Festes de Sant Antoni de Sa Pobla: diferència entre les revisions

La '''festa de Sant Antoni''' és la més important de les que se celebren a [[sa Pobla]], es troba documentada des de [[1365]] i té un fort arrelament popular. Les festes se celebren en honor del sant titular de la [[Parròquia de Sant Antoni Abat|parròquia]], creada pel rei [[Sanç I de Mallorca]] l'any [[1315]],<ref>{{ref-llibre |cognom= Rosselló i Vaquer|nom=Ramon |enllaçautor= Ramon Rosselló i Vaquer |títol= Noticiari de sa Pobla. (Huialfàs a l'edat mitjana)|lloc= Felanitx |data= 1998 |pàgines= 69-70}}</ref> tot i que la primera referència sobre aquesta titularitat no es documenta fins a l'any [[1323]], encara que possiblement ho era des dels inicis.<ref>{{ref-publicació |cognom= Obrador|nom= Josep|enllaçautor= |coautors= |article= Inventari de l'església parroquial de sa Pobla. 1514|url= |llengua= Català|consulta= |publicació= BSAL|editorial= Societat Arqueològica Lul·liana|lloc= Palma|volum= 47|exemplar= |data= 1991|pàgines= 113-114|issn= 0212-7458 |citació= ...l'any 1323...Guillem de Montjuic (de Monte Judaico), natural de Barcelona i veí de Huyalfas [que] deixà per amor de Déu un cert llegat ''“in adiutorium ementibus unum calicem argenti in dicta ecclesia Sancti Antonii de Huyalfas”'' (ARM T-400, f. 9v i 11v)}}</ref> La causa s'ha de cercar en el fet que [[Sant Antoni Abad|Sant Antoni]] era el patró dels animals i durant l'edat mitjana l'economia poblera era eminentment [[ramaderia|ramadera]] a causa de les pastures, aleshores comunals, que procuraven la [[Marjal]] i l'[[Albufera de Mallorca]].<ref>{{ref-llibre |cognom= Obrador Socies|nom=Josep |títol= Marginalia. Marjals de Huyalfas (Sa Pobla)|lloc= Palma |data= 1987 |isbn= 84-398-8514-8}}</ref>

Per una altra banda els milers de visitants que cada any van a sa Pobla aquest dia, si no estan convidats a alguna casa, ocupen el centre del poble entorn de l'ajuntament on disposen d'una bona oferta gastronòmica tant en els restaurants, com en els bars o els tenderols de venda que s'instal·len en aquell entorn, podent gaudir d'uns productes semblants als dels particulars. Molts d'ells també són cantadors i s'integren fàcilment en la dinàmica de les cançons.

:''"En Rodrigo de Sent Martí, cavaller, lochtinent del noble Olfó de Pròxida, cavaller e conseller del senyor Rey, e portant veus de Governador General en Mallorques. Al amat lo Batle de Vialfàs salut e dilectio. Denant nós ha proposat en Johan Monjuych del vostro batliu que '''la nit de la festa de sent Anthoni''' prop passada, li levàs una spasa, ell acompanyat dues dones, per que ha a nós suplicat que com de bona custuma sia que armes no sien levades a alcun mentre acompanya dones, li deguessem provehir de remey covinent. Nós, empero, atenens que so que és request per lo dit Johan es cosa rahonable com no sia deguda cosa que halhom qui acompany dona ho dones sien levades armes. Emperamor d'asso vos dehim e us manam que si axí és, com per lo dit Johan és proposat li restituïscats la dita spasa vista la present hoc encara e a cautela vos en pregam cor a aquells que servexen e acompanyen les dones deuen esser fetes cortesies e no’ls deuen esser levades armes. Dat Majoricarum XXVIII mensis februarii anno a Nativitate Domini. MCCCLX quinto."'' (ARM AH 30 f. 30v).<ref>{{ref-llibre |cognom= Rosselló Vaquer|nom=Ramon |editor= Ramon Rosselló Vaquer |títol= Noticiari de sa Pobla. (Huialfàs a l'edat mitjana)|lloc= Felanitx |data= 1998 |pàgines= 30-31}}</ref>

::Die 16.- Els obrers surten a captar acompanyats de xeremies, fabiol i tamborino.- A dins els forns hey ha un bogiot espantós y el diable qui s'entenga, perque tothom fa coques am tayades y espinagades amb anguiles corregudes.- A la tarde y al vespre se repica a les totes y per ses completes l'esglesia esplendidament illuminada y endomassada s'umpl d'holis gom. ¡Llástima dels vivas desaforats que forman una nota ben discordant! – Después el Clero y Ajuntament acompanyats am sa música y festés van a n'el refresc de la Sala.- Els fogarons que formen sa nota més bella y tradicional son numerosos y donen a la Vila un aspecte hermós y fantástic.- Sa bacanal formada per genteta sense educació qui toca rabiosament ximbombes, castanyetes y corns y pega giscos escandalosos, par que vaja mancabant de cad'any. ¡Deu doni conexament a ses maragasses que dexan anar ses filles tan alloure!

Ballen dues peces al so de la canço "Jo i un pastor" (o "[[ball de Sant Ferriol]]"), adaptada per [[Gaspar Aguiló Forteza]] "guixó" i arranjada per a banda pel director Joan Rian Cladera i amb coreografia de Jaume Serra.<ref>{{ref-web |url= http://bandaiescolademusicadesapobla.blogspot.com.es/2011/12/ball-dels-caparrots.html|títol= Ball dels caparrots|consulta=8 febrer 2013 |editor= Banda i escola de música de sa Pobla|llengua= Català}}</ref>

El piromusical és un espectacle de focs artificials i música que es va començar a realitzar l'any 1998, que s'efectua una vegada han finalitzat la seva actuació els caparrots. La seva i forma i contingut, si bé canvia cada any, conté alguns elements permanents que el fan un espectacle de gran atractiu i originalitat. Per una banda els focs prenen a l'edifici consistorial, sobretot a les teulades, i tant la façana com els envans cremen amb diferents efectes, cosa que fa que sembli que l'edifici s'encén. Per una altra la música sempre inclou elements de música popular, sobretot cançons de ximbomba i algunes altres que suggereixen el terror, amb relació al dimoni i finalment acaba amb alguna melodia triomfant que suggereix la victòria del bé sobre el mal.