essent el predicat allò que es diu del subjecte. L'excepció radica en les frases que presenten [[impersonalitat sintàctica]], aquelles oracions que no tenen subjecte sinó únicament predicat.
 
== Característiques ==
4.225

modificacions