Bulmer Hobson: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ga:Bulmer Hobson
m Robot: substitució automàtica de text: (- la web + el web , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultà + soldà , - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se suicidà + se suïcidà , - En quant a + Qu
Línia 5:
Fou un protegit del veterà [[fenià]] [[Thomas J. Clarke]], amb qui va tenir una relació gairebé paternofilial fins el [[1914]]. Com a membre del consell provisional dels Voluntaris, Hobson fou fonamental per a que el líder parliamentari [[John Redmond]] guanyés influència dins els Voluntaris. Tot i la seva animadversió per la política de Redmont, pensava que si supeditava la creació dels Voluntaris a la demanda d'autonomia, Redmond (aleshores força popular a Irlanda) deixaria el lideratge dels Voluntaris. Tanmateix, Clarke no pensava el mateix i mai el va perdonar ni li va dirigir mai més la paraula. Hobson va dimitir com a membre del Consell Suprem de l'IRB i fou acomiadat de la seva feina a [[Dublín]] com a corresponsal del diari ''Gaelic American'', deixant-lo en una situació financera delicada.
 
Encara que continuà sent membre de la [[Germandat Republicana Irlandesa]], no fou informat dels plans per a l'[[Aixecament de Pasqua]] de [[1916]]. Era totalment oposat a qualsevol acció, doncscar creia que era contrària al propòsit fundacional dels Voluntaris, i que tenia poques probabilitats d'èxit. També alegà que era contrari a la constitució de la mateixa IRB. Tanmaetaix, es va assabentar dels plans i en va informar al cap d'estat major dels Voluntaris, [[Eoin MacNeill]]. Aquest va enviar-hi contraordres, la qual cosa significava que molts Voluntaris no en prendrien part. Hobson fou segrestat pels organitzadors de l'aixecament per tal d'evitar l'escampament de les ordres de MacNeill, i fou confinat a una casa segura a [[Phibsborough]] fins que l'aixecament va acabar.
 
Hobson i MacNeill argumentaren que l'aixecament era mal organitzat, amb poc temps i basat en raons romàntiques i emocionals, ja que el moment de crisi màxima per a Anglaterra encara no havia arribat.