Esteve II d'Ibèria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Bot elimina espais sobrants
Línia 6:
 
== Cronologia ==
La cronologia de les diferents versions de la ''Crònica georgiana'' no revela per un període de 147 anys compresos entre [[639]] i [[786]] més que els regnats de tres generacions de reis : Esteve o Stephanos II d'Ibèria (639-663), els seus dos fills Mihr ([[Mirian de Kakhètia|Mirian]]) i [[Artxil de Kakhètia]] (663-748), i dels seus dos néts (fills d'Artxil) [[Joan de Kakhètia|Joan]] i [[Juanxer de Kakhètia|Juanxer]] (718-786).<ref>Citat per Marie-Félicité Brosset a ''Histoire de la Géorgie'', pàg. 232-260.</ref>
 
El caràcter irreal d'una tal successió ha portat Cyril Toumanoff a efectuar una revisió de la cronologia sobre la base de la fixació de la data de la mort del rei Artxil I de Kakhètia el màrtir el [[786]] i a considerar el fet que Esteve o Stéphanos II i els seus descendents directes no regnaven pas sobre el conjunt d'Ibèria sinó només sobre Kakhètia.
 
== Epigrafia controvertida ==
La placa exterior de l'església de la Santa Creu de [[Mtskhetha|Mtskheta]] menciona els principals constructors d'aquesta església : « el Patrici Step'anoz », « el hypatos Demetri » i « el hypatos Adrnerses », que eren tradicionalment identificats amb Stephanos I (Esteve I d'Ibèria), el seu germà Demetri i Adarnases I d'Ibèria. Tanmateix, en un estudi portat pel professor Cyril Toumanoff, aquest últim proposa, del fet de la reputació d'impietat del [[Guaràmides|Guaràmide]] Esteve I subratllada per les ''Cròniques'' i confirmada per la seva aliança amb els [[Imperi Sassànida|Sassànides]], d'identificar aquests personatges amb Esteve II d'Ibèria (Stéphanos II), Demétri i Adarnases II d''Ibèria.<ref>Recentment, Christian Settipani estima que aquesta teoria només es basa en el relat dels "Annals reials de K'art'li" i és molt discutible.</ref>
 
== Descendència ==
Línia 25:
== Bibliografia ==
* Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', « Additions et Éclaircissements », Chronique arménienne, {{P.}}1-61.
* Christian Settipani, ''Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. '' ''Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle'', Paris, de Boccard, 2006, 634 p. ({{ISBN|978-2-7018-0226-8}}), p. 423-427 .
* Cyrille Toumanoff, ''Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques'', Rome, 1990, p. 380 et 533 .
 
[[Categoria:Reis de Kakhètia]]