Església del Salvador (València): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida plantilla "Romanes" a la infotaula
Línia 27:
En aquest espai s'imposen les grans columnes amb el seu destacat [[entaulament]] complet, i el caràcter escenogràfic i monumental. El crucifix famós del Salvador està a l'altar major, envoltat per columnes exemptes i altres quatre adossades al mur, destacant el presbiteri per l'acumulació de columnes i amb la decoració escultòrica destaca la imatge del Salvador, escultura medieval de fusta policromada.
 
Tota la decoració interior està feta acuradament, els fusts de les columnes de jaspi roig, els capitells, el fris amb roleus i la cornisa amb ovesòvuls i denticles i altres detalls configuren un interior d'aparença sumptuosa. L'arc de la capella major té relleus triomfals enfront de la nau i cassetons hexagonals amb representacions dels apòstols en relleu a l'intradós. Sobre la cornisa del presbiteri destaca el relleu amb el tema de la Transficuració del Senyor, al·ludint a la dedicació originària del temple, i figures al·legòriques sedents de la [[Justícia]] i l'[[Esperança]]. La decoració del temple es completa amb la pintura dels plafons situats als intradossos de la volta: a la que hi ha sobre el presbiteri Francesc Llàcer Valdermont pintà un ''Pare Etern'' entre núvols, [[Vicent Castelló i Amat]] realitzà cinc grans escenes de la Passió (entre [[1828]]-[[1829|29]]) a la volta de la nau, amb un marcat sentit escenogràfic.<ref>GIL, R.,''"La pervivencia del academicismo: Vicente Castelló y Amat"'', pàgs. 84-86</ref><ref>PÉREZ SÁNCHEZ, A. E., ''"La personalidad artística de Vicente castelló y Amat"'', ''Ars longa'', I, pàgs. 12-18</ref> Segons Cruilles els treballs d'estucat i daurat s'allargaren fins a l'agost de [[1870]], «habiendosele añadido adornos de relieve dorados en el friso de la cornisa y otros planos».<ref>CRUILLES, M. de, ''Guía urbana de Valencia antigua y moderna'', Vol. I, pàg. 156</ref>
 
La ''capella de la Comunió'' es troba als peus, al costat de l'epístola, es construí al {{segle|XVII}} sobre un terreny cedit pels comtes de [[Cirat]], els quals vivien al palau del costat; es reformà a mitjans del {{segle|XVIII}}. La capella té una planta rectangular amb una volta rebaixada de dos trams separats per un arc faixó.<ref>PINGARRON, F. ''"Real Iglesia del Santíssimo Cristo -antiguo Seminario-"'', ''Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana'', Vol. II, pàgs. 473</ref> A l'intradós de la volta s'hi conserven part dels frescos pintats per [[Vicent López]], un molt malmés i repintat després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], i l'altre en millors condicions que representa a la Verge i als quatre Doctors de l'Església.<ref>BENITO DOMENECH, F., ''"Unos frescos olvidados de Vicente López"'', ''Archivo de Arte valenciano'', pags. 75-76.</ref> Els comtes de Cirat foren recompensats per aquesta cessió amb el privilegi d'obrir una tribuna que dóna al tercer tram del costat de l'epístola, enfront de la porta que dona al carrer del Salvador.<ref>CRUILLES, M. de, ''Guía urbana de Valencia antigua y moderna'', Vol. I, pàg. 155.</ref>