Djemal Paixà: diferència entre les revisions

Després del cop d'estat del [[13 de gener]] de [[1913]] o [[Incident de la Sublim Porta]] va esdevenir governador militar d'[[Istanbul]]; va participar en les operacions contra [[Edirne]] durant la segona [[guerra dels Balcans]]. El juny de [[1913]] fou assassinat el ''sadr azam'' [[Mahmud Şevket Paşa]], però en general va contribuir a consolidar el nou règim i junt amb [[Enver Pasha]] i [[Talat Pasha]] fou considerat un dels tres dictadors militars que oficiosament governaven el país.{{Citació necessària}}

Promogut a general de divisió, fou ministre d'obres públiques el desembre de [[1913]] i ministre de marina ([[1914]]); a l'agost del [[1914]] va rebre el comandament del II exèrcit de la costa de la [[mar Egea]] i després, el novembre, el IV exèrcit amb seu a [[Damasc]] (que va dirigir fins al desembre de [[1917]]) amb autoritat a [[Palestina]] i [[Hedjaz]], sense deixar mai el ministeri de Marina. Les defeccions dels àrabs sirians i libanesos foren castigades durament i 11 caps foren penjats el [[1915]] i 21 més el [[6 de maig]] de [[1916]], i els àrabs el van anomenar al-saffah, o "«el [[botxí]]"»; la revolta àrab al [[Hedjaz]] dirigida pel xerif Husayn (juny de [[1916]]), va debilitar la seva posició i el [[1917]] els britànics van atacar Palestina i a final d'any estava en retirada quan fou cridat a [[Istanbul]].{{Citació necessària}}

Va conservar el càrrec de ministre de Marina fins octubre de [[1918]] quan va dimitir junt amb la resta del gabinet de Talat Pasha ([[2 de novembre]] de [[1918]]) i va fugir a [[Berlín]] amb [[Enver Paşa]] i [[Mehmet Talat Paşa]] i després a [[Suïssa]].{{Citació necessària}} Una cort marcial a Istanbul el va condemnar a mort en rebel·lia.

Després es va posar al servei de l'emir [[Amanullah]] de l'[[Afganistan]] per modernitzar el seu exèrcit.{{Citació necessària}} Va anar a [[Moscou]] des d'on va donar suport a [[Ataturk]] i va facilitar els contactes entre kemalistes i soviètics i després va anar a l'Afganistan (1920-1921) retornant a Moscou el setembre de [[1921]].{{Citació necessària}} Els seus contactes van facilitar el tractat de Moscou entre Rússia i Turquia del [[1921]].{{Citació necessària}} Va retornar a l'Afganistan i va morir pel camí assassinat a [[Tbilissi]] el [[21 de juliol]] de [[1922]] pels armenis Kerekin Lalayan i Sergo Vartayan en revenja pel [[genocidi armeni]] en l'[[Operació Nèmesi]].<ref name=EP>{{ref-web |cognom=Monet |nom=Xavier |url=https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20150417/operacio-nemesi-ull-per-ull-4113263 |consulta=7 març 2021 |títol='Operació Nèmesi': ull per ull |editor=El Periódico |data=17 de d’abril del 2015}}</ref> El seu cos, inicialment a Tbilisi fou portat després a [[Erzurum]].

{{Commonscat}}{{Millorar referències}}