Front Negre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Black Front.png|Bandera del Front Negre|miniatura]]El '''Front Negre,''' en alemany '''''Schwarze Front''''' va ser un moviment liderat per [[Otto Strasser]] (1897-1974) després de la seva expulsió del [[Partit Nazi]] el [[1930]].<ref>[http://www.dhm.de/lemo/html/biografien/StrasserOtto/ «Strasser, Otto»],''Biografien,'' Berlín, Deutsche Historische Museum, [consulta el 21 d'octubre de 2010]</ref> El seu nom oficial era ''Kampfgemeinschaft Revolutionärer Nationalsozialisten'' (Comunitat de lluita de nacionalsocialistes revolucionàris). Strasser creia en una forma de [[nacionalsocialisme]] més propera al [[marxisme]] que [[Hitler]], que considerava un traïdor a la causa.<ref>Detlef Belau, [http://www.naumburg-geschichte.de/geschichte/schwarzefront.htm «Die Schwarze Front (SF) und die Brüder Strasser»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131021150629/http://www.naumburg-geschichte.de/geschichte/schwarzefront.htm |date=2013-10-21 }}, ''Naumburg an der Saale 1918 bis 1945 Notizen zur Stadtgeschichte, ''abril 2005, actualització juliol 2009</ref><ref>Hermann Weiß, «Schwarze Front» ''Lexikon des deutschen Widerstandes,'' Frankfurt del Main, Editorial S. Fischer, 2004, pàgines 294 ss.</ref>
El Front Negre es componia d'antics membres de l'[[NSDAP]] que intentaven crear una divisió a l'interior del partit. Comptava amb una revista bimensual anomenada ''Die deutsche Revolution'' (La revolució alemanya) i van adoptar com a símbol un [[Martell (eina)|martell]] creuat amb una [[espasa]], els que segueixen sent usats avui en dia pels grups strasseristes. Aquest moviment va ser incapaç d'oposar-se de manera eficaç a l'NSDAP, i l'ascens al poder de Hitler seria el cop final. Otto Strasser passaria la dècada dels anys trenta exiliat, primer a [[Txecoslovàquia]] i després a [[Canadà]]. L'ala esquerra de l'NSDAP va ser erradicada el [[1934]] durant la [[nit dels ganivets llargs]], on [[Gregor Strasser]] va ser assassinat.
| |||