Benadir: diferència entre les revisions

Al segle XVIII sota el sultàsoldà omanita Sayed ben Said era una ciutat prospera que portava el nom d'Hamar pel poble que la habitava els reer hamar, i el centre cultural i religiós de la costa de Banadir o Benadir, nom introduït al segle XIX, i que derivava del persa ''Bandar'' (port). El [[1871]] el sultàsoldà de Zanzíbar va ocupar la ciutat.

La penetració italiana a la costa de Somàlia es va iniciar el [[1886]] per mitjà d'una companyia comercial que va arrendar un territori al Sultà d'[[Obbia]], territori que fou anomenat Benadir. El territori abraçava entre els 4 graus de latitud nord i el riu Juba que feia frontera amb l'[[Àfrica Oriental Britànica]] administrada també per una companyia privada. El riu principal era el Ueli Xebeli (Wadi [[Shebeli]]) i les ciutats principals [[Muqdisho]], [[Merka]], Brava ([[Barawa]]) i Warseij. El [[sultà]] s'arrogava drets que no tenia sobre el territori, doncscar al menys la part costera corresponia en sobirania al sultàsoldà de [[Zanzíbar]] que actuava per mitjà de poder locals vassalls.

Les activitat esclavistes de la companyia es van considerar inconvenients i [[Itàlia]] va decidir la seva penetració directa comprant els drets de la companyia ([[1888]]) i signant un tractat amb el sultàsoldà d'[[Obbia]] el desembre del [[1888]], que nominalment encara era vassall del sultàsoldà de Zanzíbar. En virtut del tractat, el Banadir va passar a sobirania italiana i el sultàsoldà d'Obbia quedava sota protectorat italià. La companyia va traspassar el control el [[3 d'agost]] de [[1889]]. Fins el [[1888]] la companyia havia fet ulls clucs al esclavatge, però això no podia ser tolerat pel govern italià. Els italians van bloquejar els ports del Benadir als nadius, per impedir el tràfic d'esclaus, i aquesta mesura va afectar greument al comerç dels locals amb les terres del interior; les caravanes es van reduir i el valor dels objectes es va disparar; la tradició oral encara recorda la inflació que el bloqueig va causar. Es va formar una aliança de clans en la que van participar els biyamals, els tunnis, els gheledis (geledis), els wa'dans, els abgals, els shikhals, els amaranis, els mobleen, els reer hamar i altres. Aquestos clans quedaven perjudicats per la manca d'esclaus que tenien com a treballadors agrícoles o domèstics, i les dones joves com a concubines. La seva resistència va impedir la penetració italiana per dues dècades (1888-1908). El moviment fou conegut com a revolta de Benadir o revolta dels bimaal o biyaamal.

Itàlia va enviar a Benadir a Antonio Cecchi segurament per prevenir la expansió etíop cap a Luuq i [[Baidoa]] i altres àrees entre el [[riu Juba]] i el [[Shabele]]. Cecchi es va aliar al sultàsoldà de Geledi. El propòsit de Cecchi era substituir a la companyia de Filonardi, concessionària dels territoris, per la companyia de Benadir, però el retard en decidir va fer que el canvi no es produís fins el 1896, perllongant la ineficiència. A finals dels anys noranta Cecchi va organitzar companyies d'homes armats, somalis i mariners italians, per portar-los a Luuq i Baidoa, i va establir el seu quarter a Lafole. Allí fou atacat pels somalis i els homes armats de Cecchi van fugir i aquest va morir; després de la derrota d'[[Adua]] davant els etíops aquesta nova derrota posava en ridícul als italians.

Per atreure als caps locals els italians es van acostar als notables i els van oferir lliure accés als oficis colonials i el reconeixement del seus estatus social i lideratge. La majoria dels caps van acceptar, entre ells el sultàsoldà de Geledi. Encara hi va haver enfrontaments durant uns anys entre biyaamal i forces colonials. Aquestes van atacar l'àrea de Dhoobooy prop de Merka, i Afgoi o [[Afgooye]], a 30 km de Mogadiscio, i finalment la resistència dels biyaamal fou liquidada i la situació es va normalitzar totalment el [[1910]].<ref>The homogenity of the somali people: A study of the somali bantu ethnic comunity, de Mohamed A. Eno, a http://www.stclements.edu/grad/gradeno.htm</ref>

El territori de la colònia va quedar (1889) sota l'autoritat d'un governador assistit per un secretari general (comissionat del 1893 al 1898). El [[1891]] un dels caps locals principals de la regió era Sayyed Ahmed Ba-Alawi, els ancestres del qual procedien de Tarim a l' [[Hadramaut]]. El [[1892]] es va establir el protectorat sobre els sultanatssoldanats de [[Majeerteen]] i [[Geladi]] que es va fer efectiu el maig del [[1893]]. El [[1892]] tanmateix, [[Zanzíbar]] va cedir Benadir a Itàlia nominalment en arrendament. El [[1895]] els tractats de protectorat es van renovar. El sultanatssoldanats foren administrat des la colònia. La capital es va establir a [[Muqdisho]] (Mogadiscio).

La colònia va canviar el seu nom el [[16 de març]] de [[1905]] i es va transformar en la [[Somàlia Italiana]], amb el districte d'administració directa de Benadir, i els sultanatssoldanats protegits de Gueladi (o Geladi), Obbia (Hobyo) i Majertin (Majeerteen). Gueladi o Geladi fou annexionat al Benadir el [[1908]]. El [[1926]] el territori de Benadir va formar els comissariats de Basso Uebi-Scebeli, Mogadiscio i Alto Uebi-Scebeli (aquerst darrer bàsicament l'antic sultanatsoldanat de Geladi). El [[1951]] Basso Uebi-Scebeli i Mogadiscio foren reunits en el districte de Benadir, que com a tal va integrar la República de [[Somàlia]] al accedir a la independència el [[1960]]. El districte va existir fins el [[1982]] quan es va crear la regió de Banaadir. Vegeu [[Banaadir]].