Diferència entre revisions de la pàgina «Bolxevisme»

2 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
Bot elimina espais sobrants
m (Bot elimina espais sobrants)
 
Després del triomf de la [[Revolució de febrer]] de [[1917]], es van oposar al règim de [[Aleksandr Kérenski]] i van donar suport al govern paral·lel dels soviets obrers i soldats de les grans ciutats, donant-se el cas de dos governs simultanis, el Govern provisional liderat per Kérenski recolzat per les forces polítiques [[menxevic]]s, [[Partit Democràtic Constitucional|liberals]] i [[Partit Social-Revolucionario|social-revolucionaris de dreta]] i el govern dels Soviets, amb suport dels bolxevics, socialrevolucionaris d'esquerra, menxevics internacionalistes i anarquistes.
 
La continuació de la guerra per part del govern provisional, i la repressió contra forces com els bolxevics després d'un fallida [[revolta]] al juliol de [[1917]], en què tanmateix els bolxevics frenaren en considerar que la situació encara no era madura, i l'intent de cop d'estat del general Kornilov a l'agost portaren la situació al límit, l'antic règim amenaçava en restaurar-se sota el govern provisional, i només els soviets podien governar i defensar la revolució. S'estengué la consigna ''"tot el poder als soviets''" defensada pels bolxevics i les forces més d'esquerra. El mes d'octubre a proposta de [[Lenin]] els bolxevics defensaren la insurrecció armada, que fou aprovada pel congrés dels Soviets. Els bolxevics van encapçalar la coneguda com a [[Revolució d'Octubre de 1917|revolució d'octubre]] des del Comitè Militar Revolucionari de Petrograd, dirigit per [[Lev Trotski|Trotski]] i compost majoritàriament per bolxevics. L'assalt al Palau d'Hivern, el [[6 de novembre]] (25 d'octubre en el calendari julià vigent a Rússia) fou el punt culminant de la revolució, que es produí amb escàs vessament de sang ja que els insurgents només van haver de fer front a una resistència feble, degut a la impopularitat del govern. Pocs dies més trad, la revolució s'estengué per tot Rússia.
 
L'endemà de la revolució a Sant Petersburg es duu a terme el [[Segon Congrés de Soviets]]. Aquí, els [[menxevics]] i la dreta social revolucionària són derrotats pels bolxevics i els social-revolucionaris d'esquerra. En la segona sessió del Congrés, es conformarà el Govern, el [[Consell de Comissaris del Poble]] (Sovnarkom). El nou govern dels soviets aprovà a proposta de Lenin el Decret de la Pau, per acabar amb la guerra, i el Decret de la Terra, per abolir-ne la propietat i repartir la terra als camperols (molts dels quals ja l'havien ocupat i col·lectivitzat) sense indemnitzar els terratinents, mesura inspirada pels socialrevolucionaris, que donaren així suport al govern dels soviets, com faria la majoria dels camperols. Poc després aprovà la jornada de 8 hores, la declaració dels drets dels pobles reconeixent el dret d'autodeterminació, la igualtat de sexes, l'abolició dels títols aristocràtics, l'abolició de privilegis de l'església i la separació de religió i estat, la declaració que matrimoni, el divorci i el registre de naixements i defuncions com a procediments civils, la substitució dels antics tribunals de justícia per altres elegits o nomenats pels soviets.A finals de novembre establiria una seguretat social que cobrís atur, malaltia, jubilació o discapacitat.
 
El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions convocades abans de la revolució d'octubre pel govern provisional per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l'Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 25% dels vots i 170 dels 707 escons i la victòria en les principals ciutats i entre els soldats del front, mentre els eseristes (Partit Socialista Revolucionari) obtenien el 57% dels vots i 380 escons, guanyant entre la majoria camperola de la població russa. L'assemblea era composta a més dels bolxevics (170 escons), que reconeixien com a més representatiu i democràtic el poder del soviets enfront a l'assemblea constituent i una república burgesa; socialistes revolucionaris (380 escons), amb una posició dividida respecte el govern dels soviets; i per menxevics (18 escons), Kadets (17 escons) i altres grups opositors al govern soviètic. Amb l'inici de la [[Guerra Civil russa|guerra civil]], i la posterior divisió dels socialrevolucionaris entre la dreta contraria al poder dels soviets i l'esquerra, favorable, en els següents mesos l'assemblea només funcionà de forma simbòlica. En la seva unica sessió, el gener de 1918, l'assemblea no va reconéixer el govern i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets i aquest va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera tot el poder en mans dels soviets, on els bolxevics i l'esquerra tenien majoria. Dos dies més tard, es va reunir el III Congrés dels Soviets, format per una majoria de bolxevics i social-revolucionaris d'esquerra que van aprovar les propostes del Consell de Comissaris de el Poble, l'Sovnarkom, i la «declaració de drets del 'poble treballador explotat» que havia rebutjat l'assemblea.
1.504.092

modificacions