Charles-François Lebrun: diferència entre les revisions

m
Bot elimina espais sobrants
m (Robot posa la Categoria:Persones de la Manche a partir de Wikidata)
m (Bot elimina espais sobrants)
| titol_personal = Duc de Plaisance
}}
'''Charles-François Lebrun''', duc de Plaisance, nascut a La Bouchelière, petita població propera a [[Saint-Sauveur-Lendelin]] a la diòcesi de [[Coutances]] ([[Manche]]), el 19 de març de 1739 i mort a [[Sainte-Mesme]] ([[Yvelines]]), el 14 de juny de 1824, fou [[Consolat francès|tercer cònsol]] i príncep-arxitresorer del [[Primer Imperi Francès]].
 
Fou un dels diputats dels Estats Generals de França, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume.
== Biografia ==
=== Joventut i període precedent a la Revolució Francesa ===
Era el quart fill de Paul Lebrun, petit propietari agrícola (per al qui comprarà, el [[1777]], el càrrec de secretari del rei) i de Louise Le Cronier. Charles-François fou educat com els seus altres set germans per un abat i una familiar que li donaren una educació rudimentària, abans d'enviar-lo a l'escola de Coutances, i després al ''Collège des Grassin'', que formava part de l'antiga [[Universitat de París]], que acollia principalment els joves de la diòcesi. Allí hi aprengué el [[llatí]], el [[grec clàssic]], l'[[italià]], l'[[castellà|espanyol]] i l'[[anglès]], llengües que parlava fluidament a l'edat de vint anys. Va seguir, a continuació, estudis de [[filosofia]] al ''Collège de Navarre'', que també formava part de la Universitat de París. En descobrir [[Montesquieu]] va desitjar ardentment d'estudiar la [[constitució]] del regne de [[Gran Bretanya]]. A tal fi, va partir en un llarg periple que el portà a [[Bèlgica]], a [[Províncies Unides|Holanda]], arribant a la fi a Anglaterra el [[1762]]. Va assistir regularment a les sessions del [[Parlament d'Anglaterra]] on aprengué a apreciar el sistema que ell hagués volgut poder adaptar per a [[França]].
 
De retorn a França, va emprendre la carrera de dret amb el professor Lorry, qui el presentà al primer president del parlament de París, René Nicolas de Maupeou, que el nomenà preceptor per al seu fill primogènit.
2.844.952

modificacions