Imperi Llatí: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Imperi Llatí''' o '''Imperi Llatí de Constantinoble'''{{sfn|Marcos Hierro|2003|p=33}} ([[llatí]]: ''Imperium Constantinopolitanum'') fou un [[estat]] fundat pels [[llatins (edat mitjana)|llatins]] a [[Constantinoble]] el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'[[Imperi Romà d'Orient]] en la [[Quarta Croada]] i repartits [[Partitio terrarum imperii Romaniae|en un tractat posterior]].{{sfn|Kajdan|1991|p=1.183 i 1.184|loc=«Latin Empire» (C. M. Brand i A. Cutler)}} Malgrat que reclamava la sobirania sobre totes les terres romanes d'Orient i que intentava exercir el control sobre [[Francocràcia|els seus estats vassalls de Grècia]], durant la major part de la seva història fou incapaç de projectar la seva autoritat més enllà de l'est de [[Tràcia]] i parts de [[Bitínia]].{{sfn|Kajdan|1991|p=1.183 i 1.184|loc=«Latin Empire» (C. M. Brand i A. Cutler)}}

[[Balduí I de Constantinoble|Balduí de Flandes]] en fou elegit el primer [[emperador llatí|emperador]] per un comitè de dotze electors (sis de [[República de Venècia|venecians]] i sis d'altres).{{sfn|Kajdan|1991|p=1.183 i 1.184|loc=«Latin Empire» (C. M. Brand i A. Cutler)}} El nom llatí de l'emperador era ''{{polytonic|Imperator Romaniae}}''. El nom no té res a veure amb la Romania actual; és la forma llatina del títol d'emperador romà d'Orient, a qui l'emperador llatí esperava reemplaçar. L'Imperi Romà d'Orient mai no es va dir així i el títol de l'emperador era {{polytonic|βασιλεύς Ῥωμαίων}}, (''[[basileu|Vassileus Roméon]]'') o emperador dels romans, ja que aquests es veien com a continuadors de l'antic [[Imperi Romà]]. Açò va produir el curiós efecte que a [[Europa]] existien alhora tres imperis romans, el tercer dels quals el [[Sacre Imperi Romanogermànic]].